Editorial
Unes festes que no són al calendari
Josep Bofill Blanc / [email protected]
L’any 1982, tot celebrant la vintena edició de les Festes de Primavera de Palafrugell, qui va ser-ne el pregoner, Tomàs Cervera, va vaticinar: “Aquesta festa no l’esborra ningú perquè no és al calendari. No és vermella. És un arc de Sant Martí de primavera i té tots els colors. Vol dir que hi ha molta gent que té un càrrec, s’emprenya, i agafa es calendari i esborra el que és vermell. Ara bé, aquesta no la pot treure perquè no hi és. Aquest és l’avantatge i la potència de la nostra festa.”
Tot i que aquelles paraules podien semblar agosarades, si resulta que aquest 2022 se celebra el que és (hauria de ser, atès el parèntesi pandèmic del 2020 i 2021 per raons evidents) la seixantena edició, és evident que si més no en el decurs de sis dècades no les ha pogut esborrar ningú ni cap entrebanc. Continuen al peu del canó. Per tant, cal felicitar Palafrugell per haver assolit aquesta efemèride que va néixer per la prohibició del carnaval del 1963 i perquè enguany poden recuperar la normalitat festiva, en la qual destaquen les falles mòbils que durant unes hores desfilaran pel tradicional circuit urbà.
Enrere queden moltes persones, moltes idees, molta feina feta. Cal no oblidar, però, aquells pioners que varen lluitar perquè la gresca, la creativitat, l’humor, la ironia, la cultura, i també la disbauxa, no desapareguessin ni per ordre governativa. Com també cal no oblidar que en aquell 1963 el ressò de les Festes de Primavera i la desfilada de carrosses va arribar a tot l’Estat en fer-ho saber a micròfon obert i a tota pantalla de TVE (l’única que hi havia en aquell moment) Carmen Amaya, que estava sent entrevistada pel periodista i presentador Federico Gallo en el programa Esta es su vida. La bailaora del barri del Somorrostro va explicar que havia estat nomenada Reina de les Festes de Primavera de Palafrugell i plena d’orgull va convidar-hi tothom.
En el present, tot i que no és fàcil atraure relleus generacionals, sempre acaba sortint alguna colla nova que ajuda a empènyer les altres i a fer possible que per la diada de la segona Pasqua Palafrugell s’ompli de festa, alegria i art al carrer, ple de vida i color, que fan bo aquell vaticini del pregoner del 1982. Moltes són les persones, de totes les edats, que amb la corresponent evolució en tots els aspectes i àmbits continuen fent palès que aquestes festes no les esborra ningú.
