Societat

EVA RIMBAU

Professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC

“Els governs haurien de promoure més el teletreball”

Moltes persones estan disposades a no cobrar tant a canvi que els donis flexibilitat en el lloc de feina
La gent no ha d’estar sempre disponible. Les empreses estan obligades a tenir una política de desconnexió digital

El teletreball està en boca de tothom, especialment des que hi ha passat una part important de la població arran de la pandèmia del coronavirus. Per a la professora d’estudis d’economia i empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Eva Rimbau és, a més, un dels seus principals objectes d’estudi. Ella mateixa fa teletreball en una institució pionera en això de fer l’activitat a distància.

La seva especialització en el teletreball és anterior a la pandèmia, oi?
Sí. La meva línia sempre ha estat el treball flexible, que també inclou treball temporal. Amb el tema pandèmic sembla que només hi hagi teletreball.
No s’havia imaginat mai la volada que agafaria el teletreball.
No, en absolut. Ha estat una cosa increïble. Ja m’alegro que se’n parli. Per mi, perfecte.
La pandèmia ha disparat el teletreball a tot arreu?
Amb la pandèmia i amb els decrets que feien del teletreball la forma preferent de treballar, tothom qui podia teletreballar havia de teletreballar. Aquesta era la teoria. A la pràctica les estadístiques diuen que va treballar a l’entorn d’un 19% del total d’assalariats a Espanya, quan deien que en podia teletreballar un 35%.
És molt poc, un 19%.
Exacte. Podent teletreballar un 35%, que a la gent li sembla un percentatge baix però no ho és... Hi ha moltes feines que no es poden fer teletreballant. Podent fer teletreball un 35%, que no s’arribi a un 20% és xocant.
Per què va passar això?
No hi ha dades, però si no fas teletreballar la gent i està prohibit anar a treballar durant el confinament, és que hi devia haver molts ERTO.
Dedueixo que alguns ens els podíem haver estalviat.
Exacte. O potser van estar obligant la gent a anar a treballar quan no ho haurien d’haver fet. Molts no van poder teletreballar perquè les empreses no havien fet prèviament els canvis necessaris, fet que tampoc és tan estrany perquè una pandèmia no se l’espera ningú. Hi ha casos d’empreses en què el cap de tecnologia o de recursos humans va poder fer els ajustos necessaris per poder enviar la gent a treballar a casa veient el que passava en altres països, però altres empreses no ho van poder fer.
Els empresaris han perdut la por al teletreball?
Si mirem les estadístiques, la resposta és que no, perquè estem retrocedint. No estem a nivells prepandèmics, sinó per damunt, però estem retrocedint respecte de la pandèmia. Abans de la pandèmia, el 2019, Espanya tenia un 8,3% de treball de persones assalariades des del domicili. En ple confinament va pujar al 19,1%, el segon trimestre del 2020, i quan vam tancar el 2021 estàvem en un 12,7% de les persones ocupades, un 4 i escaig més que abans de la pandèmia, i ha baixat molt del 19%. En altres països és molt més alt l’índex de teletreball. Espanya està sempre a la cua d’Europa.
De què tenen por els empresaris? Que els treballadors no treballin prou?
Hi ha diverses coses. No tot són els empresaris. A l’Enquesta de Població Activa, un 35% de la gent diu que podria teletreballar, però una mica més de la meitat de la que podria fer-ho diuen que no volen fer-ho. Una de les raons per les quals no hi ha més teletreball és perquè a la gent li agrada anar a l’oficina.
Per què?
Hi ha moltes raons. Una és per socialitzar-se. Una altra és perquè potser et resulta molt més fàcil assabentar-te de com estan les coses a l’empresa, resoldre dubtes, etcètera. Una altra, perquè no tens la tecnologia a casa. Almenys un 10 i escaig per cent diu que a casa no pot teletreballar: per la tecnologia, perquè no hi té espai, perquè no té tranquil·litat. Hi ha un percentatge significatiu de gent que no vol o no pot. Després hi ha un percentatge molt alt d’empreses que no tenen interès a teletreballar, i el teletreball pot aportar molts beneficis a la societat.
Sovint es parla del benefici ecològic.
Exacte. Les empreses podrien fer molt per afavorir el teletreball i que no ho facin jo crec que és un problema social.
Per què en altres països està més implantat el teletreball?
Hi ha diferents elements. A Espanya hi ha menys empreses que es dediquen a activitats teletreballables i, fins i tot, moltes de les que podrien fer teletreball no en fan. També hi ha raons tecnològiques. Si no tens les coses digitalitzades no es pot fer teletreball. Espanya no és capdavantera en aquest aspecte tecnològic, en altres sí: les xarxes de fibra són de les millors d’Europa.
Hi ha raons culturals?
Hi ha una part de mentalitat, d’estar disposats a fer les coses diferents, i aquesta és la que costa més de canviar. No n’hi ha prou tenint la tecnologia. Molt directiu és petit empresari i no necessàriament tenen formació específica per ser gestors d’empresa. Després tenim un problema de mentalitat pura, que és el presencialisme: “La gent treballa si hi és i si jo no la veig no treballa i no vull fer el canvi”, i en comptes de comptar el nombre d’hores que estan escalfant la cadira cal passar a parlar d’objectius i de responsabilitats i “M’és igual com ho facis i quan ho facis”.
A molta gent la fan fitxar, encara que per la feina que fan no tingui cap sentit, perquè la llei ho estableix així.
Les normes no estan fetes per a una societat digital, ni tan sols la llei del teletreball.
