Societat

EULÀLIA FIGUERAS CIVIT

“El Marroc és un país diferent, que activa tots els sentits”

“La protecció, el respecte i la promoció dels drets humans constitueixen la base essencial per construir un món més conscient”

“En construir la zona de confort en un altre país sempre trobaràs a faltar coses, sobretot temps amb qui estimes”

Tothom té una veu pròpia, un rol i una contribució a realitzar envers la societat si ens donen l’oportunitat, i el dret ens dona eines per poder materialitzar-ho

Eulàlia Figueras Civit (1989, Valls) és llicenciada en dret per la UPF i especialitzada en dret internacional per la Universitat d’Essex. Després de moure’s per diversos països es va establir al Marroc, on viu els últims mesos abans d’iniciar una nova etapa professional a Ginebra.

Va ser durant l’adolescència que va decidir estudiar dret.

Doncs sí, des de petita que m’havia interessat la defensa dels drets i la justícia, encara que al principi volia enfocar aquest interès al camp de la biologia marina. Més gran, aquest interès es va consolidar i va esdevenir una decidida intenció de formar-me en dret. El dret té una dimensió pràctica i útil per a la convivència i promou la discussió i l’argumentació com a processos necessaris per poder avançar com a societat.

És aquest el motiu pel qual es dedica al dret?

Sí, tot i que sobretot ve donat per la importància d’empoderar i transmetre els mecanismes disponibles a altres persones que no tenen l’oportunitat, els recursos o els mitjans. Tothom té una veu pròpia, un rol i una contribució a realitzar envers la societat si ens donen l’oportunitat, i el dret ens dona eines per poder materialitzar-ho.

I després va agafar el camí del dret internacional.

És un interès que ha anat sorgint de manera espontània al llarg de les meves experiències acadèmiques, professionals i personals. He estat sempre envoltada a casa de referents en el món de la cooperació i del voluntariat. I des de l’adolescència, el meu somni era treballar per a les Nacions Unides. Mentre estudiava vaig poder fer un intercanvi a Suïssa, on va vaig aconseguir unes pràctiques a l’Oficina de les Nacions Unides (UNOG), sens dubte una primera experiència determinant.

Què en recorda, d’aquelles pràctiques?

Encara recordo els nervis i l’emoció del primer dia en entrar al Palau de les Nacions! És un conjunt d’edificis que constitueixen la segona seu de les Nacions Unides i, des de l’òptica catalana, té un plus d’atracció ja que dos notables artistes, J.M. Sert i M. Barceló, han decorat algunes de les sales més destacades.

Què la va portar a marxar de Catalunya?

Durant l’adolescència, vaig tenir l’oportunitat de passar un parell d’estius al Regne Unit i després vaig marxar d’intercanvi a Ginebra. Des de llavors, sempre amunt i avall. La decisió de marxar la vaig prendre amb l’objectiu de desenvolupar una formació en cooperació i dret internacional, i en aquest sentit, les experiències a l’estranger han estat essencials per a la meva carrera professional. A Catalunya vaig ser molt feliç, tal com m’he sentit també als altres països on he viscut fins ara.

Abans del Marroc, va viure un temps a Colòmbia.

Abans de finalitzar els estudis vaig obtenir una beca per fer unes pràctiques en col·laboració amb la Universitat dels Andes de Bogotà. A partir d’aquesta experiència vaig poder seguir treballant a Bogotà en diverses organitzacions estatals i internacionals especialitzades en la implementació del procés de justícia transicional colombià. Una d’elles la filial del Centre Internacional per a la Justícia Transicional, on vaig contribuir com a investigadora, treballant directament sobre el terreny en l’àmbit del conflicte armat... Colòmbia és un país que té un passat difícil, però també una capacitat enorme de resiliència i resistència. La societat colombiana segueix lluitant per gestionar el seu passat, a la recerca de reconciliació, justícia i memòria, en el marc d’un present encara molt complex. L’etapa a Colòmbia serà sempre una de les etapes més memorables i transformadores que he tingut l’oportunitat de viure.

I ara al Marroc, quin és el seu dia a dia?

