Societat

JAUME REVERTER

“El Marroc és un país que funciona per confiança”

“Fer un nou client et pot costar un any o dos”

“Tenen un trosset de menjar, el parteixen per la meitat i te’l donen, encara que no et coneguin de res”

“S’hi menja molt bé i, si t’agrada cuinar, és un paradís”

El Marroc ja no és aquell nen al qual s’havia de donar la mà per acompanyar-lo a tot arreu. Ja pot avançar pel seu compte i exigeix ser respectat i que la seva idiosincràsia es respecti
No crec que torni a Catalunya. Hi continuo tenint el meu apartament i, per passar-hi uns dies, sí, però, per viure-hi, no crec que torni. Ja no. No em podeu oferir una vida millor que la que tinc

Jaume Reverter (1965) és un granollerí que fa deu anys que viu al Marroc, on és el gerent de les societats MarocNow –que es dedica a la implantació i desenvolupament comercial d’empreses– i S3M –especialitzada en el manteniment hospitalari– i és l’importador de la marca de cosmètics d’oli d’argània Bio Diar Argan per a l’Estat espanyol i Andorra. Ens atén per videoconferència a primera hora del matí un divendres de maig.

Què el va portar al Marroc?
Bé, vaig venir després de la crisi del 2008 i amb una certa edat. Al nostre país, i a Europa en general, la gent de més de 40 anys ja és com que no serveix per a res i l’hem de llençar. Al Marroc no té cap importància, cap ni una, l’edat que tinguis. Ni una. Una persona de 50 anys, de 60 anys, aquí continua sent jove. Mai et diran que ets gran. Ni mai per qüestions d’edat et deixaran de banda per a una feina. Vaig venir aquí després de la crisi del 2008, vaig arribar el 2012 amb un contracte d’una empresa que no va acabar de funcionar i després ja em vaig quedar. Vaig decidir quedar-me perquè veia que les coses a Espanya i a Europa, sobretot, anaven de mal en pitjor. Com així ha estat. I, en canvi, el Marroc és un país en desenvolupament, amb oportunitats, i que pot tirar endavant. I per això em vaig quedar.
Sempre s’ha dedicat al món empresarial?
No. Jo abans, quan vivia a Granollers, havia tingut un restaurant, però vaig voler-ne sortir perquè és massa absorbent com a feina. Al Marroc vaig venir com a director comercial d’una empresa.
A quina ciutat viu?
A Rabat, a la capital. Perquè és una ciutat que té un clima molt similar a Barcelona. És una ciutat molt segura. Diria que és, en l’àmbit europeu, possiblement la ciutat més enjardinada i més neta, on hi ha una seguretat extrema perquè hi viu el rei. Quan necessites fer documentacions per a empreses, etcètera, quan tens un problema, has de venir a Rabat, que és la capital de veritat. La capital econòmica és Casablanca; la cultural, Fes; la del turisme, Marràqueix, però la capital és Rabat.
Com definiria la ciutat?
Madrid i Barcelona? Doncs Casablanca i Rabat. Els de Casablanca diuen que Rabat és molt avorrida i petita. I possiblement és real, perquè la gent de Rabat és molt discreta. A Casablanca els agrada molt mostrar-se, grans cotxes, grans sopars, grans festes. A Rabat tot això jo no dic que no existeixi, però és molt més privat. Les festes es fan a les grans cases als seus jardins amb els convidats que són convidats. No es mostren. Rabat és una ciutat discreta que toca el mar; tenim un front marítim que van arreglar just abans de la pandèmia i que ens permet fer un passeig de vint quilòmetres i escaig, si vols, tot ben encaminat, amb jardinets... És una ciutat molt còmoda per viure-hi.
Sempre ha viscut a Rabat?
Sí, però viatjo bastant. Vaig a Tànger, treballo a Al-Aaiun, ara hem obert un despatx al Sàhara... Viatjo bastant. Però on tinc la meva residència oficial i on normalment m’estic és a Rabat.
