Societat

Immigració i llengua, el que menys importa als catalans

La darrera enquesta del CEO les situa a la cua entre 15 temes, al contrari de la sanitat i l’educació, que són les principals preocupacions

El 48,2% creu que s’han de mantenir impostos

A diferència del discurs que empren les creixents formacions de l’extrema dreta, l’acollida i integració de la immigració és la qüestió que menys importa als catalans, sobre un total de 15 ítems, segons les dades que va fer públiques el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de l’enquesta telefònica sobre polítiques públiques a 1.500 persones que va elaborar entre el 25 de novembre i el 15 de desembre del 2021. Com es pot veure en el gràfic que acompanya la informació, les 15 qüestions plantejades tenen un elevat grau d’importància per a la ciutadania, i cap nota se situa per sota d’un 6 en la puntuació sobre 10, a diferència d’anys anteriors, però la immigració, amb un 7,45, seguida de la política lingüística, amb un 7,57, i les infraestructures, amb un 7,89, són les que estan a la cua de les preocupacions. Per contra, la sanitat i l’ensenyament públic se situen al capdavant en el grau d’importància que els dona la població, amb notes molt elevades, d’un 9,17 i un 9,04.

La comparació amb el mateix tipus d’enquesta encarregada pel CEO els anys 2019 i 2020 té la particularitat d’aquesta darrera pregunta sobre la importància que es dona a aquests temes, mentre que els anteriors interrogava sobre la seva afectació en la vida quotidiana i s’hi incloïen fins a 23 temes, i recollia algunes puntuacions per conceptes que no superaven el 5. En el cas de la del 2020, el que menys preocupava els catalans, amb un 4,74, eren les infraestructures, seguit per les ajudes a les empreses (4,75), que repetien a la cua l’any 2019, tot i que canviant la posició, passaven a darrer terme l’ajut a les empreses (4,98) i després les infraestructures (5,23). La gestió de la immigració era la tercera qüestió menys important per a la ciutadania el 2019, i la quarta el 2020, mentre que la política lingüística estava en la quarta posició el 2019 i en la sisena l’any següent.

La sanitat es manté durant aquests tres anys al capdavant de les preocupacions de la gent, però no el segon ítem, que passa de ser el medi ambient el 2019 i 2020 a l’ensenyament públic, que fins aleshores estava en el sisè i cinquè lloc del rànquing. La lluita contar el canvi climàtic passa a la quarta posició. Sorprèn, en aquests dos anys, que els serveis socials hagin escalat posicions passant de la setzena preocupació en importància el 2020 –i novena el 2019– a la tercera el 2021. Desbanca així la seguretat ciutadana, que, de ser el tercer principal maldecap, passa a la cinquena posició el 2021, al darrere de la lluita contra l’atur i la temporalitat dels contractes, que a les enquestes anteriors estaven separades en dos ítems però mai van estar al davant de la desena preocupació dels catalans.

Importància i actuació

Un cop vista la importància que la ciutadania dona a cada qüestió, ho comparem amb les notes que reben les polítiques del govern en cadascuna. La sanitat rep una nota del 5,62 i és el setè concepte més ben valorat de l’executiu, mentre que l’ensenyament és el tercer més ben valorat amb una puntuació d’un 6, al darrere de la promoció de la igualtat de gènere i lluita contra les discriminacions (6,32) i la promoció de la cultura (6,08). Tant les actuacions en sanitat com les adreçades a l’ensenyament mantenen des del 2016 una tendència a l’alça en les puntuacions rebudes per la ciutadania. A la cua de la valoració de les polítiques de l’executiu, i amb suspensos, s’hi situen l’habitatge (4,26), la lluita contra l’atur i la temporalitat (4,39) i l’administració de justícia (4,71). L’acollida de la immigració rep un 5,63, i se situa en el sisè lloc, mentre que la política lingüística rep un 5,53 i és el vuitè servei més ben valorat.

L’enquesta també valora la posició de la gent davant dels impostos i mostra com es va consolidant l’opinió que cal mantenir-los per mantenir els serveis, segons el 48,2% dels enquestats, quan tant el 2019 com el 2020 s’hi situava en el 41,3%. I baixa el nombre dels que creuen que s’haurien d’abaixar encara que fos en detriment dels serveis, passant d’un 15,3% el 2019 al 8,6%, però també el dels que, a l’altre extrem, creuen que se n’haurien de pagar més, passant del 38,9% el 2020 a l’actual 36,1%.

LES XIFRES

32,9%
creu que
funcionen millor els serveis públics que els privats, i el 33,9%, igual
40,6%
té contractada
un assegurança mèdica privada i el 32,6% porta el fills a l’escola concertada


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Estat es compromet a licitar les obres de l’encreuament de l’N-260 a Ordis abans d’acabar l’any

ORDIS

El Festival Z de Girona programa 14 companyies joves amb produccions en procés i acabades

GIRONA

Presenten la ruta que al juny enllaçarà Figueres i Perpinyà amb de bicicleta i transport públic

GIRONA

Una òpera de Wainwright, Belluci donant veu a Callas i un espectacle d’Acosta, al Festival de Peralada

perelada

Pas ferm per la Casa de la Tecnologia de Girona

GIRONA

La Bofill vol una regulació més estricta dels concerts

Barcelona

Nou projecte per rehabilitar l’antiga fàbrica del Pla de Ripoll

ripoll

Reivindicació del lideratge compartit al sector turístic

LLORET DE MAR

Incrementa un 36% els casos atesos als CAP per problemes de salut mental a la demarcació de Girona

girona