Acàcies i comptadors

Antoni Amorós i Rosa Ferrer i Massó, de l’Associació d’Amics de Jardins Històrics i Paratges Naturals de Girona i col·laboradors del Temps de Flors, feien petar la xerrada als jardins dels Alemanys, ahir al migdia. “Això era un abocador de runes, i ell va aconseguir que es recuperés. Ara s’ha de mantenir.” Ell era Josep Tarrés, un poeta i activista cultural que va tenir molt a veure amb el naixement del Temps de Flors de Girona.

Tarrés va morir a l’abril, als 91 anys. Va ajudar que el call de Girona fos conegut arreu del món i que les flors gironines siguin un referent cultural i turístic a Catalunya. “Hem de repassar la seva herència i procurar que es preservi”, reconeixia Amorós.

La recuperació dels jardins, on es va fer ahir l’homenatge a Tarrés, havia inclòs la plantada d’acàcies. “Ell les volia protegir, que no es toquessin”, explicava Amorós, a qui feia la impressió que Tarrés encara hi era, ahir, a l’inici de la mostra. “La seva llum sempre hi serà”, hi afegia Ferrer.

L’acte de record al poeta va ser l’inici simbòlic d’una mostra que intenta fer compatible el passat triomfant prepandèmia amb els estàndards actuals de seguretat pública. No hi ha espais interiors guarnits i la mobilitat de la gent pel Barri Vell es fa amb cinc punts d’entrada i quatre de sortida.

Al carrer de la Força no hi ha aglomeracions. És una via només de baixada, venint de la catedral. Això fa que, a un quart d’una del migdia, hi hagi tres metres entre la persona del davant i la persona del darrere. Al final, tanques grogues eviten que se circuli en sentit contrari, tret que siguis un veí, un empleat d’un restaurant o un usuari de la Sopa, el centre d’acollida als més necessitats.

Una hostessa va comptant les persones que deixen la Força. Entre les onze del matí i les dotze del migdia, ho han fet 1.135 visitants. Ella mateixa intenta que no es colin els que volen pujar en direcció a la catedral i als jardins dels Alemanys. Acàcies i comptadors.