Què li va costar més del canvi de país?
Aquí s’ha de tenir molta paciència. I costa molt que t’agafin confiança. El Marroc és un país que funciona per confiança. L’empresa que vulgui treballar al Marroc ha de tenir un delegat fix al país, que es passi el cent per cent dels dies aquí, perquè, si no, venint una setmana al mes, ells no se n’acaben de refiar mai. I aquesta pandèmia ha servit per posar-ho encara més en relleu, ja que els representants d’empreses que venien aquí s’han passat dos anys que no han vingut. Per tant, han perdut molt de mercat. Aquí, s’hi ha de viure. L’adaptació és complicada. Has de canviar una mica la mentalitat: no voler que les coses siguin com tu les has vist, perquè, finalment, ets a casa seva i ells tenen una altra manera de funcionar.
Com va viure la pandèmia?
He tingut la gran sort d’haver decidit quedar-me aquí tota la pandèmia. La gent es va autoconfinar, no calia que els hi obliguessin. El confinament es va fer per barris i tu pel barri et podies moure. No tenies sensació d’ofec. El Marroc és un país on la gent respecta molt la gent gran i la tenen a casa. Van cuidar molt els avis perquè no els passés res. No els deixaven sortir de casa, les famílies es rentaven i tota la compra es desinfectava cada dia. Els avis estaven a part i sense mascareta no entrava ningú. Jo en aquell temps tenia un permís especial que em permetia moure’m per tot el Marroc. No vaig estar confinat mai. Per l’empresa de manteniment hospitalari, si hi havia algun problema en una sala d’operacions, nosaltres hi havíem d’anar. Vaig aprofitar molt per viatjar amb el país buit, que és impressionant.
Què és el que més el va sorprendre quan va arribar al Marroc?
De la societat en general, la seva hospitalitat. La gent t’acull. També em va sorprendre molt el que són capaços de compartir. Tenen un trosset de menjar i el parteixen per la meitat i te’l donen. I no et coneixen de res. Compartir el menjar és sagrat. Quan tens veritablement un problema greu, aquí la gent ajuda. I són generosos. Aquí la gent dona molta almoina. També m’ha sorprès moltíssim que accepten totes les religions. T’explicaré un cas: la missa de Nadal durant la pandèmia. Resar a les mesquites estava prohibit, van tancar-les totes durant més d’un any i mig. La pregària del divendres no s’ha fet mai més, les pregàries del ramadà no s’han fet mai més, però, en canvi, nosaltres, amb el permís, lògicament, del govern i del rei, ens vam poder ajuntar, amb mesures contra la covid, i vam celebrar la missa de Nadal. Els cristians vam celebrar la missa de Nadal amb permís de l’Estat. O sigui que a nosaltres ens van deixar celebrar el que a ells no els deixaven. I, a més, no hi va haver cap d’aldarull, però, perquè no n’hi hagués, nosaltres estàvem protegits per la policia marroquina. És al·lucinant. I aquí els jueus són tractats des de tota la vida. La protecció és total. Es fan molts escarafalls quan el Marroc ara té relacions amb Israel, però la veritat és que les relacions amb Israel hi han estat sempre. Aquí hi ha llocs sagrats dels jueus. Això també em va sorprendre molt. Jo puc anar a missa quan vulgui, puc anar a l’església quan vulgui, les esglésies estan obertes, fins i tot molts marroquins curiosos entren a veure com és una església. I no passa res. No hi ha hagut mai cap problema. Negativament, em va sorprendre que són incapaços de fer cua i que ells no tenen mai la culpa de res. La falta de responsabilitat és al·lucinant.
Pel que veig, està molt integrat al Marroc.
