L’impacte del ‘Glòria’, en un any plujós i càlid
La borrasca ‘Glòria’, que va durar cinc dies intensos, va provocar importants destrosses a tot el litoral i crescudes de rius
El 2020 ha estat un any plujós, en general, però també el més càlid mesurat mai en molts observatoris
El temporal Glòria, que va colpir tot el país entre el 19 i el 23 de gener, amb importants afectacions arreu, és el fet meteorològic més destacat de l’any 2020, que s’ha caracteritzat pel fet de ser, en general, un any plujós, però també molt càlid.
Van ser cinc dies en què una depressió, batejada com a Glòria, situada al sud de la península Ibèrica, combinada amb un anticicló inusualment potent a les Illes Britàniques, va impulsar un temporal de llevant de llarg recorregut marítim que va colpejar amb força Catalunya, amb grans acumulacions de pluja i neu, desbordaments de rius i, sobretot, moltes destrosses en infraestructures al litoral.
El temporal va abraçar tot Catalunya amb diversos fenòmens, tots igualment destacables, un fet inusual en un mes, en general, sec. Segons el Meteocat, cal retrocedir fins a la primera meitat del segle XX per trobar una distribució semblant de precipitació arreu de Catalunya.
Arran de tot plegat, la força de l’aigua dels rius i del mar va arrossegar infraestructures, com dos ponts a la Tordera; va malmetre passejos marítims i moltes altres construccions al llarg de tota la costa, com el pont del Petroli de Badalona. Al delta de l’Ebre, el mar va entrar endins, va inundar arrossars i camps de cultiu i va esborrar bona part de la barra del Trabucador.
El riu Onyar va estar a punt de desbordar-se a Girona, com feia anys que no passava, retingut pel gran cabal del Ter, que va omplir d’aigua construccions a tocar del curs fluvial com ara el pavelló de Fontajau i la piscina del GEiEG.
Al llarg de tot l’episodi, qualificat d’“històric” pel meteoròleg Aleix Serra, cap de l’equip de control de qualitat de dades de l’àrea de sistemes d’observació meteorològica del Meteocat, es van produir grans acumulacions de precipitació, tant de pluja com de neu, totalment excepcionals per un mes de gener.
Entre altres registres, van destacar els 516 mm a Lliurona (Alta Garrotxa), els 400 mm al Puig Sesolles, al Montseny, el 425,8 mm a Viladrau (Osona) o els 409,1 mm a Mieres, a la Garrtoxa. El temporal va començar amb fred i nevades a cotes baixes, però de seguida va dominar el llevant i la neu va caure a partir dels 1.500 metres. Com a registres importants hi ha els 149 cm que van caure a Ulldeter i els 103 cm a Prat d’Aguiló, al Cadí Nord.
Àlex Van der Laan, meteoròleg a les xarxes socials, vol destacar del Glòria, a part de la seva excepcionalitat i les conseqüències que va comportar, “el profund anticicló britànic de 1050 hectopascals que va alimentar la borrasca durant tants dies”. Dels efectes del temporal, Van der Laan en vol treure la part positiva que va significar l'important augment i consolidació del delta de la Tordera, i “l’ecosistema que s’hi ha creat”. “El Glòria ens ha demostrat un cop més la força que pot tenir la natura”, comenta.
El meteoròleg Alfred Rodríguez Picó, de Taiko Meteorologia, empresa que fa de prediccions meteorològiques per a empreses, ressalta tres fenòmens del Glòria: l’alçada de les onades, la quantitat de precipitació i la intensitat del vent. “La durada en va agreujar les conseqüències; va ser una llevantada excepcional”, assegura.
A l’abril, entre el 18 i el 22, en ple confinament per la pandèmia, es va produir un altre gran temporal que va comportar, de nou, crescudes destacables als trams finals dels principals rius. No va ploure tant i tant seguit com durant el Glòria, però va haver-hi màxims de 200 mm al litoral central. Barcelona no registrava tanta pluja en un sol episodi des de l’octubre del 1987. “Un episodi de nou excepcional que va trencar força estadístiques”, explica Rodríguez Pico.
Aquests dos grans episodis de pluges importants, més altres de destacables que es van produir al març (en dues ocasions), al juny (haurà estat el més plujós des del 1997), al juliol (centrats a l’àrea de Barcelona), a finals d’agost, al novembre (al principi i al final del mes) i al desembre (amb més de 300 mm caiguts al Vallès Oriental), han convertit el 2020 en un any plujós arreu de Catalunya i, en general, excepcionalment plujós, especialment en alguns sectors del prelitoral. “Cal dir que normalment els valors més elevats de precipitació anual, al voltant dels 1.400 mm, corresponen a l’alta muntanya pirinenca o al Ripollès. Enguany, els màxims els trobem en sectors elevats del prelitoral, des dels Ports fins a l’Alta Garrotxa, passant pel Montseny, gràcies al Glòria i als successius temporals de la primavera i la tardor”, remarca Aleix Serra, que destaca els 1.922 mm recollits als Ports o els 1.834 mm de Lliurona, a l’Alta Garrotxa.
Any càlid
L’altre gran titular del 2020 és que és l’any més càlid que s’ha mesurat mai a diversos sectors del país, consolidant la tendència a l’escalfament. Com a dada rellevant, és l’any més càlid a l’Observatori Fabra de Barcelona, amb dades des de 1913, superant per poc els anys 2015 i 2006.
Les principals anomalies de temperatura es van produir a principis de febrer (excepcionalment càlid a tot el país, amb màximes de 20 °C al litoral), a mitjan maig (amb màximes per sobre dels 30 °C en molts indrets), a finals de juliol i a principis de novembre (amb una diada de Tots Sants amb calor, després d’un octubre dels més freds dels últims anys).
De fet, segons el Meteocat, la ciutat de Barcelona ha viscut l’any més càlid des de 1780, amb una temperatura mitjana de 16,8 °C, 1,2 °C més elevada que la mitjana climàtica.
Un augment de la temperatura que també ha comprovat l’observador meteorològic de l’Estartit, Josep Pascual, amb valors a la temperatura de l’aigua del mar per sobre la mitjana gairebé tot l’any. El 2020 també ha estat, a l’Estartit, un dels més càlids des del 1971.
Segons Rodríguez Picó, tot plegat confirma que els fenòmens severs estan augmentant, amb intensitat i freqüència. “Som un país mediterrani i no hi ha dos anys iguals. Ha passat sempre. Però cada cop estem veient que hi ha més extrems de calor, de fred, aiguats, a més de l’augment de la temperatura”, afirma el meteoròleg.
Àlex Van der Laan destaca també els contrastos que vivim. “Més mesos amb anomalies positives de temperatura, més episodis de sequera, combinats amb altres de pluges intenses, més bosses fredes”, diu Van der Laan, que troba necessari que s’actualitzin les sèries climàtiques que es fan servir per comparar dades.
