JOSETXO ORDÓÑEZ
Advocat de Migra Studium
“A dins un CIE no hi ha res a fer i les hores passen molt lentament”
Si la por era el risc de contagis, es podien haver limitat les visites com han fet a Madrid o fer-les telemàtiques
No són bons temps per defensar el tancament dels CIE, però creiem que hi ha prou alternatives que es recullen a la normativa
La pandèmia mundial va obligar a tancar els centres d’internament d’estrangers, els CIE, però van tornar a reobrir a l’octubre. El que hi ha a Barcelona, a la Zona Franca, va aturar durant 200 dies les detencions, internaments i expulsions. Entitats com Migra Studium demanen que es posi fi a la realitat més repressiva de les polítiques migratòries. Des del 2012 els voluntaris fan visites als interns per acompanyar-los en el dia a dia.
Finalment el jutge ha autoritzat les visites, prohibides des de la reobertura del CIE de Barcelona. Satisfets?
Sí, però arriba tard i només s’ha produït fruit de la pressió social. Era alarmant que no hi poguessin entrar familiars ni les ONG ni tampoc els capellans del servei d’atenció religiosa.
La conclusió és que fèieu nosa?
S’ha tornat a viure una etapa molt preocupant en la qual ni la direcció del CIE ni els jutjats de control han actuat de manera eficaç ni prou diligent davant les denúncies i queixes de les organitzacions de drets humans. És clar que ens volen més fora que dins. Incomodem al CIE perquè acompanyem els interns i tenim els ulls i les oïdes ben obertes a tot el que ens expliquen. En onze anys d’informes sobre la situació als CIE espanyols, no hem deixat de posar-hi el focus crític i denúncies.
Altres centres d’Espanya ja rebien visites. La pandèmia era l’excusa?
Mostra la manca de respecte i sensibilitat sobre els drets dels interns i que la pandèmia ha anat perfecte per aprofundir en l’opacitat del centre. Ignorar durant mesos el compliment dels drets de les persones migrants és una mostra de racisme institucional. A Madrid i a les Canàries els CIE eren oberts per a les visites. Si la por era el risc de contagis, es podien haver gestionat les visites com han fet a Madrid o fer-les telemàtiques i flexibles. Però la realitat és que no s’han volgut facilitar gens des de la direcció. Continuarem treballant perquè es depurin responsabilitats en els casos denunciats des del mes d’octubre i perquè es respectin els drets de les persones internades.
Com és un CIE per dins?
És un establiment de privació de la llibertat. Tot i que la llei diu que no és un centre penitenciari, té una estructura similar. Hi ha un espai de control d’entrada i d’escorcoll electrònic on s’han de deixar bosses i telèfons i t’escorcollen abans d’accedir a la zona de locutoris. N’hi ha sis en un passadís, que és la zona que trepitgem els voluntaris. Més enllà de les portes automàtiques no passem. Hi ha el pati i les escales cap al pati, una sala comuna i les habitacions.
I el dia a dia com és per a ells?
El règim és molt semblant al de la presó, amb horaris tancats per llevar-se, esmorzar, anar al pati, pujar a les cel·les. Poden fer servir el mòbil sempre que no tingui internet, mentre que al CIE de Madrid sí que en poden tenir i això els facilita enviar documents als seus advocats. A diferència de la presó, a dins d’un CIE no hi ha res a fer. No tenen cap curs ni cap taller i les hores passen molt lentament. No hi ha cap programació i s’estan hores passejant pel pati. La Creu Roja hi és per si els cal roba o atenció mèdica.
És un espai provisional abans de la deportació. Hi ha un temps màxim d’estada?
Són seixanta dies màxim. A la Zona Franca hi ha una seixantena d’interns. N’hi ha sis que m’han explicat que són del Marroc i el més probable és que en dos mesos el conflicte diplomàtic no hagi millorat per deportar a ningú. És totalment inútil mantenir aquesta gent tancada, amb angoixa, quan és pràcticament segur que les autoritats marroquines diran que no accepten a ningú.
En el darrer informe que heu presentat sobre els CIE consta que només un de cada quatre és expulsat.
