Troballa única al Mediterrani dins les àmfores del segon vaixell romà enfonsat a les Formigues
La campanya d’excavacions permet localitzar la popa del derelicte i documentar una pedrera de rodes de molí a El Perelló
Els arqueòlegs han fet una troballa única al Mediterrani dins les àmfores del segon vaixell romà enfonsat a les illes Formigues. A l’interior d’algunes que s’han extret del derelicte, que es troba a 50 metres de fondària, hi han trobat resina d’estepa negra. Aquest arbust aromàtic era molt apreciat a l’Antiguitat per fer perfums o medicines. Però fins ara mai se n’havia documentat l’ús per revestir l’interior d’àmfores que s’omplien amb salses o peix en salaó. No és l’única novetat. Els arqueòlegs també han descobert la popa del vaixell i han vist com el jaciment és molt més gran del que creien. Aquest 2021, a més, part de la campanya s’ha traslladat a Terres de l’Ebre. Aquí s’ha documentat una pedrera de rodes de molí, encara sense datar.
El fons marí de les illes Formigues, al Baix Empordà, atresora dos vaixells d’època romana. El primer, batejat com a Formigues I, transportava vi i data de mitjans del segle I aC. Aquest derelicte és el que l’any passat va centrar la campanya del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).
El segon, el Formigues II, es va localitzar el 2016. El jaciment es va començar a excavar l’any següent i aquest 2021, els arqueòlegs hi han tornat per fer-hi una quarta campanya. N’han descobert la sorra que el colgava, per l’efecte dels temporals Gloria i Filomena, i l’han obert en extensió aproximadament uns 21 metres (resseguint-ne l’eslora).
El derelicte es troba a uns 50 metres de profunditat, i això complica la feina dels arqueòlegs. “La fondària fa que el treball sigui lent, perquè disposem de poc temps; a més, aquesta zona de la costa està molt exposada al vent, a l’onatge i a corrents forts”, concreta la responsable del CASC, Rut Geli.
Per contra, però, Geli subratlla que el Formigues II és “un jaciment excepcional”, perquè conserva tant el carregament d’àmfores com la fusta del vaixell. De fet, l’arqueòloga concreta que el grau d’espoli que ha patit la costa catalana -i aquest derelicte tampoc n’és una excepció- no havia permès trobar un vaixell romà tan ben conservat.
El derelicte data de l’últim quart del segle I aC, en època de l’emperador August. Era un vaixell de carregament, que transportava salaons i salses de peix (gàrum) procedents de la Bètica, l’actual Andalusia. Segurament, el seu port de destí eren els d’Arles o Narbona, des d’on sortien les diferents rutes de cabotatge.
Molt més gran
El Formigues II s’ha convertit en el primer jaciment subaquàtic de la Península que s’excava a fondària amb metodologia científica. És a dir, no s’hi han fet només prospeccions o extraccions sistemàtiques; malgrat la profunditat, la feina de l’arqueòleg és la mateixa que es faria si l’excavació fos a terra ferma. Però en aquest cas, amb tots els hàndicaps afegits que suposa treballar sota aigua.
Durant aquesta campanya, els arqueòlegs han descobert com el jaciment, en realitat, és molt més gran del que es pensaven. Ja han numerat fins a 197 àmfores de quatre tipologies diferents, però n’han destapades moltes més. I aquestes tan sols corresponen a la part superior del carregament.
Geli explica, però, que això no pressuposa que el vaixell mesurés més. “Quan va naufragar potser es va trencar, i per això les àmfores ocupen més extensió al fons marí; de moment, el que veiem és que després d’obrir aquests 21 metres en el sentit de l’eslora, ens en segueixen apareixent de noves”, concreta la responsable del CASC.
Troballa única
Més enllà de l’arquitectura naval del Formigues II, les àmfores que transportava el vaixell també amagaven una troballa singular que és única al Mediterrani. I ara, dos mil·lennis després, l’estudi del seu contingut ha permès descobrir-la.
Barrejades entre els sediments, de dins les àmfores n’han sortit restes de les salaons i salses de peix. S’han trobat espines, escates o pinyols d’oliva. En paral·lel, els arqueòlegs del CASC també han extret mostres de la resina que recobria les parets interiors de les àmfores i en preservava el contingut.
Aquí és on entra en joc un equip interdisciplinar de recerca. Perquè a més de les àmfores en si, també s’estudien les restes d’ictiofauna, els pòl·lens i els elements vegetals que contenen. I de l’interior d’algunes àmfores, totes del tipus Dressel 7, n’ha sortit una resina inèdita per revestir-ne l’interior: la de cistus o estepa negra.
S’ha analitzat als laboratoris de l’Institut de Ciències de l’Evolució de Montpeller, on la palinòloga i investigadora Ana Ejarque ha examinat les mostres extretes del Formigues II. El cistus és un arbust molt aromàtic, present arreu del Mediterrani. “Produeix una resina enganxosa, el ladanum, que era molt apreciada a l’Antiguitat per preparar perfums i fàrmacs, perquè té propietats medicinals”, concreta Rut Geli.
Aquesta és la primera vegada, però, que també se’n documenta l’ús per revestir l’interior de les àmfores (perquè allò habitual era fer-ho amb resina de pi). I que per tant, explica Geli, s’associa el cistus i “aquesta resina preciosa en la preparació de salaó i salses de peix”. “Això ens aporta una informació valuosa i inèdita sobre l’ús de plantes i els seus derivats en l’Antiguitat”, afegeix.
De fet, les propietats aromàtiques de l’estepa negra persisteixen durant segles. Aquest dies, el laboratori de la seu del CASC n’és exemple. Perquè les mostres de resina que els arqueòlegs n’extreuen de dins les àmfores, si s’acosten al nas, desprenen l’olor penetrant d’aquest arbust. Fins i tot, dos mil·lennis després de l’enfonsament del Formigues II.
