El Cor Francesc Valls interpreta per tretzena vegada el Cant de la Sibil·la a la Catedral de Barcelona
L’actuació s’avança a 3/4 de deu de la nit per adaptar-se al toc de queda
Aquest any es recupera el format habitual, amb dotze cantants i organista
El Cor Francesc Valls interpretarà aquest divendres al vespre el Cant de la Sibil·la a la catedral de Barcelona, com ja és tradició des de fa tretze anys en la nit de Nadal.
Per tal d’adaptar-se al toc de queda, la celebració s’ha avançat a l’horari previst i en comptes de fer-se poc abans de la mitjanit començarà a tres quarts de deu. L’actuació es farà després de l’Ofici de lectura de Nadal i abans de la tradicional Missa del Gall, presidida pel Cardenal Arquebisbe Joan Josep Omella. A la Catedral hi podran accedir poc més de 400 persones, de manera que es respecti l’aforament del 70%.
La mezzosoprano Mariona Llobera encarnarà la Sibil·la per tercer any consecutiu, en què la formació oferirà una nova adaptació del drama sacre encarregada enguany al compositor Albert Guinovart. Tot plegat sota la batuta del director titular del Cor Francesc Valls, Pere Lluís Biosca.
En declaracions a l’ACN, Biosca ha celebrat que “aquest any, malgrat la situació, torna a ser una Sibil·la com sempre”. I és que l’any passat arran de la pandèmia el cant és va haver de fer en versió reduïda, més curta i amb menys cantaires que havien de mantenir distàncies. Aquest any s’han recuperat els dotze cantants habituals, l’organista i gent que participa de la cerimònia. “Tornarem a fer la Sibil·la que fèiem cada any”, ha detallat Biosca.
Tradició medieval
El Cant de la Sibil·la és un drama sacre d’origen medieval que es va deixar de representar a la Seu barcelonina l’any 1575. A la catedral de Barcelona hi va haver una gran tradició de fer el Cant de la Sibil·la la Nit de Nadal i es va representar, almenys en una segona època documentada, del 1481 fins al 1575.
Documental ‘El Cant de la Sibil·la a la Catedral de Barcelona’
En paral·lel a l’actuació, el Canal 33 emetrà el documental El Cant de la Sibil·la a la Catedral de Barcelona, rodat durant la darrera representació del drama sacre. Dirigit per Marc Castañé, el muntatge es va estrenar el passat 2 de novembre en el marc del Festival In-Edit als Multicines Aribau i és una producció del Departament de Cultura.
El toc de queda avança les representacions
Redacció
El toc de queda ordenat pel govern aquestes festes de Nadal ha fet avançar a el Cant de la Sibil·la la missa del Gall a altres parròquies.
És el cas de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, on aquesta peça medieval de teatre religiós s’ha avançat de les onze de la nit a les vuit del vespre. L’església del barri de la Ribera acull la representació de la Sibil·la més veterana de la ciutat, que es fa d’ençà del 1983. En el decurs de la cerimònia es reciten poemes de Nadal i es representa el cant, a càrrec aquest any de la soprano Àngels Graells i la coral Sinera. En acabat, a dos quarts de nou de la nit, comença l’ofici. Un total de 1.100 persones han pogut assistir a la representació, ja que l’aforament està limitat al 70%.
El cant de la Sibil·la també es representa a la basílica de Santa Maria del Pi (22.30h), entre altres. També estava previst a l’església de Sant Joan Baptista de Gràcia, però s’ha suspès arran de les noves normes.
El cant de la Sibil·la, declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat, té una durada de cinc minuts i es representa just abans de la missa del Gall. A Barcelona es va recuperar el 1983 a l’església de Santa Maria del Mar i any rere any més parròquies s’hi han afegit.
La Sibil·la és una endevinadora provinent del món pagà que amb el seu cant pronostica l’arribada del Messies i una terrible fi del món. La cançó, que s’interpreta a cappella, es basa en una melodia d’origen mossàrab i va ser traduïda al català al segle XIII. En les versions més tradicionals, la representació és protagonitzada per un nen o una dona vestits amb mantell de seda i una espasa a la mà.
La tradició de representar el cant la vigília de Nadal era força estesa arreu de l’Europa medieval però es va esvair al segle XVI, quan el concili de Trento el va considerar un ritual pagà. Només es va conservar intacte a Mallorca, on el 2010 va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
L’interès pel Cant de la Sibil·la a Catalunya va renéixer al segle XIX de la mà d’alguns folkloristes, i des d’aleshores s’ha anat recuperant arreu dels Països Catalans.
