Societat

Tretze segles en disset hectàrees

D’entre els infinits atractius de Roses i la seva meravellosa badia, destaquem aquest recinte emmurallat, un compendi de més de mil anys d’història a l’abast de tothom

El lloc es va convertir, en el segle XVI, en una base estratègica de primer ordre per a la monarquia hispànica

Una passejada imprescindible per als que visitin Roses. Declarada conjunt historicoartístic l’any 1961, el recinte fortificat de la Ciutadella amaga un parc arqueològic de gran interès i bellesa, i aplega vestigis de diferents ocupacions dels darrers tretze segles, com un important jaciment amb les restes del barri hel·lenístic de la colònia grega de Rhode, que va viure els moments de màxima prosperitat durant els segles IV i III aC, i la posterior ocupació romana amb una vil·la datada entre els segles II aC i VI dC. Altres llocs d’interès els trobem tant a la necròpolis paleocristiana com a la població medieval, bastida entorn del monestir de Santa Maria, del qual les restes de l’església romànica homònima són segurament l’element més destacable.

El lloc es va convertir, en el segle XVI, en una base estratègica maritimoterrestre de primer ordre per a la monarquia hispànica, pròxima a la frontera del Rosselló i a les possessions dels Àustries, al nord d’Itàlia. A partir de 1544, amb un projecte del capità Luis Pizaño, es va bastir el castell de la Trinitat, que havia de protegir la badia per l’est i el flanc oriental de la vila. El 1552 s’inicià la construcció de les potents muralles amb baluards que havien d’envoltar la població. Aquesta nova fortalesa militar, de planta pentagonal amb baluards i murs atalussats, mostra una construcció ideada per contrarestar el nou poder destructiu de l’artilleria, tant terrestre com naval. Cal tenir en compte que Roses tenia un port ben cobejat pels seus indiscutibles valors estratègics i comercials, i les tàctiques bèl·liques havien canviat. I, a més, la vila era visitada, sovint, per la pirateria. En els segles següents, tant espanyols com francesos, segons el torn d’ocupació, van ampliar i modificar les muralles. Durant la guerra de Successió, Roses va ser l’única plaça forta de Catalunya que mai va donar l’obediència a Carles III. El darrer setge, en època napoleònica, va deixar la fortalesa a mans franceses fins al 1814. A partir d’aquí, tant el castell com les muralles van ser inutilitzades com a elements militars.

Ara és un espai on el visitant pot passejar, llegir a l’aire lliure envoltat de silenci, aprofitar l’àrea wifi o, simplement, gaudir d’un entorn incomparable. Per tal d’arribar a un públic ampli, la Ciutadella disposa d’un espai modern, diàfan i polivalent, que allotja propostes expositives i museístiques de diferents temàtiques, mostres didàctiques, conferències i actes. Una visita guiada a la Ciutadella és una lliçó magistral d’història concentrada en un únic espai de disset hectàrees.

De les muralles a la ciutadella

El nom de ciutadella és tècnicament incorrecte, ja que no es tracta d’una fortalesa annexa a una ciutat emmurallada, sinó de les autèntiques muralles de la vila vella de Roses. A finals del XVIII i principis del XIX, l’antiga fortificació va passar a exercir, de fet, el paper de ciutadella en relació amb la nova població, que s’havia traslladat extramurs. És molt més escaient, per tant, la també popular denominació de “les muralles”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El web de l’Àrea privada ciutadana de la Generalitat, ara més senzilla i amb més serveis per a les persones

Olot

La pressió veïnal fa reestudiar la urbanització de Montolivet

Olot

Nomenen Joaquim Mundet i Creus, fill predilecte de Cassà de la Selva

CASSÀ DE LA SELVA
salut

La primera fase del futur parc sanitari Joan XXIII s’enllestirà aquest trimestre

tarragona

El CAFGi veu inviable l’aplicació del decret d’obertura de piscines

GIRONA

L’Antic Hospital de Sant Jaume de Mataró reubicarà els nous interns a altres centres

mataró
LA CRÒNICA

Terricabras, patrimoni polifacètic

El 2028 s’enderrocarà l’edifici Venus de la Mina

Sant Adrià de Besòs

Campanya per omplir les motxilles d’infants vulnerables que van de colònies

Barcelona