Aquí no hi ha més remei. És l’única via que tens. Si vols viure aquí, desenvolupar-hi un negoci i treballar amb ells, has d’entendre que aquí tot es basa en la confiança. Fer un client nou et pot costar, tranquil·lament, un any. O dos. Aquí els timings són diferents. Aquí, per exemple, programar una agenda amb un horitzó de quinze dies és pràcticament impossible. Aquí les agendes es fan 48-72 hores abans. És un risc, però és així. Perquè confiïn en tu, necessiten molt de temps. Juguen molt bé amb el temps. Ara, un cop et tenen confiança, és molt difícil perdre un client. En cinc anys no he tingut ni un impagat d’empreses. A mi els únics que em deuen diners són espanyols. He confiat en ells quan no ho hauria d’haver fet. No hi ha cap marroquí que em degui diners, les empreses marroquines totes han pagat sempre. Triguen més, dius a 30 dies i et paguen a 45, dius a 45 i et paguen a 70, però sempre et paguen, sempre m’han pagat. Els marroquins són gent intel·ligent i, de les universitats internacionals, n’han sortit de bons. Molts d’ells han tornat al Marroc pel país. Tenim grans empreses que estan dirigides per persones que han estat formades als EUA, el Canadà, el Regne Unit, França i Espanya. Hi ha un gran nombre d’empreses al Marroc produint productes de nivell internacional fabricats aquí. El Marroc ja no és aquell nen al qual s’havia de donar la mà per acompanyar-lo a tot arreu. El Marroc ja pot avançar pel seu compte i exigeix ser respectat i que la seva idiosincràsia es respecti.
Ha viscut en altres països?
No, viure-hi, mai. He viscut sempre a Catalunya. A banda de quan vaig venir a viure al Marroc. Aquest és un país fàcil per viure-hi, perquè, per exemple, jo que vinc del món de la restauració, el 95% de productes que compro frescos, no és que no hagin estat processats, és que no han tocat nevera. Aquí l’alimentació és brutal, pots arribar a menjar molt bé, i si, a més, t’agrada cuinar, com a mi, això és un paradís. L’única cosa que trobo a faltar no és la carn de porc, perquè aquí també n’hi ha, són els embotits catalans. Però, a part d’això, trobar a faltar... Saps què passa? Que, mentalment, jo soc a una hora i 40 minuts de Barcelona en avió. Mentalment jo soc aquí al costat.
Té pensat tornar algun dia a viure Catalunya?
No, perquè esteu molt malament. Com a societat i com a futur. Vosaltres teniu un futur pitjor que el meu. No crec que hi torni. Hi continuo tenint el meu apartament, però tornar per viure-hi, no. Per passar-hi uns dies, sí, però, per viure-hi, no ho crec. Ja no. No em podeu oferir una vida millor que la que tinc.
Quins projectes té?
Acabar de consolidar una sèrie de marques que estic portant. I el projecte que em ve més de gust fer a la vida és construir un petit hotelet, com una casa rural de vuit o deu habitacions. Estic acabant d’escollir la zona. El millor seria potser a prop de Marràqueix o al nord, a prop de Tànger. No ho tinc clar, encara. Aquest és el meu gran projecte, comprar un terreny, construir-hi una casa rural on es pugui venir a menjar i on obri i tanqui quan em vingui de gust.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Infraestructures i serveis

Obres de millora a l’estació del Vendrell

El Vendrell

Voluntaris repinten els bancs irisat i Trans

palafrugell

El Fòrum Gastronòmic exportarà el seu model a d’altres països del món

girona
Societat

Normalitat a les presons en un matí sense bloquejos dels funcionaris

Barcelona

Escullen l’utiller Josep Font com a bisbalenc de l’any 2023

LA BISBAL D’EMPORDÀ
gastronomia

L’Alimentària posa la pizza en el podi

L’Hospitalet de Llobregat
llengua

El català torna a l’agenda europea

barcelona

Compromís per treure tot l’amiant dels edificis a finals del 2025

BADIA DEL VALLÈS

El Manhattan mataroní

mataró