Més pisos compartits i menys llars unipersonals: l’evolució de l’habitatge a Barcelona
Baixa lleugerament el risc de pobresa relativa, que afecta dos de cada deu barcelonins
Més pisos compartits i menys llars unipersonals: aquesta és la tendència que mostra l’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona 2020 en comparació amb la darrera enquesta d’aquest tipus, feta el 2017. Concretament, els pisos compartits o les ’multillar’, com les anomena l’enquesta, passen de representar el 2,8% del total de llars de la ciutat a ser ja el 3,5%. D’altra banda, disminueixen les llars unipersonals, que passen de representar 27,6% del total de llars l’any 2017 al 24% actual. En total, la mostra de la darrera enquesta -feta entre el novembre del 2020 i el febrer del 2021- ha inclòs més de 10.000 habitatges de tots els districtes.
De les dades recopilades també es desprèn que ha baixat el risc de pobresa relativa, que afecta el 21,7% de la població barcelonina davant la dada registrada fa cinc anys, que era del 23,8%.
L’enquesta també constata que han augmentat les llars que viuen de lloguer, règim en què es troben el 40,1% de les llars, enfront del 55,8% que tenen el seu habitatge en propietat. El 2017 eren el 38,2% i el 57,6%, respectivament. De manera paral·lela a la progressiva substitució dels contractes de lloguer de renda antiga, s’han incrementat els contractes a termini i, en conseqüència, ha augmentat el preu mitjà del lloguer a la ciutat. El cost mitjà és de 802 euros, un preu que oscil·la en funció de la zona, entre els 539 euros de lloguer a Nou Barris i els 1.107 de Sarrià-Sant Gervasi.
Salut i autonomia
La percepció de l’estat de la salut és bastant bona, amb només un 3,8% de la població que afirma que té un estat de salut dolent o molt dolent, taxa que només s’enfila fins al 16,6% en la franja de les persones de més de 75 anys. L’11,6% de la població declara que té alguna limitació de la seva activitat per motius de salut i un 6,3% assegura que necessita ajuda.
Com a novetat respecte a l’edició anterior, l’enquesta aborda la percepció de soledat de la població. D’acord amb el resultat, el 77% de la població no se sent sola mai o gairebé mai i un 3,9% se sent sola. El sentiment de soledat és més acusat entre les persones grans i també entre les persones que viuen en llars amb pocs recursos.
Baixa el risc de pobresa
El risc de pobresa ha millorat respecte a la registrada el 2017 que era del 23,8%. Ara el 21,7% de la població barcelonina es troba en situació de risc de pobresa relativa, una xifra amb diferències molt evidents segons el territori. A Ciutat Vella s’eleva fins al 44% mentre que a Sarrià-Sant Gervasi és de l’11,3%.
El risc de pobresa relatiu afecta el 22,1% de les dones i al 21,3% dels homes de la ciutat. Els menors de 0-15 anys són el grup de població que presenten les taxes de pobresa més elevades, 27,6%, i gairebé quatre de cada deu llars monoparentals de Barcelona també es troben en situació de risc de pobresa, el tipus de llar amb major risc.
Una dada que millora és la relativa a la privació material severa, aquella que fa referència a la impossibilitat d’anar de vacances una setmana a l’any, no poder permetre’s disposar de vehicle o haver de fer front a una despesa imprevista de 700 euros, entre altres. En concret, un 6,9% de les llars pateixen privació material severa, enfront del 7,5% de les llars del 2017.
Així, també millora la taxa AROPE, l’estàndard internacional que recull el percentatge de persones que estan almenys en una d’aquestes tres situacions: per sota del llindar de risc de pobresa, patint privació material severa i en llars de baixa intensitat del treball, és a dir, en llars en què els adults en edat de treballar ho van fer menys d’un 20% del total del seu potencial.
Malgrat una lleugera millora en algun indicador, el 36,3% de les llars de la ciutat tenen dificultats per arribar a final de mes, i gairebé el 7% té dificultats per atendre adequadament les necessitats dels fills.
Disminueixen els residents que sempre han viscut a Barcelona
En total, es calcula que a la ciutat hi hauria un total de 740.313 habitatges, amb un total d’1.783.556 persones residents, un 6% més que en l’edició anterior. D’acord amb l’enquesta, ha disminuït el nombre de persones residents que ha viscut sempre a Barcelona, que ha passat del 55,6% el 2017 al 49,6% a l’actual edició. De les persones residents, un 8,7% diu que hi porta menys de dos anys, xifra que s’eleva fins a prop del 18% a Ciutat Vella. El 51% de la població entre 25 i 34 anys fa menys de deu anys que viu a la ciutat.
També s’ha detectat que un 5,1% dels residents no està empadronat a Barcelona, una xifra que s’enfila fins al 14% entre els joves entre 25 i 34 anys.
S’estimen uns 30.000 pisos buits
Una altra dada d’interès és que extrapolant la informació recollida s’estima que a la ciutat hi hauria un total de 740.313 habitatges, en 710.700 dels quals hi ha residents habituals. Així, el nombre d’habitatges buits o amb altres usos no residencials de la ciutat s’ha reduït un 7,2%, i ha passat de 31.903 l’any 2017 a 29.613 l’any 2020.
