Societat

ANA MARÍA BANEGAS BURGOS

Portaveu de la campanya Guerra Cerberus

“Amb tres fills, la meva única sortida va ser ocupar un pis”

No hem d’estar 18 hores treballant en una cuina perquè els nostres fills tinguin un sostre digne i que ni tinguem temps de veure’ls
Els joves estan a primera línia: reben els cops de la policia i després marxen corrents a treballar o ens ajuden a fer tràmits

Catalunya va tornar a liderar en el segon trimestre del 2021 la llista negra de l’Estat espanyol en l’execució de desnonaments; en va executar més que l’any passat, tot i que el nombre encara és un 21% inferior al del 2019, indica el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Així, tot i que continua la moratòria de desnonaments dictada pel govern espanyol per la Covid-19, a Catalunya es van expulsar famílies en 2.624 execucions hipotecàries i en 1.904 casos de desnonaments per impagaments de lloguers, d’abril a juny passat. Veïns units a la PAH, el Sindicat d’Habitatge o el Sindicat de Llogateres han fet moure les administracions, tot i que no prou. I ara les entitats denuncien que, a més de continuar enviant antiavalots per fer complir ordres judicials de desnonaments, els Mossos d’Esquadra ara imposen multes amb la llei mordassa a tort i a dret, cosa que posa en perill el dret de protesta. Ana María Banegas ens explica la seva experiència, com a afectada i una de les tres portaveus de la campanya Guerra a Cerberus, el fons d’inversió dels Estats Units, anomenat fons voltor, que va crear Divarian, que gestiona immobles de Cerberus i el BBVA, que es va quedar pisos hipotecats de les caixes d’estalvi desaparegudes i que fa expulsar els veïns.

