Els investigats per un desnonament el maig del 2021 no aniran a declarar

Els investigats per la protesta durant el desnonament del Bloc Llavors, barri barceloní del Poble Sec, al maig de 2021, no aniran a declarar ni tampoc acudiran a les cites judicials. Ho han anunciat aquest dilluns en una compareixença al Parlament de Catalunya - acompanyats per la CUP - on han denunciat una repressió “gravíssima” per part dels Mossos d’Esquadra contra el moviment en defensa de l’habitatge. Alerta Solidària ha explicat que des del 2018 i fins l’actualitat s’han obert una cinquantena de causes amb més de 250 persones afectades. D’altra banda, ha assegurat, que més de mig miler han estat identificades i sancionades, amb una suma total que arriba als 300.000 euros. “Passem a l’ofensiva, no ens doblegarem”, han subratllat els assistents.

Els representants de les diferents plataformes han explicat que s’han produït 18 noves imputacions que se sumen a les quatre detencions ja fetes el mes de febrer passat. Això suma un total de 22 persones investigades per delictes de desordres públics, danys, resistència a l’autoritat, atemptat a l’autoritat i lesions. En aquest sentit, han anunciat que no compareixeran per “evidenciar la criminalització i persecució” del Govern - via Mossos d’Esquadra - contra el moviment per l’habitatge.

“Avui fem públic que no anirem a declarar als jutjats, i no només això, sinó que fem públic que passem a l’ofensiva i que som nosaltres els que acusem el president de la Generalitat i el Govern d’obrir una causa política contra totes les treballadores d’aquest país”, ha dit l’Axel, un dels encausats pel desallotjament del bloc Llavors.

En representació d’Alerta Solidària, Eva Pous, ha apuntat que “aquestes 18 persones han decidit plantar la justícia espanyola” i “fer front a aquest sistema repressiu”, al·legant que “la seva imputació és bàsicament la militància” i que “els responsables són els Mossos d’Esquadra”.

Per aquest motiu, la comissió jurídica del Congrés d’Habitatge -un conjunt d’entitats i sindicats- ha exigit al Govern que “aturi la repressió, retiri les multes i les causes i absolgui les encausades”, així com també “garanteixi el dret a l’habitatge de forma efectiva, parant tots els desnonaments”.

També han exigit que s’aclareixi perquè la unitat d’extremismes violents és la que porta la investigació de la causa. També han demanat que s’aturi la repressió, que s’absolguin les investigades, la retirada de totes les multes, que es deixi d’enviar la Brimo i l’Arro a aturar desnonaments i que es garanteixi el dret a l’habitatge de forma “real, efectiva i immediata”.

“Les denúncies no s’escapen als típics tòpics de caràcter polític i ideològic”, ha assenyalat Pous, “exigim que cessi aquesta persecució”. També s’ha pronunciat un dels encausats, l’Àxel, que ha avisat que els afectats estan “al límit”.

Pel que fa al representant de la comissió jurídica del Moviment per l’Habitatge, en Max, ha afirmat que entre el 2021 i el 2022 s’han produït unes 40 detencions relacionades amb el moviment de l’habitatge. “Hi ha una repressió econòmica greu, així com una violència i la brutalitat policial durant els desnonaments”, ha lamentat.

Precisament aquest dilluns ha transcendit que l’Audiència de Barcelona ha ordenat investigar l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, pels delictes de coaccions i prevaricació, en pressionar suposadament a un fons d’inversió, Vauras Investments S.L., perquè destinés immobles de la seva propietat a lloguer social, sota l’”amenaça” de no concedir-li llicències d’obres.

Al març del 2020, la regidora d’Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, una altra de les querellades, havia anunciat que l’Ajuntament sancionaria Vauras Investments, amb sancions que podien arribar fins al mig milió d’euros, després del desnonament del bloc Llavors, propietat d’aquest fons.

L’Ajuntament va concloure que Vauras Investments havia comès sis faltes per cadascuna de les sis famílies del bloc, situat al carrer Lleida 38, que havien estat desallotjades i a les quals el fons no havia ofert un lloguer social.