Societat

MARTA ALSINA

DEFENSORA DE LA CIUTADANIA DE GIRONA

“Això no és una oficina de reclamacions”

“La ciutadania encara trobo que es queixa poc”

“El ciutadà que fa al·legacions a una multa, que aporta proves i defensa que hi ha hagut un error agraeix tenir una resposta una mica motivada”

No hi ha una bona administració. Ja sé que el que dic no agrada, però em toca fer-ho. No dic el motiu, però no hi és
No veig que faci cap mal haver acceptat fer de síndica de l’1-O: és una forma de defensar els drets més bàsics

Marta Alsina i Conesa (Girona, 1966) és advocada i la defensora de la ciutadania de Girona des de l’octubre. En aquesta entrevista, l’exsíndica electoral del referèndum de l’1 d’O’octubre del 2017 repassa els primers mesos en el càrrec. Actualment, l’equip de la defensora té 170 expedients en tràmit. Aquest any, han rebut 39 queixes per multes rebudes, incloent-ne 7 del Barri Vell.

Què s’ha trobat?
Des que vaig començar a treballar, el 21 d’octubre, tinc en tràmit 170 expedients, 55 des de l’octubre fins a final d’any i 15 aquest 2022. Hi ha tres grans blocs de queixes. El primer, els temes relacionats amb les multes: relacionades amb l’accés al Barri Vell i la mobilitat. Això és un gran bloc i que també inclou les multes per l’estat d’alarma que es van treure i multes diverses. El més recurrent és el Barri Vell. L’altre gran tema de reclamació i queixes és l’abús del silenci administratiu i la manca de resolució. Hi ha expedients que clamen molt al cel. Ara, en tinc en tràmit vuit. L’altre gran tema és el tema de l’habitatge i la manca de solucions per a gent que no en té i no hi ha lloguer social, i temes diversos, com ara molèsties per l’oci nocturn, temes de seguretat, neteja i manteniment d’espais públics i, ara, el de la taxa d’escombraries.
La ciutadania se sent mal atesa o veu que no se l’escolta?
Perquè l’administració no funciona, perquè no se’ls contesta, perquè no els resolen un problema i els vulneren drets. Ho hem de tenir en compte per si hi ha una actuació abusiva o se li vulnera un dret. Això és la base de la meva actuació. No m’és res nou. Els que hem exercit l’advocacia estem en contacte amb la gent.
L’administració pot arribar a ser desesperant per la lentitud?
Sí, per la meva feina conec l’administració i l’administració de justícia, també. Sé el que comporta. L’administració és lenta, la justícia, també. Malauradament, això no es resol.
El seu antecessor, Ramon Llorente (2009-2021), deia que hi ha drets, però també deures. La gent que va a reclamar a l’oficina ho té present?
Hi ha gent que no ho té present, això, i se’ls ha de recordar, però la majoria sí i ja accepta les seves obligacions. Ara, sí que és veritat, i això se’ls ha dit, i comparteixo el criteri de Ramon Llorente, que hi ha gent que ve a exigir coses a què no té dret. No tot són flors i violes. Hi ha gent que ve a reclamar moltes coses i això no és una oficina de reclamacions.
La seva feina és ajudar gent que ha tingut males experiències amb l’administració local?
Quan hi ha hagut una actuació deficient de l’administració local, la meva feina és actuar, quan s’han esgotat les vies. El ciutadà sap que ha de fer unes al·legacions i s’ha de fer una petició. Quan falla l’administració i no atén les peticions en temps i forma i no actua correctament, és quan jo puc intervenir.
Recentment, ha demanat que es treguin multes a veïns del Barri Vell perquè els havia caducat l’autorització d’accés o bé perquè s’havien donat de baixa del padró. Ha escrit que no hi havia hagut “una bona administració”. Això ho ha viscut sovint, des que és defensora?
