El TSJC ajorna el debat sobre un nou protocol per als desnonaments i acorda mantenir les indicacions actuals

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ajornat el debat sobre la redacció d’un nou protocol per als desnonaments.

El president del tribunal, Jesús Maria Barrientos, ha signat un acord que concreta que davant la situació actual de “detallada regulació positiva” de la matèria i tenint en compte que la normativa està en reforma i evolució constant, és “prudent” no avançar en la redacció d’un nou text del protocol.

Barrientos aposta així per continuar aplicant les normes vigents però afegeix que això es farà sense perjudici de col·laborar des dels òrgans judicials amb els serveis socials i altres entitats implicades, en “escrupolosa” aplicació de la legislació i dels protocols subscrits en el passat.

El 21 de gener es va reunir per primera vegada la Comissió de seguiment del protocol de diligències de llançament dels partits judicials de Catalunya. D’aquella trobada telemàtica es va concloure que s’actualitzaria el protocol integrant els departaments d’Interior, Territori i Sostenibilitat i la direcció general d’Afers Socials. També es va acordar potenciar la cooperació institucional perquè la informació arribi amb més facilitat tant als Mossos d’Esquadra com als serveis socials.

L’acord del TSJC explica que en estudiar i preparar un nou text per al protocol han comprovat que, com ja es va apuntar en la reunió, la legislació positiva ha recollit “en gran mesura” les actuacions que es van establir com a objectius en aquell moment en el protocol del 2013. Afirma que s’ha constatat que les previsions legislatives vigents “aconsellen no avançar en un document nou que pretengui protocol·litzar l’actuació dels jutjats quan coneixen d’un procediment en què una persona o família pot perdre el seu habitatge”.

El president del TSJC demana tenir present les previsions del Reial decret llei 11/2020, que regula la suspensió del procediment de desnonament i dels llançaments per a llars vulnerables sense alternativa residencial. Afegeix que s’han introduït modificacions que han permès regular la suspensió de llançament en altres supòsits i en aquells en què en cap cas s’escau el llançament.

En concret, regulen un incident de suspensió extraordinària del desnonament o llançament quan l’arrendatari o ocupant es troben en situació de vulnerabilitat. En aquest cas es preveu que l’òrgan judicial sol·liciti als serveis socials competents un informe que s’ha de trametre entre 10 i 15 dies per tal de valorar la situació de vulnerabilitat i s’identifiquin les mesures a aplicar. En vista de la documentació aportada i de l’informe de serveis socials, el jutge ha de dictar una interlocutòria en què ha de disposar, si s’escau, suspendre el llançament si es considerada acreditada la situació de vulnerabilitat i si ha de prevaldre o no la vulnerabilitat de l’arrendador.

L’acord recorda que aquest reial decret feia referència en un primer moment a l’estat d’alarma però s’ha anat prorrogant la seva vigència. El text assegura que “no és estrany pensar” que novament es prorrogarà aquesta possibilitat de suspensió dels llançaments més enllà del 31 d’octubre.

Per tot això, veu prudent no avançar en la redacció d’un nou protocol. Així, manté l’aplicació dels protocols subscrits pel TSJC en aquesta matèria, amb observança “estricta” a la normativa vigent i, en especial, de les mesures de caràcter social i econòmic aprovades pels reials decrets de protecció de persones vulnerables davant la pèrdua d’habitatge.