Corinna diu en el judici contra Villarejo que es va sentir “amenaçada” pel CNI
Afirma que va ser per ordre de Joan Carles I
L’examant del rei emèrit Corinna Larsen ha confirmat aquest divendres en el judici per calúmnies i denúncia falsa contra l’excomissari José Manuel Villarejo que es va sentir “amenaçada” per l’excap del CNI, Félix Sanz Roldán, i ha explicat que va viure episodis “aterridors” durant el 2012. Corinna Larsen ha testificat per videoconferència des del Regne Unit davant el jutjat penal número 8 de Madrid i ha afirmat que va explicar a Villarejo en una reunió que van mantenir a Londres l’abril de 2015 que havia estat “amenaçada”. Segons el relat de l’examant de Joan Carles I, Sanz Roldán la va amenaçar i el rei emèrit era qui “donava les ordres”.
Corinna Larsen ha explicat que a partir del 22 d’abril de 2012 la seva casa i el seu despatx de Mònaco van patir una ocupació que ella no va autoritzar per part d’una companyia de seguretat privada contractada pel CNI. Segons el relat de la testimoni, va trucar a Joan Carles I per demanar explicacions i el rei emèrit li va dir, en una resposta “poc concreta”, que era una operació per “protegir-la dels paparazzis”.
La testimoni afirma que “no hi havia raó vàlida” per aquesta ocupació, que va durar setmanes. “No entenia el motiu, no se’m donava una explicació adequada” i no veia motius “perquè una civil, una dona normal, una dona, estigués enfrontada amb persones tan poderoses”, ha dit, i ha remarcat que tenir casa seva “il·legalment ocupada” era “aterridor”.
Al mes de maig de 2012, Corinna Larsen es nega a què els serveis secrets espanyols facin un registre de cinc dies sense ningú present en el seu apartament de Mònaco per mirar si hi havia micròfons amagats. “No tenia sentit, com a molt haurien trigat un dia”, afirma, la qual cosa també genera “suspicàcies” fins i tot de la companyia privada, segons la testimoni.
El desacord de Corinna Larsen va generar una amenaça de Sanz Roldán. “Cada cop que no estava d’acord amb alguna cosa que ell demanava se sentia frustrat” i l’avisava que “podria haver-hi conseqüències”. A més, la testimoni ha explicat que Sanz Roldán va mantenir una trobada en persona amb ella el 5 de maig a un hotel de Londres, a l’habitació de Corinna Larsen.
També ha relatat que algú va entrar a la seva habitació de l’hotel de Londres a finals d’abril durant la nit. Després de la trobada amb Sanz Roldán a Londres, Corinna Larsen torna a Suïssa i explica que a la seva casa familiar hi troba un llibre sobre la mort de Lady Di. Aquella matinada li truca un número ocult que li diu en espanyol que “hi ha molts túnels entre Monaco i Niça”.
Segons Corinna Larsen, el fet d’haver denunciat les amenaces no hauria tingut cap conseqüència per la inviolabilitat de Joan Carles I, la immunitat de Sanz Roldán i perquè no tenia cap suport per denunciar “persones amb un determinat nivell de poder”. El 2015 accepta la reunió amb Villarejo per recomanació d’un amic que l’avisa de la possibilitat d’un muntatge judicial contra ella, segons ha dit.
Villarejo defensa la veracitat de les amenaces
Per la seva banda, Villarejo, que ha declarat en primer lloc com a acusat, ha afirmat que era “evident” que Corinna Larsen “no mentia” sobre les amenaces i que se sentia “aterrida”. Villarejo ha dit que la reunió amb l’examant del rei emèrit la manté perquè li ho demana el CNI, que li diu que havia d’intentar “recuperar una sèrie de documents que afectaven la seguretat de l’estat”.
La fiscalia demana dos anys de presó per l’excomissari de la Policia Nacional, que està en presó preventiva des de fa més de tres anys per la macrocausa ‘Tàndem’ a l’Audiència Nacional, sobre les presumptes activitats delictives del comissari jubilat.
Pel que fa a aquest judici, el primer en què Villarejo seu al banc dels acusats, l’acusació de calumnies es basa en unes declaracions de l’acusat a un programa televisiu al juny de 2017 en el qual deia que Sanz Roldán havia amenaçat de mort Corinna.
La denúncia falsa és per la interposada per l’excomissari en què acusava l’exdirector del CNI d’haver autoritzat la difusió en un diari d’una fotografia de Villarejo obtinguda en una operació antiterrorista en la qual havia participat com a agent encobert. La denúncia no va ser admesa a tràmit.
