Societat

L’Estat reobre el debat sobre el quart cinturó

S’està pendent dels estudis informatius entre Terrassa i Sabadell i del tram polèmic fins a la Roca

Els opositors reclamen a ERC, Junts i ECP que sigui una línia vermella si negocien els comptes amb l’Estat

El debat sobre el polèmic quart cinturó, la B-40 projectada per l’Estat espanyol el 1966, que també s’ha rebatejat com la “ronda del Vallès” i que s’ha executat a mitges, torna a agafar embranzida com en dècades anteriors amb la inclusió, per segon any consecutiu, d’una partida de 127.710 euros per completar la redacció de l’estudi informatiu del tram entre Terrassa i Granollers. La tramitació de l’expedient d’avaluació ambiental del projecte havia caducat tres vegades –la del 2004, la del 2010 i la del 2018– per les denúncies de la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC).

Una representació de l’entitat, formada per Joan Carles Sallas i Èlia Montagud, va comparèixer en la comissió de Polítiques Digitals i Territori fa unes setmanes per exposar els darrers moviments de l’Estat i també per fer una estirada d’orelles als grups parlamentaris catalans perquè facin valer la seva veu a Madrid, vagin a l’una i posin la construcció d’aquesta infraestructura dissenyada fa 55 anys com a línia vermella en la negociació dels pressupostos generals.

Un missatge adreçat directament a ERC i a En Comú Podem (ECP), tal com els ho va fer saber Sallas en la seva intervenció, en què els va recordar que el suport que reben a escala local, amb l’oposició a la infraestructura, després no té translació a Madrid. “No sabem en quina taula es posarà el conflicte quan es faci l’aprovació de l’estudi informatiu o l’aprovació del projecte, però per a les entitats ecologistes del Vallès és una gran línia vermella”, admetia Sallas. I advertia: “Si això ho perdem, hi haurà gent que no podrà tornar al Vallès amb legitimitat.” Sallas va remarcar a ECP que “s’ha de ser clar” en aquest tipus de conflictes i que “no tenen cap utilitat” si no tenen línies vermelles que apliquin al territori. Així mateix, els va recordar les pèrdues de cinc i vuit regidors que han tingut a Sabadell i Terrassa. Malgrat que en el projecte de pressupostos per discutir aparegui de nou el tram entre Terrassa i Caldes de Montbui, el diputat del PSC Jordi Terrades considerava que “cal tornar a fer una declaració d’impacte ambiental”, amb un estudi informatiu sobre el conjunt de la infraestructura, encara que l’execució i el projecte es puguin fer per trams. Els altres socis de l’executiu espanyol, que no volen la continuïtat del quart cinturó més enllà de Sabadell, defensaven dotar-se d’arguments en el tràmit d’informació pública perquè la declaració d’impacte ambiental que ha d’acompanyar l’estudi informatiu “sigui negativa”, en paraules del diputat d’ECP Marc Parés. La segona via de treball que proposen els comuns per aturar-lo és la presa de posició de les institucions catalanes, i en especial de la Generalitat.

Una posició unitària complicada d’aconseguir, ja que, a banda de reclamar a l’Estat la titularitat de totes les vies, ERC hi està en contra i JxCat defensa, com va explicar Joan Canadell, que s’acabi el tram d’Abrera a Terrassa i la ronda a Sabadell, i que hi hagi un diàleg veritable amb el territori i amb plataformes per decidir “quin ha de ser el traçat definitiu” i que, “evidentment, no trinxi el Vallès”. El que va ser alcalde de Sabadell, el diputat republicà Juli Fernàndez, assegurava que “una via d’alta capacitat com el quart cinturó no resoldrà els problemes del dia a dia de la mobilitat de la gent” i reclamava consens per resoldre aquestes necessitats amb una línia orbital ferroviària i la millora de les connexions viàries ja existents.

Les partides per a l’autovia projectada el 1966 per connectar Vilafranca, Abrera, Terrassa, Granollers i Mataró fa anys que apareixen en els comptes generals amb diverses propostes de traçat, canvis de nom –B-40, autovia orbital, quart cinturó i ronda del Vallès–, polèmiques polítiques, oposició d’entitats i partits, i clams d’empresaris i patronals perquè s’executi.

LES FRASES

Quan parlem amb els diputats catalans, ens diuen que això es decideix a Madrid, i allà ens diuen que no tenen línies vermelles
Hi ha un conflicte que s’ha d’assumir, s’ha de donar la cara i s’ha de ser clar
Joan Carles Sallas
MEMBRE DE LA PLATAFORMA CONTRA EL QUART CINTURÓ

Onze anys amb trams fets i que no estan connectats

El polèmic quart cinturó, després d’inaugurar-se el tram entre Granollers i Mataró el 1995 –ara C-60–, fa onze anys que està a mig fer, amb trams acabats que no estan interconnectats o que acaben en una rotonda, com passa a Terrassa. Pendent d’estudi i sense data, el traçat preveu la connexió al sud entre Sant Sadurní i Abrera, i en els pressupostos espanyols vigents hi ha una partida de 124.900 euros per a l’estudi del subtram entre Terrassa i Caldes de Montbui i una altra de 13,6 milions per a les obres que es van reprendre –iniciades el 2015– del tram de 6,2 quilòmetres entre Olesa i Viladecavalls. Sense data d’acabament per a aquest tram, que ha de connectar, per un cantó, amb el que uneix Abrera i Olesa i, per l’altre, amb el que va de Viladecavalls a Terrassa –tots dos en funcionament des del 2010–, els comptes pendents de negociar del 2022 preveuen una nova partida de 9,2 milions i una projecció de 13,7 milions més per al 2023.

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana també està redactant el projecte de traçat per connectar l’A-2 i la B-40 a Abrera i Esparreguera després de rebre el vistiplau ambiental, i hi destina enguany una partida de 100.000 euros, que es repeteix per al 2022. En paral·lel, aquest mes s’han d’acabar les obres de l’enllaç de la B-40 amb la C-16 i la C-58 a Terrassa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mossos i policies locals controlaran que es faci mostrar el certificat covid

barcelona

Completen la reforma del Clos del Pastor a l’Escala

L’ESCALA

Les aus exòtiques guanyen terreny

barcelona
POLÏTICA

El govern participarà en un cicle de qualitat democràtica als EUA

JOSEP GASSÓ
Fundador i president de Fundesplai

“La missió de Fundesplai ha estat sempre canviar el món”

barcelona

La vacuna s’estén a la canalla

barcelona
SANT JOAN LES FONTS

Detinguts per robar joies a una dona gran

torroella de m

Optimisme sobre la regeneració de la zona cremada

La Girocleta es mantindrà funcionant les 24 hores del dia

Girona