Societat

JOSEP GASSÓ

Fundador i president de Fundesplai

“La missió de Fundesplai ha estat sempre canviar el món”

Instal·lar la nostra seu al barri de Sant Cosme era reivindicar el nostre compromís per la transformació social
Estem presents a més de 1.000 escoles, donant tot tipus de serveis vinculats al lleure o a l’activitat no lectiva

Coincidint amb l’ampliació de la seva seu, al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat, Fundesplai ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. El seu president, Josep Gassó, repassa els inicis i la trajectòria d’una entitat marcada per “la transparència i la voluntat de transformació social”. També parla de futur. I de reptes. En destaca dos: “la sostenibilitat i la convivència, els mateixos que té la humanitat”.

Fundesplai es va constituir fa 25 anys, però el seu activisme va començar molt abans, a Bellvitge. Què el va portar al compromís social?
Jo vaig estudiar als Jesuïtes de Casp i vaig acabar als Jesuïtes de Sarrià als 17 anys. Va ser una època de reflexió, de molt compromís social. Entre els 18 i els 20 anys em vaig involucrar en una acció social important al barri de Bellvitge de la mà dels Jesuïtes, de la parròquia i els Centre d’Estudis Joan XXIII. Bellvitge tenia un problema gran en aquells moments, s’edificaven molts edificis i hi venia a viure cada setmana molta gent però no hi havia equipaments. No hi havia escoles. L’únic que hi havia era un cinema els diumenges a la tarda.
Va poder aplicar els seus estudis de pedagogia a l’acció?
En aquella època, a principis dels 70, hi havia gent que es dedicava a reflexionar i a pensar i nosaltres érem gent que dèiem que l’important era l’acció i que les idees aterressin i es convertissin en transformacions reals. I això és el que ens va portar a actuar en el barri de Bellvitge.
Tinc entès que el primer centre d’esplai es coneixia com “el club del duro”. Feien pagar als nois?
En aquells moments l’educació en el lleure, l’esplai, estava liderada a Catalunya per entitats poc professionalitzades. I nosaltres, tant a Bellvitge com als esplais que es van desenvolupar més tard al Baix Llobregat, vam pensar que era important compaginar el treball de voluntari amb el treball professional. Consideràvem i continuem considerant que per actuar en el lleure des d’una lògica educativa i transformadora no n’hi ha prou fent una activitat els dissabtes a la tarda, sinó que en barris amb moltes necessitats és important que aquesta acció s’estengui a tota la setmana. I sí, els nens pagaven un duro, cinc pessetes, per venir a les activitats. Recollíem nens del carrer però els dèiem que allò que fèiem costava diners, encara que fos poc, i que si es gastaven un duro per anar al cine, també se’l podien gastar a l’esplai.
No disposaven del suport econòmic de l’administració?
Nosaltres rebem un 5% de suport públic –de suport econòmic s’entén–, però sempre hem volgut treballar de manera que la gent pagui pel que rep, encara que paguin poc. I per tant, els serveis es mantenen pel que paguen, poc o molt, els usuaris que els reben.
I qui no pot pagar?
Ho hem de compensar amb gent que pot pagar més. O arribat el cas, que l’administració pública doni unes beques o unes ajudes per poder-hi accedir. Al final, des d’un punt de vista econòmic, moltes petites aportacions multiplicades per milers de persones fan un volum que pot fer que el projecte sigui sostenible. Des d’aquest punt de vista, jo diria que de l’administració púbica n’esperem poc econòmicament. I crec que és bo. Quan no fa gaires anys Òmnium va renunciar a qualsevol ajuda pública, va sorprendre, però va ser una decisió valenta. A mi m’agradaria que això ho poguéssim fer nosaltres, però encara no estem en condicions de poder-ho fer.
Després de Bellvitge van venir molts altres esplais fins que van decidir la constitució formal de Fundesplai. Com va anar?
Vam anar desenvolupant centres d’esplai a Bellvitge, a Sant Ildefons de Cornellà, al barri de Sant Cosme, que són esplais que ara quasi tots han complert 50 anys. I tota aquesta acció va acabar amb la creació, l’any 1982, de Movibaix, que és el moviment d’esplais comarcals del Baix Llobregat, que aixoplugava més de trenta esplais. De forma paral·lela a aquesta acció dels centres d’esplais, vam començar a crear entitats sense ànim de lucre per gestionar cases de colònies i així va sorgir l’Associació Catalana de Cases de Colònies i, més tard, Suport Associatiu, per donar suport a totes les entitats del tercer sector de Catalunya en qüestions informàtiques, jurídiques, fiscals... Tot això va acabar confluint l’any 1996 en la constitució de Fundesplai.
