Una anàlisi de saliva detecta el tipus de migranya i permetrà millorar-ne el tractament
Segons un estudi de l’Hospital Vall d’Hebron, els resultats permetran oferir un tractament més personalitzat i més eficaç
Una anàlisi de saliva permet determinar quin tipus de migranya pateix cada persona, la qual cosa obre la porta a poder aplicar en el futur un tractament més personalitzat i més eficaç, segons un estudi de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.
La migranya és una malaltia molt prevalent, que afecta més freqüentment dones, per la qual no existeixen biomarcadors que puguin ser utilitzats per al diagnòstic de la malaltia o per a la predicció de l’eficàcia del tractament.
Durant un atac de migranya, s’alliberen diverses substàncies que es relacionen amb el dolor i una d’elles és el pèptid relacionat amb el gen de la calcitonina (CGRP, per les seves sigles en anglès), un tipus de molècula que constitueix una diana terapèutica mitjançant fàrmacs que la bloquegen, però que no resulta efectiva en tots els casos.
El grup de Cefalea i Dolor Neurològic del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) he mesurat els nivells d’aquesta proteïna en saliva durant la migranya i ha observat que existeixen dos tipus d’atacs: aquells en els quals augmenta el CGRP i aquells en els quals no incrementa.
Els resultats del treball, publicat a la revista Cephalalgia , contribueixen a descriure la migranya a nivell molecular i entendre les diferències entre individus, la qual cosa pot ajudar a establir una classificació entre tipus de migranya i apropar-se així a la medicina personalitzada.
En l’estudi van participar 22 dones amb migranya esporàdica i 22 sense mal de cap, d’entre 18 i 65 anys, i de totes elles es va fer seguiment durant 30 dies.
El primer dia, es prenia una mostra de sang i, durant la resta del mes, les participants havien d’agafar mostres de saliva cada matí i també cada vegada que patien un atac de migranya.
Les mostres de saliva han demostrat ser efectives per controlar l’evolució dels nivells de CGRP i té l’avantatge que és una prova menys invasiva que una analítica de sang.
En total, es van poder estudiar 49 atacs, que van servir per comparar els nivells de CGRP entre les dones control i les dones amb migranya esporàdica.
Els resultats van mostrar que, malgrat haver-hi grans diferències entre persones, de mitjana, els nivells de la proteïna eren gairebé el doble en les persones amb migranya.
A més de les diferències entre persones, l’estudi es va focalitzar a analitzar el canvi en els nivells de CGRP en una mateixa persona durant un atac de migranya i es va comprovar que els nivells augmenten durant l’atac i tornen a disminuir una vegada ha passat.
Una altra de les troballes és que els canvis en els nivells de CGRP durant la migranya no es veien clarament en tots els atacs: els investigadors van identificar que això succeïa en el 79,6% dels episodis, però en canvi un 20,4% no depenien de CGRP.
Tenint en compte els atacs d’una mateixa pacient, 13 de les 22 participants solament tenien atacs depenents de CGRP, 3 solament tenien atacs no depenents i 6 presentaven tots dos tipus.
A més, en funció de si els atacs eren dependents o no de CGRP, acostumaven a aparèixer alguns símptomes associats determinats: més fotofòbia i fonofòbia en els dependents i més símptomes de mareig en els que no ho eren.
“Aquest estudi permet començar a descriure la migranya a nivell molecular i entendre les diferències entre individus, la qual cosa pot ajudar a establir una classificació basada en la biologia molecular i ens apropa cap a un futur de medicina de precisió”, ha destacat la doctora Alicia Alpuente, especialista del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del VHIR.
La investigadora ha ressaltat que si s’entén la fisiopatologia de la migranya, en el futur es podria “oferir un tractament personalitzat adequat en funció de les característiques de cada pacient”.
