La petjada de Borràs

És la primera presidenta amb una carrera política encara per explorar i explotar. A la candidata de Junts Laura Borràs, li va pertocar el càrrec de presidir la segona institució catalana, el Parlament, i ella l’enarbora advertint que no hi arriba ni per descansar ni per retirar-se amb brillantor com era més habitual en legislatures passades; una pràctica, però, que ja va trencar l’anterior president Roger Torrent, ara conseller de Treball.

L’arribada de Borràs al Parlament ja ha fet variar algunes dinàmiques instaurades i encara espera sacsejar-ne algunes més. De la mateixa manera que va fer colzes per aprendre’s cada article del reglament, i així etziba els diputats a fer-ho, també ha destinat força temps a conèixer l’interior de la cambra catalana. Una de les primeres decisions va ser reunir-se amb tots els caps d’àrea per conèixer el funcionament i les tasques. A això, s’hi va afegir el canvi dels principals càrrecs de la cambra, el secretari general i el lletrat major, amb la mirada posada no pas en les jubilacions, com havia passat fins ara, sinó en els canvis que la nova presidenta vol introduir-hi, alguns dels quals s’albiren complexos i controvertits, com és l’adaptació de les dietes que ara cobren els diputats, que ja s’haurien d’haver modificat el 2017, i l’estudi dels triennis dels treballadors d’ens estatutaris després de la polèmica encetada per l’Oficina Antifrau, que criticava que el Parlament i la Sindicatura de Comptes doblessin, tot i ser legal, la retribució dels funcionaris amb el pagament de l’antiguitat.

Política, pràctiques de bon govern i transparència són els pilars sobre els quals la presidenta vol construir la seva activitat al capdavant del Parlament i retre’n comptes, asseguren fonts parlamentàries. I sobretot fer feina útil. Vol evitar que les seves reunions amb delegats i dirigents d’altres països quedin en un calaix de sastre i que les demandes que li fan arribar entitats i associacions transitin en un cul-de-sac. Un dels primers senyals de canvi es va produir fa dues setmanes quan es va reunir amb cada un dels presidents dels grups parlamentaris per comunicar-los les reclamacions que li havien fet arribar les organitzacions per tal que siguin els grups, els únics que tenen competències per fer-ho, els qui ho traslladin a l’hemicicle de la cambra per al seu impuls en l’executiu si ho consideren oportú. Vol un Parlament que escolti, actuï i sobretot solucioni problemes. Per això, a més de donar curs a les peticions d’audiència que arriben a la cambra, també n’ha provocat d’altres com totes les relacionades amb la pandèmia i la cultura amb trobades amb tots els rectors de les universitats. Expliquen les seves persones més pròximes que la presidenta es guia per una màxima apresa d’un metge, el seu pare: “La solució del pacient, sovint te la dona el mateix pacient.” Aquesta tasca tindrà continuïtat amb la voluntat de Borràs “d’obrir” el Parlament a través de jornades externes que permetin establir lligams més directes entre diputats i diferents membres de sectors de la societat, ja siguin empresarials, ambientals, sanitaris, del tercer sector i/o amb risc de vulnerabilitat.

Tampoc oblida el missatge polític, la situació política de Catalunya i la relació amb l’Estat espanyol, i així ho comunica i transmet després de cada audiència, un fet que contrasta amb el silenci i la prudència amb què han actuat la majoria de presidents del Parlament. La campanya per l’amnistia i l’autodeterminació així com els indults a exmembres del govern anterior formen part del contingut de les seves converses i ha estat altaveu de la seva negativa a participar en actes de la Guàrdia Civil en resposta a l’actuació d’aquest cos militar durant l’1-O i així els ho ha fet saber en comunicats oficials amb què declinava l’assistència als actes. Asseguren que la seva comunicació amb el president a l’exili, Carles Puigdemont, és gairebé diària i que manté una relació d’amistat amb l’expresident Quim Torra i fluida i cordial amb l’actual president, Pere Aragonès.

Un dels temes que serà més complicat d’abordar serà l’actualització de les dietes. La mesa va acordar el 2017 reduir un 7% la indemnització per despeses de viatges i desplaçaments per cada exercici corresponent al 2017, 2018 i 2019, fins arribar a un total del 21%. Es tracta d’uns complements que els diputats perceben per afrontar les despeses de trasllat fins al Parlament i el seu import varia segons la distància entre el lloc de residència del diputat i la cambra catalana. Tanmateix, la situació continua igual malgrat haver-se aprovat aquesta reducció fa quatre anys. L’objectiu ara és posar fi a aquesta anomalia que torna a estar en la mesa del Parlament per estudiar-ho i trobar la millor fórmula per aplicar-ho. De la mateixa manera, la presidència del Parlament també té un ull posat en l’estudi i avaluació dels triennis que cobren els treballadors públics de la institució després que l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) alertés d’un desequilibri pel que fa a l’aplicació dels triennis que s’apliquen d’acord amb l’Estatut del Règim i el Govern Interiors (ERGI) i que comporta que els funcionaris del Parlament i també de la Sindicatura de Comptes doblin les retribucions amb el pagament de l’antiguitat, un fet que no succeeix en el cas dels funcionaris de la Generalitat, sotmesos a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. L’OAC va rebutjar, malgrat ser un ens estatutari, aplicar l’ERGI perquè li suposava augmentar la despesa del personal gairebé un 50%, per la qual cosa va optar per modificar el reglament i no comptar com a triennis els anys treballats en altres administracions, com sí que s’aplica en altres organismes estatutaris. De moment, la cambra catalana està estudiant i revisant la situació des dels serveis interns del Parlament.

Un Parlament del segle XXI, que a més de la política i la transparència també inclogui la millora de les infraestructures i les connexions per internet, és l’objectiu d’una presidenta amb molts reptes, fins i tot el de seure davant de la justícia.