Societat
L’ensurt de l’‘Assumpta’
Avui fa 75 anys que una de les campanes de la catedral va caure durant la processó de Corpus
No hi va haver ferits i l’instrument va quedar esmicolat a la plaça dels Apòstols
La casa Barberí va fondre de nou l’aparell, situat dins del campanar per prevenir accidents
La ciutat es va engalanar de “bells tapissos fets per mans d’orfebre pietós”per a la processó del Corpus Christi de l’any 1946. Era un dijous i, després de l’ofici, a les 10 del matí, la comitiva va començar el recorregut pels carrers de la ciutat amb retard perquè plovia. Hi havia uns 3.800 gironins esperant el seguici. Ho recorda la crònica del diari Los Sitios de Gerona del divendres 21 de juny del 1946.
El que ningú no s’esperava aquell dijous era que caigués una campana de la catedral, però va passar. L’Assumpta, mentre era voltejada, es va desprendre del jou i es va esmicolar a trossos a la plaça dels Apòstols. Per sort, no hi va haver desgràcies personals. Anys més tard, el 2016, la sisena temporada de la sèrie Joc de trons, amb escenes del Barri Vell, va fer explotar, fins i tot, la catedral i una de les campanes surt voltant fins a prop del portal de Sobreportes (en la ficció).
“Trist accident”
A banda del diari de l’endemà d’aquell 20 de juny –avui fa 75 anys–, el llibre d’actes de l’arxiu capitular, a l’edifici del Seminari, recull l’accident de l’Assumpta i com van reaccionar les autoritats eclesiàstiques de l’època. El 21 de juny, el capítol aixeca acta del “trist accident” i acorda que es canti un tedèum després de l’ofici del diumenge següent com a agraïment perquè ningú no hagi pres mal i que, a més, es creï una comissió.
Un article publicat al web Pedres de Girona recorda aquell esdeveniment. “En el moment de sortir la processó, les campanes brandaven insistentment, com era de ritual, i quan la custòdia començava a baixar l’escalinata es va produir com una brutal explosió: la campana major, de 1.589 kg, penjada a la finestra que mira cap a la plaça, es va precipitar.”
Les actes capitulars d’entre el 1946 i el 1950 –recollides en el volum número 110– relaten com el senyor Barberí, de la foneria del mateix nom, va anar a veure el bisbe Cartanyà al cap d’uns dies. La casa olotina va fondre de nou l’aparell, que ara pesaria menys (uns 1.500 quilos). El 4 de setembre, a proposta de l’enginyer Carles Batlle Ensesa i de l’arquitecte, el capítol va decidir instal·lar l’Assumpta dins del campanar i no als finestrals per prevenir accidents.
El dia dels fets, els soldats del tercer batalló del regiment d’infanteria Alcàntara 33 havien custodiat el seguici i van protegir les restes de la campana. Les hipòtesis de l’accident incloïen la falta de destresa dels seminaristes a l’hora de fer repicar les campanes i el mal estat del jou que subjectava l’Assumpta.
De fet, el cronista de la ciutat, Enric Mirambell, mort el març del 2020, s’havia adonat d’alguna cosa anòmala. “La vigília de la festivitat de la Puríssima de l’any 1945, a l’hora del toc d’oració i de l’anunci de la festivitat, vaig anar a passejar pels volts de la catedral, per sentir de prop el solemne tritlleig. Quan la campana Assumpta vogava, se sentia un grinyolar que resultava una mica preocupant. De tal manera que me’n vaig anar sense esperar que acabessin el repicar”, exposava en un article al Diari de Girona, l’any 2018.
El 20 de juny del 1946 hi va haver vidres trencats i destrosses. “La campana es va endur la barana, la cornisa i va caure a la plaça d’uns 50 metres, produint un xiulat d’uns 4 o 5 segons seguit d’un tro que va trencar alguns vidres de les cases properes. La campana va quedar completament esmicolada”, deia l’esmentat web.