Què ha significat la fundació des del punt de vista operatiu?
Va significar l’obertura al conjunt de Catalunya i també vam començar a donar servei al món escolar. De fet, una de les coses que més hem desenvolupat ha estat el nostre treball en el món escolar. Ara estem presents a més de mil escoles, donant tot tipus de serveis vinculats al lleure o a l’activitat no lectiva. Podem portar l’acollida del matí, el menjar o l’activitat educativa del migdia, però també les activitats extraescolars de la tarda i casals d’estiu. Tot això fa que tinguem una forta presència en el món educatiu escolar.
Després de 25 anys, què ha representat la Creu de Sant Jordi per a vostè?
Ha estat un reconeixement a aquest itinerari de 25 anys, que en realitat és un itinerari de 50. Em sento feliç amb el camí recorregut; en definitiva, nosaltres sempre diem que els somnis es poden convertir en realitat si hi ha la capacitat d’avançar plegats, si hi ha la tenacitat i el compromís necessari i si es posen els mitjans per fer-los realitat. La història de Fundesplai és la història de gent somiadora que ha posat els mitjans, el compromís, per fer possible que els somnis de mica en mica esdevinguin realitat. I quan dic de mica en mica vull dir que s’han posat moltes pedres en el camí.
Parlant de pedres, quan fa 14 anys van decidir venir a Sant Cosme, un barri amb molta població vulnerable, no tothom va pensar que era una bona idea. Però vostès no només van construir aquí la seu sinó que ara l’acaben d’ampliar. Seria aquesta la tenacitat de què parla?
Va ser una decisió complicada. El primer dia que vam venir aquí a veure el solar, que estava ple de barraques, de construccions, d’animals, de gallines, de gent, de brutícia..., un membre del patronat va trobar un cargol a l’entrada del solar, on vam col·locar la primera pedra. El patró el va recollir i el va guardar a casa seva, al menjador, pensant que potser seria un símbol que entre tots havíem perdut un cargol. Deu anys després, ens va entregar el cargol, convenientment emmarcat, per deixar constància que ningú no va perdre el seny en aquella operació i en reconeixement que el camí transcorregut ha demostrat la viabilitat del projecte.
I per què Sant Cosme?
El 2005, vuit anys després de constituir-se la fundació, buscàvem un espai corporatiu. Estàvem encara a Cornellà, en espais petits, en planta baixa. Com que vam néixer de manera atomitzada, estàvem en petits locals que no reunien les condicions. Llavors vam començar a buscar algun ajuntament que ens cedís un solar per fer-hi un edifici per situar-hi les 200 persones d’estructura que treballaven en aquells moments. Vam rebre moltes propostes de molts ajuntaments, entre altres el de Barcelona. I, finalment, ens vam decantar per venir a Sant Cosme perquè l’Ajuntament del Prat de Llobregat ens va oferir la donació d’una hectàrea de terreny, però, a més a més, perquè ens va semblar que venir a Sant Cosme era reivindicar el nostre compromís per la transformació social. Podíem haver anat a Barcelona, segurament hauria estat un camí més fàcil o més còmode, i venir a Sant Cosme era arremangar-se, anar a treballar a un barri molt estigmatitzat, al qual la gent no vol anar, que té una imatge de gueto.
La pandèmia els va sorprendre en un altre moment de transformació. I en lloc de girar cua, van optar per continuar endavant. Fa unes setmanes van inaugurar la seu ampliada, amb nous equipaments. Per què aquesta expansió?
Després de deu anys d’estar al barri, el primer edifici va quedar petit perquè, passats els primers anys complicats, l’any 2019 teníem l’alberg al 95% d’ocupació i les aules de formació al 100% de la seva capacitat, i les oficines que pràcticament no hi cabien els treballadors. Vam començar a treballar amb l’Ajuntament i la Generalitat la compra de tres hectàrees i mitja per ampliar les instal·lacions. I vam col·locar la primera pedra, l’1 de març de l’any 2020, dues setmanes abans que comencés la pandèmia.
Van dubtar si continuar?