Des de 2015, he tingut l’oportunitat d’evolucionar dins la mateixa oficina de l’OIM Marroc. El que més m’agrada de la meva posició actual i de la feina amb l’OIM és l’oportunitat de treballar cada dia en un dossier diferent dins l’àmbit de la migració. Certament hi ha dies més monòtons que d’altres, però en general cada dia és diferent, amb nous reptes i necessitats canviants, que evolucionen segons la política migratòria del país però també segons les prioritats en l’àmbit regional i global. Una de les parts més atractives és l’oportunitat de treballar amb una gran varietat d’actors; de ben matí puc concentrar-me en una reunió estratègica sobre política migratòria a alt nivell, al migdia participar en una formació per a periodistes i a la tarda oferir acompanyament a famílies en situació de vulnerabilitat. He tingut la sort de poder fer un discurs davant del Parlament, beure te marroquí amb ministres i conèixer de primera tot d’iniciatives locals d’integració plenes de força, entre d’altres.

A quina ciutat viu ara mateix?

Sempre he viscut a Rabat, tot i que per feina i també per plaer he tingut l’oportunitat de conèixer la majoria de regions del país. Jo soc molt feliç a Rabat, ja que, a banda de ser la capital, és una ciutat ordenada, segura i tranquil·la. També valoro el fet de poder moure’s fàcilment per la ciutat, amb bones comunicacions aèries i amb un clima més suau que en altres regions del Marroc; tot i que s’ha de dir que a l’hivern és força fred i humit!

Li agrada el país?

El Marroc es un país de contrastos, no només quant a l’enorme patrimoni natural, històric i cultural sinó a la vegada pel que fa a la situació social, política i econòmica. L’hospitalitat i humilitat que es respira arreu del territori van de la mà d’una realitat complexa. Des del punt de vista personal, el Marroc m’ha rebut amb els braços ben oberts i he tingut l’oportunitat d’aprendre els idiomes oficials del país, conèixer persones que ja són família i viatjar des de les muntanyes nevades de l’Atles fins a les dunes del desert de Merzouga. El Marroc és un país que activa tots els sentits; colors, llum, sons, olors, sabors..., és un país que sens dubte no deixa indiferent.

Troba a faltar Catalunya?

I tant, això sempre! La família, les amistats, la nostra gosseta Bruna, el caldo de la mama, com bé diu la Rigoberta Bandini..., i una infinitat de coses més, algunes més materials que d’altres, però a Catalunya sempre hi haurà les meves arrels. Tot i que la realitat és que una vegada construeixes la teva zona de confort en un país diferent del d’origen sempre trobaràs a faltar coses, i sobretot sempre et faltarà temps amb les persones que t’envolten.

Migrants

Eulàlia Figueras va néixer a Valls, “la ciutat dels calçots i dels castells”. Comenta que, a banda de sentir-se vallenca, també porta “sang xipella de la Conca de Barberà, en concret, de Blancafort”. Com a funcionària internacional es considera una “persona migrant”. Hi afegeix: “La migració sempre ha format part del comportament humà, podríem ben bé dir que la història de les migracions és la història de la humanitat. Independentment dels motius i els orígens darrere de la decisió de deixar el país d’origen o de residència, la migració és un fenomen complex i multicausal, però el dret a la llibertat de circulació és un dret inherent a la condició humana, universal i inalienable.” A la imatge, Eulàlia Figueras durant una conferència sobre migració i canvi climàtic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Baixa la taxa de pobresa, però encara afecta un de cada quatre catalans

barcelona
MEDI AMBIENT

Sis milions d’euros en ajudes a la ramaderia ecològica

barcelona

Ciuró: “Exigirem als professionals de la justícia com a mínim el C1 de català”

barcelona

Directors de centres de Barcelona protesten contra la “improvisació” i la falta de recursos d’Educació

Un adult ingereix uns 8.100 microplàstics cada any amb el consum de mol·luscs

tarragona

Girona estrena aquest estiu la primera edició del Festival Antenes

GIRONA

Desarticulat un grup que robava càrregues de camions en àrees de servei i descans de la C-25 i l’AP-7

barcelona

Blanes enceta els actes amb motiu del Dia de l’Orgull LGTBI+

blanes

Alcanar ha de fer front un nou aval milionari per indemnitzar els propietaris de la promoció Turov

alcanar