Quines pegues té la llei?
Per mi, la més gran, suposo que per pressió del sector empresarial, és que només es considera teletreballador habitual la gent que teletreballa més d’un 30% del temps l’últim trimestre, aproximadament una jornada i mitja a la setmana. Van posar aquest límit perquè la llei preveu que l’empresa pagui pel cost addicional que li suposa el teletreball. Això farà que, com a molt, a Espanya hi hagi un 30% de la jornada de teletreball.
Què s’hauria hagut de fer?
Jo hauria posat un principi de proporcionalitat: tant teletreballes, tantes despeses. Jo crec que això distorsionarà moltíssim el desenvolupament del teletreball a Espanya.
Segurament en moltes cases no hi ha les condicions adequades per treballar: ergonòmiques, etcètera, com sí que hi ha en una oficina.
Segons la llei, la prevenció de riscos laborals també s’ha d’aplicar a les persones que teletreballen. El que passa és que l’empresa no et pot obligar a deixar-la entrar a casa teva per veure on estàs teletreballant.
I què fan les empreses?
Cada empresa opta per una fórmula diferent. N’hi ha que diuen que si no els deixes entrar a casa no teletreballes, per assegurar-se que no t’hi deixis la salut. Una mala ergonomia provoca uns problemes musculars que, a llarg termini, són brutals. N’hi ha d’altres que et fan una formació, d’altres que demanen que els enviïs una foto del lloc, i empreses que deixen la cadira. La responsabilitat de l’empresa en termes de prevenció és la mateixa. La llei deixa clar que els teletreballadors no han de sortir perjudicats del fet de teletreballar.
Quins avantatges té el teletreball a banda de l’ecològic que comentàvem abans?
Per mi el tema social és molt important i els governs haurien de promoure molt més el teletreball. A part de la contaminació i la mobilitat a la ciutat, té un potencial de millorar la integració de les persones amb discapacitat. Em sembla que estem perdent una oportunitat. El teletreball, a més, és un esperó per a la digitalització de les empreses.
Moltes es deuen haver posat les piles arran de la pandèmia.
Exactament. Sobretot quan hi havia rebrots. Segurament aquí hi ha hagut un canvi en moltes empreses.
Quins efectes té el teletreball en el mercat laboral?
A l’hora de contractar personal difícil de trobar, sobretot en els àmbits tecnològics. Hi ha sectors professionals en què si no ofereixes la possibilitat de fer teletreball ja ni s’ho pensen, de treballar amb tu. És una manera de captar personal qualificat i de fidelitzar-lo també. Hi ha moltes persones que estan disposades a no cobrar tant a canvi que els donis flexibilitat en el lloc de treball.
El teletreball presenta inconvenients importants des del punt de vista psicològic: la manca de socialització, una vida més sedentària…
El teletreball et dona la possibilitat de no moure’t en tot el dia, amb els perills per a la salut que això implica. Si no et mous de casa també es corre el perill de generar molta soledat i manca de socialització amb tots els problemes gravíssims que la soledat genera. Potser per això hi ha gent que no vol teletreballar. Coses que abans es feien automàticament amb el treball presencial ara s’han de fer de manera deliberada. Ara has de buscar la manera de tenir converses informals amb els companys de feina.
L’ideal deu ser una cosa híbrida.
El teletreball té beneficis, però també depèn de com siguis tu. Hi ha un perfil de persones a qui se’ls diu integradors que integrem amb molta facilitat tasques personals i tasques professionals. Primer treballo dues hores, però després faig una pausa i vaig al súper, mentre soc al parc amb els nens estic contestant correus i no em fa res. Ho faig amb tota naturalitat i no m’estressa treballar en horari de vida personal o fer vida personal en horari de feina. A aquestes persones, probablement, el teletreball els facilita la conciliació. Hi ha una altra part de persones separadores, a qui no els agrada barrejar la feina amb la vida personal. Persones que quan surten de la feina s’ha acabat la feina i no hi tornen a pensar fins que no hi tornen a entrar.
Tret que rebin un whatsapp o un correu de feina…
A aquestes persones, tenir els avisos de missatges de la feina els trasbalsa. No ho porten amb salut i és legítim. Un dels problemes del teletreball des del punt de vista dels riscos psicosocials és, precisament, que dificulta la desconnexió. Ens arriben missatges en horaris en què ja no estem treballant i no podem deixar de mirar-los.
Està regulat això?
A Espanya la llei de teletreball ha refermat que la desconnexió és important. El teletreball fa la sensació que la gent ha d’estar sempre disponible i això no és cert. Les empreses estan obligades a tenir una política de desconnexió digital.
Què és l’‘smart working’ o treball intel·ligent?
És el teletreball ben entès. Escollir el lloc des d’on treballes, l’horari de feina, les eines de treball que més afavoreixin la productivitat i les condicions de feina del treballador.
Què passarà en el futur pròxim?
Crec que anem cap a un model híbrid. Allà on pugui haver-hi teletreball perquè la feina ho permet o perquè la mentalitat de l’empresa ho permet, se’n farà. La dificultat és pensar quant de cada, per què volem la presencialitat, com ajudarem perquè la gent teletreballi bé. No n’hi ha prou posant a la gent un ordinador sota el braç i enviant-la a casa. A Espanya hi haurà molt treball híbrid de baixa intensitat per culpa del límit que estableix la llei.