És un contrasentit, acabes pensant que és per donar-los un patiment gratuït. Com si el fet d’estar tancats fos el càstig perquè no tenen papers. Això és criminalització, quan la llei diu que és una mesura cautelar abans de l’expulsió. Ahir vaig rebre una trucada d’un intern perquè li comunicaven que l’expulsaven al migdia tot i tenir dos fills, un d’ells nascut aquí. Com ha arribat aquest senyor al CIE si té la seva família aquí?
Les expulsions es produeixen en qualsevol moment?
En el cas d’aquest intern vam saber que hi havia un vol exprés cap a Colòmbia i la República Dominicana i havien de mirar d’omplir-lo, sense gaires miraments, amb els que tenen passaport. Així funcionen les devolucions. I amb aquest intern, de qui sabem que havia fet el seu recurs, poca cosa pots fer. S’estan expulsant persones cap a països llatinoamericans, però de moment cap al Marroc i Algèria està aturat. És d’on provenen la majoria dels interns i amb les fronteres tancades saben que quan passin dos mesos tancats els hauran de deixar sortir al carrer.
Com arriben al CIE la majoria d’ells?
Vuit de cada deu han arribat a diferents punts de la costa amb pasteres. A principi d’hivern, després de la crisi dels cayucos a les Canàries, en van arribar molts que eren traslladats directament cap aquí per evitar l’amuntegament amb les pèssimes condicions en què estaven. N’hi havia que havien migrat de Mali i el Senegal que van acabar sortint perquè no era possible expulsar-los. Això evidencia un ús dels CIE per descomprimir un problema i traslladar-lo, quan continuen estant en una situació d’emergència humanitària i privats de llibertat i sense donar-los cap resposta a les seves necessitats.
I quan tot just han iniciat el periple migratori.
La majoria d’ells no volen quedar-se a Espanya i busquen passar cap a França i Bèlgica, ja que molts són de països francòfons. La por quan surten d’un CIE és que no els puguin tornar a detenir una altra vegada.
Quines són les vulneracions que més us traslladen els interns?
La manca d’atenció sanitària és endèmica dins el CIE. Sí que hi ha una infermera a les tardes i un metge als matins, però no tenen ningú els caps de setmana i si tenen una emergència d’alguna malaltia aguda els traslladen al Clínic o a Drassanes. Quan va reobrir el centre, a l’octubre, i es van produir quatre contagis, vam demanar als jutjats que el tanquessin perquè les condicions sanitàries són pèssimes. Ara és el Covid, però el 2018 va ser un brot de tuberculosi i l’Agència de Salut Pública de Barcelona hi va intervenir perquè es traslladessin les persones malaltes fora del centre. El 2015 va ser per un brot de sarna.
Vau filtrar fa dies unes imatges colpidores de com la policia retenia un intern.
Era una persona que portava deu dies aïllada pel Covid en una cel·la en unes condicions indignes. Quan li va agafar un atac de pànic i es va començar a autolesionar, no va rebre cap atenció mèdica i, en lloc de traslladar-lo a urgències, hi va haver contenció mecànica de la policia. Això demostra que no hi ha cap recurs mèdic.
L’equip de voluntaris que fan les visites quina feina fan quan són dins?
En diem visites, però són acompanyaments amb l’objectiu de saber com estan i fer-los d’enllaç amb el món exterior. No som advocats que hi anem a resoldre qüestions legals. Els anem a veure per fer-los companyia, donar-los conversa i per altres necessitats més bàsiques, com pot ser contactar amb els seus familiars, que sovint són fora de Catalunya. És una atenció més humana i social. Ells estan angoixats i necessiten explicar a algú el que els passa, i mirem d’ajudar-los a contactar amb l’advocat que els pugui explicar per què són allà. Al Servei Jesuïta a Migrants, del qual forma part Migra Studium, som prop d’uns seixanta voluntaris visitant els CIE de Barcelona, València, Algesires i Madrid.
Reben abans formació per fer aquesta atenció personal?
Es dona formació per saber allà on es va i com s’organitza un CIE. Els acompanyaments es fan amb parelles de voluntaris perquè les estades abans, durant i després són difícils i s’ha d’estar preparat per saber escoltar. El procés d’escorcoll a les entrades dels centres a vegades es fan de manera professional, però també et pots trobar molta tensió. No és un voluntariat fàcil de fer, requereix potser més fermesa. Cal estar preparats per no cremar-se i que l’experiència sigui positiva.
