Banyoles, després de superar el llindar dels 20.000 veïns

Des de fa dos anys, Banyoles té més de 20.000 veïns empadronats per primer cop en la seva història. A banda de certificar la consolidació de la ciutat com a nucli residencial, comercial i industrial, traspassar aquest llindar implica una sèrie de canvis. Els més rellevants són l’assumpció dels serveis socials, fins ara delegats al Consell Comarcal, i l’increment de regidors del consistori, dels 17 actuals als 21, una modificació que s’haurà d’aplicar en les eleccions municipals del maig de l’any que ve.

Serveis socials

La incorporació dels serveis socials –una macroàrea de gestió multidisciplinària– s’està preparant des de fa mesos, quan es va crear un grup d’experts per conduir-ho, sota la direcció de Jordi Rustullet, banyolí que va ser secretari general del Departament d’Afers Socials i Família. La idea, expliquen a l’equip de govern, és aprofitar el traspàs per bastir un model que també integri els sistemes de salut, seguretat, educació, habitatge, cultura i urbanisme.

Si hi ha algú en què es pot personificar el traspàs és Ester Busquets, tècnica de serveis socials que és la consellera comarcal d’aquesta àrea i també la regidora de Banyoles de Benestar Social. “Estem treballant en la definició d’un model adient per a la ciutat, amb una mentalitat no tan assistencial, sinó entès com una atenció comunitària”, explica, sense poder encara entrar en detalls. No descarta que s’hagin de crear serveis nous, un aspecte que dependrà del desplegament del nou contracte programa de la Generalitat. “En qualsevol cas, l’objectiu és tenir-ho clar en el moment que sapiguem els recursos econòmics de què disposarem, probablement serà pels volts del mes d’abril”, hi afegeix. Un aspecte que sí que està decidit és la distribució en diferents punts de Banyoles de les seus on s’oferiran els serveis, per arribar amb més facilitat als ciutadans. Les oficines principals romandran a l’edifici del carrer Alsius, estaran compartides amb els serveis socials comarcals. Les seus descentralitzades s’ubicaran probablement als casals de barri.

Ja hi ha un servei social que s’ha començat a desdoblar, el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD), que ara s’oferirà des del Consell Comarcal i, a part, també des de Banyoles. Al SIAD comarcal, el 2020 van atendre 106 dones, tres quartes parts de les quals eren de Banyoles.

Quant al centre especial de treball El Puig, en principi seguirà depenent del Consell Comarcal.

Més ingressos

Haver entrat en la categoria dels 20.000 habitants implica també més ingressos per a l’Ajuntament amb recursos provinents de l’Estat. En el cas de Banyoles, l’increment suposa entre 300.000 i 350.000 euros anuals més, expliquen a la casa de la vila. D’altra banda, l’impost d’activitats econòmiques (l’IAE) té un tipus més elevat i al cap de l’any per al consistori suposa un augment d’ingressos d’uns 50.000 euros.

L’evolució

Des de finals del segle XIX i fins acabada la Guerra Civil de 1936, el nombre d’habitants de Banyoles oscil·lava entre els 5.000 i 6.000. A partir de la dècada dels quaranta, la xifra va anar augmentant sobretot per l’arribada de gent forana, primer procedent de les zones rurals pròximes i, des de la dècada dels seixanta, de la resta de l’Estat, en un procés comú a moltes poblacions gironines que tenien un sector industrial i de serveis potent. El 1970 ja s’havien superat els 10.000 habitants i, després d’un breu estancament als anys vuitanta, a finals de segle ja n’eren prop de 15.000. Ja al segle XXI, la immigració estrangera ha permès anar augmentant el cens i en l’entrada de l’última dècada la xifra es va situar per sobre dels 19.000.