Integradora

Eva Rimbau s’autodefineix com a integradora pel que fa a la filosofia amb què es pren el teletreball. Diu que no li fa res barrejar l’àmbit personal amb el professional i contestar correus de feina, per exemple, en l’horari suposadament destinat al lleure, i viceversa. Defensa, però, el dret de les persones a no barrejar les dues coses i, de fet, en el seu correu electrònic professional avisa que el seu horari laboral segurament no coincideix amb el teu i que no cal que li responguis els missatges fora d’hores de feina. Rimbau és integradora però fins a un cert punt. “Les vacances són les vacances”, remarca quan parla sobre noves modalitats de feina batejades amb noms anglesos com el workation (una barreja de feina i vacances). Ella és més partidària de l’smart working (el treball intel·ligent). De posar-hi sentit comú, vaja.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona

El Manhattan mataroní

mataró

Obre a Girona una nova Barnahus per a infants i adolescents que han patit violència sexual

Societat

Els sindicats tornaran a plantar el govern aquest dimarts

Barcelona
societat

König i La Puntual, entre els establiments guardonats en la Nit del Comerç

girona
FIGUERES

Una lletrada denuncia que el bloqueig a la presó li impedeix veure un representat

FIGUERES
SALUT

Reforma del sistema sanitari a partir d’eixos d’hospitals

Barcelona