El Suprem diu que el ‘bo social’ elèctric ha de ser finançat per totes les elèctriques
La sentència aplica la jurisprudència europea i no afecta la seva aplicació als consumidors vulnerables
El Tribunal Suprem ha declarat que el mecanisme de finançament del ’bo social’ elèctric establert per decret llei el 2016 és contrari al dret de la Unió Europea per discriminar unes empreses del sector elèctric davant d’altres. El bo social és una prestació de caràcter social destinada a protegir determinats consumidors anomenats “vulnerables” consistent a aplicar un descompte en el preu de l’electricitat consumida a l’habitatge habitual. El tribunal diu que el cost ha de ser assumit per totes les empreses elèctriques, i no només algunes. La decisió del Tribunal Suprem anul·la el mecanisme de finançament destinat a cobrir el cost del descompte, sense que això afecti la continuïtat de la seva aplicació.
En altres països de la Unió Europea preveuen que aquest cost es financi amb càrrec als seus pressupostos generals, però Espanya va optar des del principi per fer recaure aquesta obligació sobre algunes empreses del sector elèctric. En dues vegades anteriors el Tribunal Suprem va considerar que el mecanisme de finançament establert per la legislació espanyola resultava contrari al dret de la Unió Europea. El sistema de finançament anul·lat ara estava regulat pel reial decret llei 7/2016, que imposava el seu cost a les matrius dels grups de societats que desenvolupin l’activitat de comercialització d’energia elèctrica o per les societats que així ho facin si no formen part de cap grup societari, fet que implicava imputar el 94% del cost de finançament a les empreses comercialitzadores.
Aquest sistema de finançament, com els dos anteriors, ha tornat a ser considerat contrari al dret de la Unió Europea per les sentències del Tribunal Suprem que s’acaben de conèixer. Les sentències parteixen de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, especialment del que s’ha afirmat en la seva recent sentència de 14 d’octubre de 2021 (Assumpte C-683/19) en què se sosté que les obligacions de servei públic, com aquesta, s’han d’imposar “amb caràcter general a les empreses elèctriques” i no només a algunes empreses concretes. En aquest context, el sistema de designació de les empreses encarregades d’obligacions de servei públic no pot excloure a priori cap de les empreses que operen al sector elèctric. Així, doncs, qualsevol eventual diferència de tracte s’ha de justificar objectivament.
El TJUE afegeix que si un Estat membre opta per imposar l’obligació de finançament només a algunes empreses del sector “correspon a l’òrgan jurisdiccional comprovar si la diferenciació efectuada entre les empreses que han de suportar el pes d’aquesta càrrega i les que n’estan exemptes està justificada de manera objectiva”. El Tribunal Suprem analitza els motius utilitzats per l’estat espanyol per fer recaure aquesta càrrega sobre les empreses comercialitzadores d’electricitat, amb exclusió de les altres empreses que operen al sector elèctric (generadores, transportistes, distribuïdores), i arriba a la conclusió que el sistema de finançament dissenyat és contrari a l’article 3.2 de la Directiva 2009/72/CE per no tenir una justificació objectiva i ser discriminatori per a les empreses que assumeixen el cost, a les quals se’ls reintegraran els costos abonats en aplicació del sistema anul·lat.
El pronunciament del Tribunal Suprem no afecta l’aplicació del descompte pel bo social a la factura de determinats consumidors vulnerables, però declara inaplicable el mecanisme de finançament establert.
