Societat

Montserrat recorda els 75 anys que va aplegar el país

En la diada de la patrona de Catalunya, recorda l’entronització de la Moreneta el 1947, primer acte de reconciliació nacional després de la Guerra Civil

Centenars de persones omplen la basílica

Montserrat va celebrar ahir la solemnitat de la Mare de Déu, patrona de Catalunya, i el 75è aniversari de l’entronització de la imatge de la Moreneta, un acte que el 1947, en ple franquisme, es va considerar un punt d’inflexió en la Catalunya de la postguerra, el primer acte de reconciliació nacional després de la Guerra Civil, el primer acte de país d’una societat que a partir d’aleshores reivindicaria la llengua i la cultura pròpies i s’aniria articulant contra el franquisme.

“Celebrar el 75è aniversari de l’entronització de la santa imatge de la Mare de Déu no ha de ser celebrar un fet llunyà de fa molts anys. Al contrari, vol dir per a tots i cadascun de nosaltres un fer memòria viva, un celebrar, un viure avui la presència, la intercessió, l’esguard amorós de la Mare que des d’aquest lloc alt, des d’aquesta cambra alta i bella i preciosa, continua esguardant el nostre món, la nostra terra, les nostres famílies, cadascun de nosaltres”, va dir en la seva homilia el monjo Manel Nin, exarca per als catòlics grecs de ritu bizantí, bisbe d’Atenes. Ahir va presidir la cerimònia i va recordar amb emoció el monjo Josep Massot, que va morir tot just la matinada de diumenge. També va tenir un record pel monjo que el 1947 va organitzar, sota les ordres de l’abat Escarré i la Comissió Abat Oliba, l’entronització de la Mare de Déu, Adalbert Franquesa. I va voler destacar la comunitat benedictina, que ha fet de Montserrat el que és. “La nostra no és una celebració anònima o desarrelada, sinó que ha de ser, i ho és, ben fonamentada en la nostra història, la d’aquest nostre monestir –quasi, quasi mil·lenari!–, la de tants i tants monjos, [...] la història del nostre poble, la de tants i tants pelegrins i turistes, homes i dones de bona voluntat, pedres vives de la història d’aquest lloc sant.”

Va cooficiar la cerimònia el bisbe de Perpinyà, Norbert Turini, ja que el pare abat, Manel Gasch, té la covid, i el cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, com ja va passar amb l’acte de benedicció del nou abat, era a Madrid. No va fallar la gent. No hi havia les 70.000 persones que van pujar al monestir aquell 1947 però igualment la basílica va ser plena de gom a gom. Molts dels assistents havien fet nit a Montserrat, a l’hotel, l’alberg o les cel·les, perquè van participar en la vetlla de la Mare de Déu, un acte que des d’aquell 1947 es fa cada 26 d’abril a la nit.

Nin va recordar que el tron de la Moreneta es va fer fa 75 anys amb les aportacions de rics i pobres, de gent de totes les condicions, i va explicar que “gent que hi volia contribuir però potser no tenia diners portava coberts de plata de casa seva, ni que fos una cullera o una forquilla, per fondre la plata i fer el tron”. I gent així hi havia ahir a la basílica, vinguda de tot arreu del país i de fora, com passa cada any el dia de la patrona. També com cada any la cerimònia va acabar amb el Virolai.

LA FRASE

La nostra no és una celebració anònima o desarrelada, sinó que ho és en la història d’aquest monestir
Manel Nin
monjo de montserrat

LA XIFRA

100%
d’ocupació
hi va haver a l’hotel, l’hostatgeria i les cel·les de Montserrat per viure la vetlla i la diada d’ahir.

LA DATA

27.04.47
La col·locació
de la Moreneta en un nou tron va convertir-se un acte antifranquista i de reconciliació nacional.

Acte cultural a la basílica dels Sants Just i Pastor

La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, fundada pel bisbe Torres i Bages el 1899, va reivindicar ahir l’acte de commemoració del 75è aniversari de l’entronització de la Moreneta com un esdeveniment de fe i país, malgrat, va criticar, la “desmemòria acomplexada d’aquest país a l’hora de mostrar la seva tradició i les seves arrels”. Abans d’una missa celebrada a la basílica dels Sants Just i Pastor, al centre de Barcelona, oficiada pel rector Armand Puig, que també és el rector de l’Ateneu Sant Pacià (AUSP), l’historiador Oriol Casellas va conferenciar sobre el significat històric d’aquelles festes de l’any 1947 i el Cor Signum va fer un concert. En aquest acte cultural, la Lliga va reivindicar la forma genuïnament catalana d’apel·lar, com a Mare de Déu, Maria de Natzaret:“Més que parlar de santa Maria o de la Verge Maria, parlar de la Mare de Déu situa una dona en l’origen i el centre del misteri de l’encarnació”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La llei de territori, a adaptar la normativa a l’àmbit rural

barcelona
MOSSOS D'ESQUADRA

La policia judicial civil més antiga d’Europa

El carrer Ferran, la recuperació incompleta

barcelona

Alerta màxima per risc d’incendi

Barcelona

L’Estat veu factible enllestir el MidCat d’aquí a 8 o 9 mesos

Barcelona

Alcaldes de l’Empordà fan pinya contra els talls de llum

PLATJA D’ARO

La nàutica popular lluita pel seu futur

SANT FELIU DE GUÍXOLS
MAR GRIERA
SOCIOLOGIA DE LA RELIGIÓ

“La secularització no és irreversible”

CERDANYOLA DEL VALLÈS

Continua avui l’episodi extrem de calor, amb 40 graus de màxima a Ponent

Barcelona