Molts col·lectius com Migra Studium reclamen que es tanquin els CIE, però el ministeri n’anuncia un de nou a Algesires. És una batalla perduda?
Sí, la tendència espanyola i també europea és enfortir la xarxa d’internament i expulsió. El pla europeu de migració i refugi presentat al setembre enforteix aquesta línia del retorn forçós i internament. No són bons temps per defensar el tancament dels CIE, però creiem que hi ha prou alternatives que estan previstes en la normativa, com pot ser la retirada del passaport, residir en un lloc fix o presentar-se periòdicament en un lloc. L’internament que dicta el jutge hauria de ser l’última resposta, però acostuma a ser la primera.
El 2020 van ser internades 2.224 persones. Quantes persones hi ha retingudes avui als CIE?
Són poc més d’un centenar a tot Espanya, on hi ha els centres de Múrcia i València tancats per obres. Són la seixantena d’interns de Barcelona i uns 25 que hi ha Madrid i molt pocs a les Canàries i Algesires. Tenim uns dispositius infrautilitzats, muntats per a un centenar de persones, quan en un cap de setmana poden arribar milers de migrants i veus com es busquen alternatives. Ja es va veure a Ceuta amb els menors. I per què no ho fan amb tothom?
La pandèmia ha fet que els països siguin més hostils amb la immigració?
Sí, i que molta gent que era a aquí de forma regular passin a perdre els seus drets. Molts no han pogut renovar el permís de residència perquè no han pogut demostrar la vinculació laboral o no han trobat cita prèvia per accedir a les administracions. Són persones que estaven integrades però amb la pandèmia han quedat fora de joc i ara podrien ser expulsades.
Què falla quan un menor acaba tancat en un CIE?
És un despropòsit i un cúmul de negligències en cadena. L’any passat van ser 12 a Barcelona. És trist perquè és l’últim esglaó, la porta de sortida abans de l’expulsió, i sembla increïble que ni en el rescat de Salvament Marítim, ni en la detenció, ni en la conducció a comissaria, ni el fiscal de guàrdia, el jutjat o la policia, ningú pugui escoltar i veure que és menor. Va haver de ser una ONG la que va posar l’alerta sobre els 42 menors que no es van protegir perquè no trepitgessin un CIE.
Com és que hi ha tan poques internes?
A Madrid es van internar 16 dones l’any passat. A València i Barcelona tenen mòduls per a dones, però fins ara els estan fent servir per fer els grups bombolla o els aïllaments dels contactes estrets per Covid. En nombres absoluts, les dones d’entre 20 i 40 anys de països de Llatinoamèrica són el grup més nombrós de persones en situació irregular, però en l’imaginari social són els africans que salten la tanca i que arriben en pasteres. La irregularitat de les dones que venen a fer tasques domèstiques o cura de gent gran està tolerada, i ocupen un sector laboral en què no interessa que siguin perseguides pel sistema d’expulsió i internament.
Molt pervers...
És una gran hipocresia defensar els drets universals quan a la pràctica no ho són per a tothom. S’ha d’acabar el discurs autocomplaent que fa setanta anys que dura i ser més sincers per repensar seriosament què vol dir els drets humans.
Trepitjant el terreny
Nascut a Pamplona el 1973, amb trenta anys va arribar a Catalunya, on es va casar i s’hi va quedar a viure. Compagina la seva feina com a advocat a Migra Studium amb la docència impartint classes sobre estrangeria a la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Oberta de Catalunya. Presideix el patronat d’Arrels Fundació, que atén les persones sense llar. És coautor del darrer informe sobre el CIE a la Zona Franca, on es revela que és el centre de tot el territori espanyol on es van fer més aïllaments, un total de 72. Aprofitant ahir la commemoració del dia internacional del refugiat, destaca la tasca que fa la xarxa de comunitats d’hospitalitat per acollir i donar una segona oportunitat a les persones migrades. A Sant Cugat, on entitats i veïns acullen cinc joves, s’organitzava una passejada.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