Quan van començar la campanya ‘Guerra a Cerberus’?
Doncs, amb el primer Congrés d’Habitatge de Catalunya, el 2019, la van acordar. Va ser un acord de consens: hi havia la campanya contra la Sareb i la del banc del BBVA i Cerberus. La volíem iniciar l’any passat, però amb l’arribada de la Covid-19 tot es va aturar.
En què consisteix la campanya?
A unir els afectats i que tot el moviment de l’habitatge vagi a l’una. Hi ha afectats per tot el territori català.
Quantes famílies afectades hi ha?
A Catalunya, en acabar el congrés hi havia més de 200 famílies afectades, però sempre hi ha més afectats que no sabem o que no es posen en contacte amb nosaltres. A tot l’Estat espanyol Cerberus té uns 15.000 habitatges.
Expliqui’ns el seu cas.
Vaig venir a viure al barri de Gràcia de Barcelona amb la meva parella i els fills. Fa vint anys que hi visc. He passat de pagar una hipoteca, un lloguer d’un pis a ocupar un habitatge. Era la meva única sortida.
Quan va ser?
Cap al 2013. Tenia dos adolescents i un nadó en braços quan vaig decidir fer-ho. Ara, la filla gran ha marxat a viure a Mallorca. I per sort vaig trobar el Banc Expropiat, que em va ajudar molt.
Com ho va fer?
A Gràcia sempre havia vist petites ocupacions. Per motius personals meus, vaig viure el segon llançament del pis i vaig passar pel Banc Expropiat. També en vaig parlar amb els meus fills, de 18 i 15 anys.
Què els va dir?
Ells van venir molt petits al barri de Gràcia, han estudiat aquí i tenen tot el seu entorn aquí. Els vaig dir: “Fills, ja no hi ha diners i aniré a ocupar un pis. Ho sento si us fa vergonya.” Em van dir que no hi havia problema, que a totes. I llavors, em va rebre Heidi, del Banc Expropiat, i davant un desconegut tremoles, plores... Em van atendre molt bé. Li vaig explicar el meu cas i em van dir que ho mirarien, que ells no donaven pisos. Era, a més, en plena crisi. I es va fer un projecte i es va veure un bloc de pisos que feia més de deu anys que estava tancat. Era d’una constructora, després del BBVA i de Cerberus. El bloc era conegut com l’Armadillo, al carrer Sant Salvador, 16, i el vam ocupar amb el suport del Sindicat d’Habitatge de Gràcia. Hi vam estar sis anys, fins l’any passat, el 2019.
Què va passar?
El bloc passava de banc en banc... Hi havia moments que ho vivies nerviosa, d’altres bé. Fins que ens volien fer fora. I vam fer gestions des del Sindicat d’Habitatge de Gràcia, vam fer una campanya i pressió perquè des de l’Ajuntament no donaven solucions. El gener del 2019 vam fer una acció i a l’Ajuntament ens van dir que podien donar una solució, que estaven en negociacions i que ens reallotjarien.
Ho van aconseguir?
Ens havien de desallotjar el 20 de febrer del 2019 i dos dies abans em van trucar des de Serveis Socials que havia de marxar amb els nens, que vindrien a totes. I sí. Vaig sortir fora amb el petit, i els dos fills adolescents van veure com treien a tothom. Els joves també van haver de marxar del bloc. I és molt greu, com que no tenen fills ni res, no tenen dret a res, no se’ls ajuda, als joves. Els joves donen la cara per nosaltres, i després es queden al carrer. Vam anar a l’ajuntament a fer pressió i va sortir un regidor i a les quatre famílies amb nens ens van reallotjar en un hostal, i havíem de demostrar la nostra vulnerabilitat i els papers que el BBVA ens demanava. Vam estar uns set mesos en hostals.
Set mesos?
Més temps. Primer set mesos en un hostal fix. I quan va arribar l’estiu, amb el turisme, ens feien canviar d’hostal gairebé cada setmana. Mentrestant recollia la informació que ens demanava el banc, fins i tot prova d’ADN. Vaig demanar el reallotjament a Gràcia per un tema personal i del meu fill petit perquè un dia es va trobar sense pare, quasi sense mare i el seu entorn segur és el barri i l’escola Reina Violant, des de P3. A una companya la van enviar prop de l’ajuntament i a nosaltres ens van enviar a l’avinguda Meridiana, el BBVA. Allà no hi podia anar, hi viu una persona amb una ordre d’allunyament de nosaltres i ho vaig dir. I l’Àlex, de nou anys, és un nen transgènere, que està fent la transició i necessita l’escola, que ho han rebut molt bé.
I?
En aquells moments em vaig sentir molt destrossada. No vaig renunciar al pis però vaig demanar per què m’enviaven allà. Vaig deixar l’hostal perquè no es podia cuinar res, i vaig viure amb la meva germana, que ocupava un pis al Clínic, que al final va tenir opció d’habitatge perquè té una filla malalta. Em van tornar a demanar si volia el pis allà i no em van donar més explicacions. I al final vam alliberar el bloc aquest del carrer Nàpols, on vivim ara, des de l’abril passat, amb altres famílies.
Com es viu sense la seguretat de tenir un habitatge?
Doncs és difícil. En un hostal no pots cuinar, ni donar llet calenta al teu fill quan te la demana. Ha estat una transició difícil, molt dura.
Hi ha persones que no ho entenen.
Sí, segurament... En aquest procés hi he deixat la salut, física i emocional, i la dels meus fills. Els meus fills es posaven contents de tornar a tenir una cuina o un menjador! Ho has de viure. L’entorn segur per al meu fill és la seva escola i el seu barri i per això ens mantenim aquí. És la nostra vida, la nostra història. Cada família ha viscut la seva.
Treballa?
No, ara no. Per salut. He treballat dia i nit. A la neteja, al restaurant, vaig fer un curs de sociosanitària a Pere Tarrés...
Com està ara?
Avui tranquil·la perquè no estic sola. El Banc Expropiat em va ajudar molt, ara amb el Sindicat d’Habitatge, totes anem a l’una. I els joves sempre estan pendents de nosaltres, si tenim llum, aigua... I et dona molt suport i força per al que vingui, un altre desnonament o el que sigui. Vam tornar a tenir un judici pel bloc on estem ara. Sis hores. I l’advocat va presentar tota la documentació perquè ens ofereixin una alternativa d’habitatge.
És vital tenir un pis.
L’habitatge ho és tot, però no qualsevol espai o qualsevol lloguer és un habitatge. El barri, el teu entorn, és clau. I per a nosaltres i els meus fills és Gràcia. En la campanya contra Cerberus reclamem això: un habitatge digne. Digne de veritat i que es pugui pagar. Hi ha gent que treballa i s’enfada perquè s’ofereixin lloguers socials, però cal viure tot aquest procés, la incertesa, un desnonament... Com és possible que es tregui persones de 80 anys de casa seva!
I el futur?
Soc de Bolívia però els meus fills es quedaran a Barcelona. M’agrada la cultura i tot. Els dic que treballin perquè es puguin comprar i pagar un habitatge. Segurament jo no hi seré, però que ells m’hagin vist lluitar per ells.
I els seus fills com han paït el fet de viure en hostals i amb desnonaments?
En cada canvi perds coses. Quique i Àlex em preguntaven si estava bé. Van venir quinze furgonetes dels Mossos per desallotjar dues dones i els seus fills. Deixeu de gastar diners en la policia i obriu pisos per a les famílies!
Ara les entitats es queixen que els Mossos estan multant les persones que es posen davant dels blocs per evitar els desnonaments, que va contra el dret de protesta.
Sí, és cert. Tinc una multa de 600 euros d’un desnonament del setembre passat. Nosaltres, a més, tenim por de perdre la documentació, i amb multes no la pots obtenir. I imagina’t els joves...
Què passa amb els joves?
Doncs que s’aixequen a les cinc del matí i es posen davant dels pisos i reben cops quan la policia fa les càrregues... Em sap molt de greu. I després d’ajudar-nos marxen corrents a treballar o acompanyen alguna companya a Serveis Socials o a redactar una sol·licitud.
Diuen que aviat el govern espanyol aixecarà la moratòria dels desnonaments, tot i que sempre n’hi ha hagut. Creu que augmentaran?
Hi ha hagut massa desnonaments. Fins i tot van fer-ne de nit, fa uns mesos.
Hi veu alguna solució?
L’única solució que hi veig i que pot estar a les nostres mans és que els joves estan a primera línia però les dones també hi hem de ser, a l’una. Però hem de ser-hi moltes. Totes les dones, siguem d’on siguem, independentment de la religió o el nostre origen diferent, ens hem d’unir. La lluita és una. Les dones, les mares, les àvies som una força increïble. Però hem d’actuar, no entregar el pis i anar a casa de l’àvia o d’un familiar... No conec les lleis, però estic convençuda que si fóssim més i més forts, tot canviaria. Les dones són les que mouen el dia a dia de les famílies. I no has d’estar 18 hores treballant en una cuina perquè el teu fill tingui un sostre, però que ni el vegis.
La llei catalana de l’habitatge, tot i que mig tombada pel Tribunal Constitucional, hi ha ajudat?
Ara sí. En la primera crisi ja ens va tocar a alguns, i ara amb la Covid-19 també ha tocat a la classe mitjana... S’hauria d’haver anat a l’una abans. Tant l’immigrant com la mestressa de casa o l’avi que desnonen. El poble, el país, és qui mana, no les autoritats. Si anéssim a l’una, això ja hauria canviat. Però decidim callar, doblegar-nos i que guanyi el poderós. La llei els obliga a oferir un lloguer social, però Cerberus no ho vol i el que fan és enviar-nos furgonetes dels Mossos per recuperar un habitatge que després tenen tancat durant anys.
Mai s’acaba...
No o pagues un lloguer de 800 euros, més la llum... Agafes una feina i una altra, i els nens? Els deixem sols i arribem de nit i els preguntem si han sopat i s’han dutxat? Són el futur del país: el cuiner, el que sigui... Però hem d’estar amb ells, han de tenir referents. He apostat per això. A l’Àlex, des que no s’ha mogut del barri, de la seva escola, li ha anat molt bé i l’escola li ha donat suport. Té una base bona.

