“Vaig fer vida com a noia fins als 15 anys i em sentia molt trist”

Als 11 anys li va venir la regla i a mesura que el seu cos canviava el malestar creixia. “Em van començar a créixer els pits i recordo que em sentia fatal”, relata ara l’Adrián del Pozo (Sabadell, 26 anys), un home transsexual, casat amb una dona cys, que va començar el seu llarg periple per aconseguir ser com íntimament se sentia als 16 anys, en un moment de pocs referents i molta incomprensió. “Fins als 15 anys vaig fer vida com una noia, però estava enfonsat i molt trist”, declara l’Adrián. A través de les xarxes d’internet va començar a trobar referents, persones amb què s’identificava. Però va guardar silenci. Fins als 16 anys.“La primera persona a qui li vaig dir va ser a la meva mare; li vaig explicar que em considerava un home i que no sabia què fer ni on anar.” Ella no el va qüestionar, li va donar el seu suport incondicional. Però tampoc sabia què fer. Llavors no existien serveis com ara la unitat de trànsit que hi ha al CAP Sant Fèlix, i va decidir acompanyar-lo al metge de capçalera. “Amb comprensió i informació no hauria patit tant, però em van dir que no tenien ni idea del tema i em van derivar a salut mental del Taulí.” Li van diagnosticar depressió i disfòria de gènere i va passar “dos anys de tortura entre psicòlegs i psiquiatres, que em qüestionaven constantment fent-me tests de vida i que no sabien distingir entre sexe i gènere”. Fins que es van assabentar que al Clínic de Barcelona existia una unitat d’identitat de gènere. Allà tot va començar a canviar. Tenia 18 anys i va començar a prendre hormones. I als sis mesos es va sotmetre a una mastectomia. Ho va fer per privat “perquè el patiment era molt gran i la llista d’espera, molt llarga”. Durant dos anys va haver de justificar-se cada vegada que li demanaven el DNI perquè no li van deixar canviar la identitat fins que va completar dos anys d’hormonació. També va aguantar agressions verbals, insults. Com una vegada, quan ja feia un any que prenia hormones i tenia barba, que un grup d’homes heterosexuals li van cridar, a ell i a una altra persona trans: “Monstres deformes.” No els van perseguir però van sentir “una por atroç”.

Amb 20 anys es va sotmetre a una segona operació per extirpar-se els ovaris, la matriu i les trompes. “No hi ha un manual per ser trans. Operar-te és una opció i hormonar-te, també. El problema per a molta gent és haver d’encaixar en dos gèneres tan definits i que es vegi rar un home amb faldilla i els ulls pintats”, subratlla. Als 22 anys es va casar amb una noia cys, que va conèixer als 15 anys “quan feia vida de dona”. Eren molt amigues. “El feeling ja existia.” I ell és la mateixa persona.