Societat

CONSUELO IBARRA

COORDINADORA CENTRE KUNE BARCELONA

“Si volen adoptar, no es fan enrere”

“No tots els països estaven preparats per fer tràmits electrònics, però s’ha normalitzat i ens ha obligat a teletreballar”

“Les adopcions han anat disminuint des del 2011 per diferents factors, no tant per la pandèmia”

El centre Kune aglutina quatre entitats acreditades per fer la tramitació d’adopció internacional: Junts per Créixer, Guney, Bradopta i Aist.

La crisi fa repensar a les famílies el fet d’adoptar?
Les famílies que volen adoptar no es fan enrere, perquè saben que és un procés llarg que com a mínim durarà quatre anys i que com abans comencin millor.
La pandèmia va paralitzar-ho tot. Quina és la situació actual?
Va afectar els processos avançats dels qui estaven a punt per viatjar i tenien les fronteres tancades. Pels qui començaven la tramitació no tots els països estaven preparats per als tràmits electrònics, però avui s’ha anat normalitzant i ens ha obligat a teletreballar. Sí que ens trobem països asiàtics amb més restriccions d’entrada pel virus.
Els tràmits s’han allargat?
Si la pandèmia endarrereix les comissions que decideixen quants nens s’adoptaran això afectarà els tràmits. També ens va afectar el canvi de la llei d’adopcions internacional que es va desplegar el 2019 i que centralitza competències. Ara mateix és el Ministeri qui decideix el tancament i l’obertura de països, els expedients que es poden tramitar per entitat i per país i les entitats acreditades per fer-ho. Catalunya va recórrer contra el reglament i el Tribunal Suprem i s’ha admès parcialment el recurs, pel que fa a les acreditacions.
Tancar països és un maldecap?
Ara ens està afectant Haití, que es va tancar després dels terratrèmols del 2010, però Catalunya va reobrir cinc anys després en considerar que complia les condicions per treballar. Va ser l’única comunitat autònoma que tramitava adopcions fins que es va tornar a tancar l’any passat. En el dia d’avui estem pendents d’un recurs, però les famílies no poden fer sol·licituds en un país on hi ha més de 50.000 nens desemparats.
Altres hi posen més facilitats?
La nit i el dia d’Haití és la República Dominicana, que té una llarga trajectòria amb adopció internacional. El Brasil és l’únic que no discrimina els diferents models de família i es poden presentar sol·licituds de matrimonis, parelles de fet, famílies monoparentals i admet homosexuals o heterosexuals.
Les famílies ho tenen clar o venen sense saber i s’adapten?
Volen adoptar però s’ha de conèixer el perfil perquè tinguin possibilitats i valorar el tipus de família, els anys de convivència, els estudis, l’edat, els fills que tenen o els ingressos. Una parella necessita saber que per adoptar a la República Dominicana li demanaran cinc anys de matrimoni i que un home sol no podrà adoptar a les Filipines. Entre les entitats col·laborem perquè no som a tots els països.
S’adoptava més abans que ara?
Les adopcions internacionals han disminuït des del 2011 per diferents factors, no tant per la pandèmia. L’avançament de les tècniques de reproducció assistida i la maternitat subrogada han sigut una alternativa per a moltes famílies. També es tanquen països que milloren les seves polítiques socials i que no donen tants nens en adopció com abans, com era el cas sobretot de la Xina i Rússia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mans i mànigues amb les baixes

Barcelona

Un 62% dels barcelonins estan a favor del turisme

BARCELONA

Impulsen la renovació de l’enllumenat públic a Figueres

FIGUERES

Contenidors de rebuig buits i voreres i carrers nets a Salt

Salt

L’Ajuntament es replanteja l’Ateneu Bar de Banyoles

BANYOLES

La covid no afluixa i ajorna el pic de la sisena onada

barcelona

El pare pelegrí de Tossa fa camí per renovar el vot

tossa de mar

El ministeri desestima les més de 1.700 al·legacions contra el ramal de la MAT

santa coloma de farners

Ple d’Olot tens per la cessió gratuïta de la Providència

Olot