Una veïna de Gràcia

Ana María Banegas, de 45 anys, va arribar de Bolívia amb 26 anys, amb una filla i un fill, i l’Àlex, el petit, va néixer a Barcelona. Sempre ha viscut al barri de Gràcia, que considera “el seu poble” i on sola tira endavant la família. Va treballar en un restaurant de la plaça Revolució i ara per problemes de salut no treballa. “Per temes personals, el cos m’ha col·lapsat, em diuen que tinc fibromiàlgia, ossos deformant-se, i molt dolor i ara em fan proves”, explica. Si la salut li ho permet, va a totes les mobilitzacions per evitar desnonaments i a les reunions per donar suport a les dones. “Les mares amb fills hem d’anar a l’una, no estem soles!”, és el seu lema.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Estat reobre el debat sobre el quart cinturó

BARCELONA

Vacunació doble: grip i Covid, una a cada braç

Barcelona

Girona afronta els últims preparatius per a les Fires

girona

Detecten el retorn de la vida piscícola a la riera de Figueres

FIGUERES

Creen una ruta patrimonial pel cementiri de Figueres

FIGUERES

Lloret fixa en 5 euros la nova taxa de zona verda perquè els veïns hi aparquin el 2022

LLORET DE MAR
societat

Fundació La Caixa entrega els deu premis anuals d’innovació social

Banyoles blinda el so de les campanes del municipi

BANYOLES

L’oposició tomba el nou contracte de neteja a Girona

GIRONA