“Els gossos no jutgen”

La Patricia, la Jennyfer, la Marcina, l’Anisa, l’Evelyn i la Yulisa gairebé han complert la condemna que les va fer passar entre tres i cinc anys en una presó catalana, i ara, en semillibertat (cinc en tercer grau i una en llibertat condicional), intenten refer la seva vida i trobar feina amb un programa pioner del Departament de Justícia, a través de la seva empresa pública Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE). És innovador perquè és un programa ideat per a dones, per ajudar-les a recuperar l’autoestima a través de l’entitat Vincles, que treballa amb la intervenció assistida amb gossos, i amb la fundació Quiero Trabajo, en què canalitzen sentiments per tornar al mercat laboral.

“Fa anys que treballo amb homes a la presó i, en passar a dones, no funcionava la reinserció laboral. No superaven entrevistes de feina o no duraven allà on les contractaven”, explica Marina Sanz, tècnica del CIRE i una veterana implicadíssima en el sistema penitenciari català. I continua: “Vaig parar i vaig escoltar-les a veure què els passava. I és que porten una motxilla... Són ben capaces de tot, però el bagatge cultura, la baixa autoestima, el sexisme...” Sanz hi afegeix una anècdota: “Els preguntava què els agradaria ser. Jo els deia: «Bombera i conduir un camió.» I elles no s’atrevien ni a imaginar res! Em deien: «Tasques de neteja.»” Per això, va proposar un programa en què primer les dones poguessin posar en relleu els seus sentiments. “Es fa d’una manera no invasiva. No se’ls diu: «Has de fer això i allò.» Se’ls donen unes eines perquè escullin com volen resoldre una situació”, remarca.

En la presentació del programa, dimecres passat, la consellera de Justícia, Ester Capella, recordava aquestes motxilles, algunes de les quals són plenes de rocs. “Més de la meitat de les dones que són a la presó han estat víctimes de violència de gènere. Molts cops són l’instrument per cometre el delicte, com en el cas del transport de drogues. I la majoria pateixen molta solitud quan són a la presó, mentre que l’home té una bona xarxa de suport familiar.” Per capgirar-ho, la consellera Capella manté l’aposta perquè Justícia continuï impulsant programes com aquest, “amb visió de gènere”, seguint les polítiques feministes que ha anat implantant en el departament, com ara la representació paritària en òrgans col·legiats.

Els gossos de teràpia ja s’usen en altres programes penitenciaris, com ara amb joves. En aquest cas, és per enfortir les capacitats de les dones i amb l’objectiu final de la reinserció laboral. Laura Moliners, directora de Vincles, explica que el que treballa amb gossos és per viure emocions. “Per exemple, fem un circuit en què l’animal ha de fer unes coses i, si no les fa, pot crear frustració. O una d’elles s’adona que fa la funció de més manaire i l’altra queda quieta”, explica. Són reaccions a realitats que després interpreten amb les professionals de Quiero Trabajo. “Treballem la gestió emocional, que cal limitar o potenciar. El plus dels gossos és que són éssers vius, que no jutgen i que són molt transparents”, explica Vanessa López, directora de la fundació, en què després se’ls ensenyen les eines per buscar feina.

“Estic entusiasmada de treballar amb els gossets. Quan surts de la presó estàs trista i sola. Aquí estic aprenent que soc una dona, que serveixo, ens serveix per sentir-nos segures”, confessa la Patricia, de 35 anys i del Perú, i que té estudis d’auxiliar administrativa, àmbit en què li agradaria trobar feina. A la Marcina, del Brasil, li agradaria obrir un negoci propi o treballar en una cafeteria i detalla que aquest curs l’ajuda “a no ser tan tímida” i a saber-se expressar. La Jennyfer, també del Brasil, ho diu ben clar: “Surts de la presó sense autoestima i en el curs aprens a tenir confiança en tu i a ser més forta.” Les dones que abans d’acabar la condemna es van formar amb el CIRE van aconseguir una feina a l’exterior en un 51% dels casos l’any passat, segons Justícia. El programa pioner acaba de començar –han fet quatre sessions de dotze–, però ja es detecten canvis: “Venien amb molta cuirassa i a poc a poc han anat fent xarxa entre elles. Un bon pas és que avui van a dinar totes juntes”, desvela Moliners.