Societat

Cristina Núnez

Família d’acollida

“Ells tenen dos pares, dues mares i molts avis”

Són l’exemple d’una família d’acollida. La Cristina és psicòloga i treballa a Adopta, una entitat acreditada per acompanyar les famílies en l’adopció internacional. Fa dotze anys va respondre a la crida de la direcció general de la Infància i l’Adolescència per trobar famílies amb professionals disposats a acollir menors tutelats per l’administració. Amb tres fills biològics que entraven en l’adolescència, la Cristina i el seu marit van decidir fer l’acollida temporal de dos germans de quatre i cinc anys, el més petit amb un trastorn cognitiu. “L’experiència ha estat molt positiva i fàcil”, diu la mare dels dos nois, ara ja adolescents. “No hi ha diferències i han pujat igual com ho vam fer amb els nostres”, explica la Cristina, que a la vegada és àvia de tres nets dels més grans. “Quan facin els divuit anys ells decidiran si es queden o volen fer la seva”, afegeix la mare de família, que reconeix que al seu entorn hi ha ajudat el fet que “han fet molta pinya” . Els dos nois, en Pau i l’Eloi, han crescut en contacte amb els pares biològics. “Han assumit que tenen dos pares, dues mares i molts avis” explica satisfeta de l’estret lligam entre les dues famílies.

Relativitza el fet que l’acollida temporal finalitzi quan siguin majors d’edat. “Són com fills teus i saps que com a adults faran la seva, com hem fet tots”, reconeix la Cristina, que de manera altruista ha decidit educar i fer-se càrrec dels dos germans fins a convertir-se en “petits homes”. Aquesta psicòloga considera que l’administració hauria d’incentivar i donar més visibilitat a l’acolliment. “Es fan campanyes per acollir els caps de setmana o les vacances, però després no se’n sent a parlar més”, assenyala la mare, que lamenta que hi hagi tants infants en centres d’acollida, molts d’ells amb alguna discapacitat. “Segur que hi ha famílies que ho farien, com nosaltres i no saben ni per on començar”, afegeix la Cristina, que reivindica més suport de l’administració per orientar i posar recursos per als infants amb necessitats especials que requereixen més atenció específica. “Som una mica hipòcrites com a societat quan diem que som una ciutat acollidora i que volem refugiats, però aquí tenim els centres plens. Se m’escapa”, reflexiona aquesta mare i a la vegada professional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mans i mànigues amb les baixes

Barcelona

Un 62% dels barcelonins estan a favor del turisme

BARCELONA

Impulsen la renovació de l’enllumenat públic a Figueres

FIGUERES

Contenidors de rebuig buits i voreres i carrers nets a Salt

Salt

L’Ajuntament es replanteja l’Ateneu Bar de Banyoles

BANYOLES

La covid no afluixa i ajorna el pic de la sisena onada

barcelona

El pare pelegrí de Tossa fa camí per renovar el vot

tossa de mar

El ministeri desestima les més de 1.700 al·legacions contra el ramal de la MAT

santa coloma de farners

Ple d’Olot tens per la cessió gratuïta de la Providència

Olot