La demanda als bancs dels aliments no para de créixer
L’entitat alerta que la Covid ha fet augmentar un 30% les ajudes per menjar i tem que, amb la fi dels ERTO, el percentatge es dispari
La campanya ‘Cap llar sense aliments’ fa una crida a la solidaritat
No hi ha treva. Des de l’octubre passat, cada mes que passa hi ha més gent que necessita ajuda per menjar, amb la incertesa de no saber el nombre de persones a qui s’haurà de donar un cop de mà els propers mesos. “No sabem què passarà quan acabin els ERTO i això ens preocupa”, alerta el director del Banc dels Aliments de Barcelona, Lluís Fatjó-Vilas, que tem el pitjor per abans de l’estiu, quan a finals de maig moltes persones deixin de percebre aquestes ajudes.
La crisi alimentària no només persisteix un any després de l’inici de la pandèmia, sinó que s’incrementa, i d’una manera sostinguda. La demanda als bancs dels aliments de Catalunya ha augmentat un 30% per la Covid i els quatre bancs dels aliments que hi ha a les quatre demarcacions van atendre 60.000 persones més que l’any anterior.
La presidenta de la Federació Catalana de Bancs dels Aliments, Roser Brutau, explica que “no hi ha hagut treva” per cobrir una necessitat bàsica com el dret a l’alimentació i arribar a les 250.000 persones que actualment reben ajuda per menjar. “Les entitats tenen una feina amb una realitat molt crua al davant cada dia”, hi afegia la presidenta, que agraïa la tasca que fan per entregar els aliments a la població més vulnerable.
La crisi ha ampliat el perfil de les persones que recorren als bancs dels aliments, i no només s’hi compten les afectades per una situació de pobresa severa, sinó també famílies amb rendes mitjanes o baixes i joves que han perdut la feina.
Perfils ben diferents
“Hi ha parelles amb menors que vivien de relloguer, manters que no poden sortir a vendre i gent de l’espectacle que es va organitzar per rebre aliments”, assenyala Fatjó-Vilas, en un moment en què la situació d’inseguretat alimentària afecta centenars de milers de persones. Moltes de les quals, abans de la pandèmia vivien al dia, i sense la feina precària amb què subsistien han hagut de demanar suport per menjar.
Una realitat sobrevinguda que afecta el 30% de les persones que en els darrers mesos han demanat ajuda i no l’havien necessitada mai abans, tal com es recull en el darrer informe de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. Si la situació econòmica no millora i s’esgoten les mesures extraordinàries de protecció, l’increment de la demanda es podria disparar fins al punt que s’hauria de regular l’entrega dels aliments per arribar a tothom qui ho necessita, advertia el director de l’entitat a Barcelona.
Per donar resposta a l’augment desmesurat de la demanda i cobrir les necessitats d’aquesta “nova pobresa” que ha fet aflorar la pandèmia, s’està fent un sobreesforç per gestionar els recursos que els arriben de les institucions públiques i privades. Amb l’objectiu d’arribar a tothom qui ho necessita, la Fundació La Caixa i CaixaBank, han donat el tret de sortida a la segona edició de la campanya Cap llar sense aliments.
Contagiar solidaritat
L’acció va aconseguir recaptar l’any passat 700.000 euros a Catalunya i un total de 3,4 milions d’euros al conjunt de l’Estat, que van permetre aconseguir 3.600 tones d’aliments. El subdirector general de la Fundació La Caixa, Marc Simón, va avançar que l’entitat farà una aportació inicial de 50.000 euros. “En el context actual, el que més s’hauria de contagiar és la solidaritat, i per això reforcem el nostre compromís”, hi afegia el responsable de l’entitat financera, que des de l’any passat va ampliar la tradicional campanya Cap nen sense bigoti per cobrir les necessitats a més famílies afectades per la crisi. A partir d’avui mateix, s’hi pot col·laborar a través dels caixers automàtics de l’entitat bancària o accedint a l’app i al lloc web de CaixaBank, o mitjançant Bizum, enviant el donatiu al número 38014.
La campanya permetrà destinar els recursos a la compra d’aliments necessaris per garantir una dieta suficient, variada i saludable a les famílies. El director del Banc dels Aliments de Barcelona explica que s’ha aconseguit no malbaratar 10 milions de quilos d’aliments, però que en plena pandèmia s’han entregat el doble de quilos, amb la compra de menjar per valor de 2,4 milions d’euros. Això vol dir que gràcies a les aportacions es pot garantir la compra d’altres aliments com ara llet, pollastre, peix congelat, llegums i ous.
Als magatzems de la Zona Franca de Barcelona, on el Banc dels Aliments té la seu central de distribució, cada dia es mobilitzen 90.000 quilos de menjar, que les entitats s’encarreguen de recollir i repartir entre els més necessitats. Unes entitats que després d’un any de pandèmia tenen menys recursos i miren d’aguantar per continuar fent la tasca social a primera línia. “Mirem d’ajudar-les en la infraestructura que necessiten per guardar en condicions els aliments”, explica Fatjó-Vilas, que veu com s’han de coordinar per mantenir els seus projectes.