Vam pensar que això algun dia passaria i que el que havíem que fer era enfortir-nos. Vam estar tres o quatre mesos de manera molt intensa treballant per minimitzar els efectes econòmics i al mes de juliol vam iniciar les obres d’ampliació.
Aquesta ampliació, que ha permès doblar la superfície construïda fins a 22.000 metres quadrats, l’han inaugurat amb una gran mostra sobre alimentació saludable i sostenible. Representa un gir en la trajectòria de Fundesplai?
Si haguéssim de resumir la nostra missió, diríem que treballem per canviar el món. Per transformar la realitat, per fer un món més sostenible i amb més convivència. Perquè pensem que els dos grans reptes de la humanitat són la sostenibilitat i la convivència. La sostenibilitat, com la relació amb el planeta, el respecte, la cura del planeta, i la convivència, com la cura i el respecte cap a les persones.
Què pretenen amb aquesta mostra?
Insisteixo, el que pretenem és educar, que és el que hem fet sempre. El que passa és que la metodologia o les activitats que fas depenen del moment en què et trobes. I el que fem amb aquesta exposició és posar un altaveu per arribar a més gent, per sensibilitzar més gent, utilitzant la tecnologia expositiva, que no havíem utilitzat mai. Però en realitat no està gaire lluny de quan fas un taller en una escola i els parles de com a partir de l’alimentació es pot cuidar el planeta, com les accions personals poden contribuir al canvi que necessita el món. No entenem que fem un gir sinó un aprofundiment, una extensió del que hem estat fent fins ara.
Està adreçada a un públic jove però també a les famílies. Què els pot dir perquè vinguin a veure-la?
Jo els dic que no esperin que els canvis vinguin de dalt. La mostra també vol reivindicar les nostres accions. Expliquem com petits canvis individuals poden contribuir a provocar transformacions més grans. A l’exposició es pot veure clarament com el 46% del malbaratament el produïm a les llars. D’acord que hi ha l’agricultura, el comerç, les cadenes de distribució, però al final el 46% el produïm nosaltres i, per tant, podem fer alguna cosa perquè aquesta tendència canviï. Conec famílies que han canviat els seus hàbits de consum i van a comprar amb tàper perquè no volen adquirir plàstic o productes envasats.
Vostè té ja 70 anys, però continua somiant. Quins són els següents passos en aquesta trajectòria?
A mi m’agrada imaginar que el nostre creixement és com el nombre pi, és una espiral molt present a la naturalesa que sempre va sumant. La primavera de l’any vinent volem inaugurar el parc de l’aigua, que és un parc públic, obert a la gent del Prat de Llobregat i de Catalunya on volem recrear els espais naturals del riu. I si tot va bé i aconseguim els recursos, ens agradarà fer el Museu del Demà, inspirat en un museu de Rio de Janeiro, que no és d’objectes sinó dels grans reptes de la humanitat i com afrontar-los. L’exposició del menjar seria com la primera pedra d’aquest projecte.

Creu de Sant Jordi

Nascut a Barcelona l’any 1951, Josep Gassó va començar a estudiar econòmiques però quan feia dos anys que era a la universitat es va canviar a pedagogia, convençut de la força transformadora de l’educació activa i concretament de l’educació en el lleure. Als 18 anys havia creat amb altres persones el Club d’Esplai Bellvitge i més tard va contribuir a impulsar el Moviment d’Esplais del Baix Llobregat, Movibaix, que amb l’Associació Catalana de Cases de Colònies i Suport Associatiu van confluir l’any 1996 en la constitució de la Fundació Catalana de l’Esplai (Fundesplai), que continua presidint. Coincidint amb la inauguració de l’ampliació de la seva seu al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat, amb una exposició sobre menjar saludable i sostenible, l’entitat ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llengua

El català torna a l’agenda europea

barcelona

Compromís per treure tot l’amiant dels edificis a finals del 2025

BADIA DEL VALLÈS
castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona

El Manhattan mataroní

mataró

Obre a Girona una nova Barnahus per a infants i adolescents que han patit violència sexual

Societat

Els sindicats tornaran a plantar el govern aquest dimarts

Barcelona
societat

König i La Puntual, entre els establiments guardonats en la Nit del Comerç

girona