Societat

El primer nanosatèl·lit del govern s’enlairarà al març

Millorarà la cobertura del 5G per a la connectivitat de la internet de les coses, especialment a les zones de difícil accés del país

Es llançarà des del Kazakhstan i es controlarà des del Montsec

Després d’haver posat en òrbita el primer satèl·lit artificial (l’Sputnik, el 1957) i també el primer cosmonauta (Iuri Gagarin, el 1961), la data del 20 de març del 2021 segurament serà un dia més de feina al cosmòdrom de Baikonur, la instal·lació de llançament espacial més gran i antiga del món. En canvi, sí que serà una data històrica per a la Generalitat. Si les condicions meteorològiques ho permeten, a les 7:07:12 del matí, hora catalana, des de la històrica base encara operada per Rússia, viurà el llançament a l’espai del seu primer nanosatèl·lit.

L’empresa Sateliot ha estat l’adjudicatària –per un import de 574.750 euros– de la construcció d’un nanosatèl·lit que desplegarà serveis de connectivitat global d’internet de les coses. Això permetrà la comunicació i l’obtenció de dades de sensors situats arreu del territori, fins i tot en zones de difícil accés o que no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres. Això, en funció dels ginys que s’utilitzin al país, habilitarà una gran possibilitat d’usos, com el monitoratge del cabal dels rius i de les reserves d’aigua, el seguiment i protecció de la fauna salvatge, l’anàlisi dels moviments del sòl per preveure desastres o el monitoratge de ramats i conreus per detectar malalties i definir les estratègies més eficients.

A més, a finals del 2021 o principis del 2022 s’enlairarà un altre nanosatèl·lit, en aquest cas d’observació, encarregat a Open Cosmos per més d’1,7 milions d’euros. Permetrà obtenir imatges des de l’espai en diferents bandes espectrals per a l’estudi del territori, que revertiran en l’anàlisi de la productivitat dels cultius i dels sòls, la prevenció i detecció d’incendis forestals o el seguiment, control i protecció del medi i de l’activitat marítima, per exemple.

Les dades d’aquests satèl·lits, i dels quatre més que hi ha en previsió, seran explotades inicialment per la Generalitat, que té “la voluntat” d’obrir-les també a universitats, centres de recerca, centres tecnològics i empreses. La gestió i control dels dos nanosatèl·lits es durà a terme des d’una estació de control situada a l’Observatori Astronòmic del Montsec, gestionat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya.

El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, insisteix que, malgrat la pandèmia i les greus necessitats socials, és el “moment ideal” per impulsar aquest projecte, perquè impulsarà una indústria creixent que generarà 1.200 llocs de treball en el futur. “Catalunya no serà un país social si no és un país digital. I per ser un país digital hem de ser un país connectat per terra, per mar i per l’espai”, assenyala. El conseller no preveu que un eventual canvi de govern a la Generalitat aturi aquest projecte i, en referència a aquells que s’hi refereixen com la “NASA catalana”, Puigneró se sent afalagat, tot i remarcar les distàncies evidents de pressupost i objectius. Amb la pompositat de l’inici del compte enrere per al llançament, però, no n’hi va haver tanta, de diferència.

LA DATA

20.3.2021
llançament
del nanosatèl·lit del govern des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan, a les 7:07 del matí.

LA XIFRA

2,3
milions d’euros
és el que la Generalitat pagarà a les empreses Sateliot i Open Cosmos pels dos nanosatèl·lits.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els indicadors de l’epidèmia mantenen la lenta tendència a la baixa

Barcelona

El TSJM ratifica la prohibició de les manifestacions del 8-M a Madrid per motius de “salut pública”

Barcelona
Societat

“Tocarà agafar els pinzells”

Barcelona
ciència

El ‘Perseverance’ fa la primera passejada per Mart

Una igualtat que mai arriba

Tòquio

Deu motors per a la UdG

girona
Societat
20 anys de la tancada d’immigrants a l’Església del Pi

“Vam ser un sol poble”

Barcelona
ROSER SOLÉ I BESTEIRO
Teòloga

“L’autoritat la tenim; el que l’Església ens ha tret és el poder”

barcelona
Societat

Contra els “aixafaiaies”

BANYOLES