Hi ha moltes queixes que, evidentment, s’arxiven, però el que sí que es constata és que, segons la declaració d’intencions de la llei 40/2015 de règim jurídic del sector públic, l’administració ha de ser transparent, clara, àgil i eficaç. I donar resposta a la ciutadania. És el que diem sempre si no hi ha una resposta ràpida, que és el que passa amb la justícia. Això és molt difícil d’aconseguir, perquè les lleis tenen molt bones intencions. Hi ha molts motius per explicar-ho: de personal, molta feina acumulada... És un problema recurrent. La ciutadania encara trobo que es queixa poc. Perquè els ciutadans hem tingut moltíssima paciència. Fins i tot jo, que soc molt crítica amb la cita prèvia: pot anar bé segons per a què, però, des que ha passat això de la covid, és impossible aconseguir un tràmit ràpid.
S’està allunyant l’administració de la ciutadania?
Sí, crec que sí. La gent no entén que tinguis una petició pendent de resposta durant tants i tants mesos. Tampoc no entén que, quan se li dona una resposta, no se li doni ben fonamentada.
Per què, de vegades, la resposta és una resposta tipus, com en el cas en què han revocat l’autorització d’accés al Barri Vell a un veïna per baixa en el padró?
Això entenc que és perquè tenen molta acumulació de feina. El ciutadà que fa al·legacions en una multa, que es pren la molèstia d’aportar proves, que defensa que té raó i que hi ha hagut un error agraeix tenir una resposta una mica motivada.
Individualitzada?
Sí. Entenc que hi ha molta feina, però, de vegades, el ciutadà se sent maltractat: “Si no atens al que t’estic explicant, em desestimes això, em poses la sanció, quan faig un recurs, no em contesteu, hi ha un silenci administratiu, i després, al cap d’un mes, em reclameu la multa...” Però, quan convé, l’administració recorda que té l’obligació de contestar i quan veu que està passant el temps per cobrar la multa, fa una resolució exprés. No hi ha una bona administració. Ja sé el que dic no agrada, però em toca fer això. No hi ha una bona administració. No dic el motiu, però no hi és, pel que sigui. Si d’una banda vas dient que el ciutadà té dret que se’l contesti... Hi ha un dret fonamental d’especial protecció, que és el dret de petició en l’article 29 de la Constitució, de què ningú no en parla, per què tots els ciutadans tenen el dret a formular la petició corresponent a l’administració, i això comporta el dret que els la contestin. Això és un dret fonamental, d’aquí deriva tot el dret. Nosaltres, com a defensors de la ciutadania, hem de tenir en compte els drets fonamentals. Per això tinc molta mania de dir: “Aquí hi ha els drets fonamentals de base, tant els d’especial protecció com els que no.” Miro de donar aquest argument. “Ostres, aquí hi ha un dret. Escolti, vostè no contesta al ciutadà i és un dret fonamental segons l’article 29.1 de la Constitució. No se li’n pot derivar cap perjudici perquè no se li contesti.”
El 18 d’octubre del 2021, va ser nomenada amb els vots favorables de Junts (9), Guanyem (6) i ERC (4). En canvi, el PSC i Daniel Pamplona es van abstenir i Míriam Pujola hi va votar en contra. No li fa res no haver tingut més consens?
De fet, el reglament municipal del defensora no exigeix que hi hagi cap consens. Estableix que ha de ser per la majoria dels grups i ja està. Tampoc no és cap càrrec de confiança. El nomena el ple, d’acord amb la llei municipal de règim local de Catalunya. Per tant, des d’aquest punt de vista, no hi ha res a dir. A més, em sembla que era l’única candidata amb majoria del ple. Què passa? La posició del PSC era d’abstenir-se perquè hauria preferit que hi hagués hagut consens per al que fos, perquè amb Ramon Llorente va ser així. A mi m’hauria agradat, però crec que no hi havia cap candidat de consens. Vaig agrair moltíssim que Daniel Pamplona s’abstingués perquè, com ell va dir, em donava el benefici del dubte. M’hauria agradat que el PSC m’hagués donat el seu suport, però ens hem anat coneixent i veuen com treballo. Les reticències hi són per qüestions ideològiques. I la posició de Ciutadans, reflectida en Míriam Pujola, crec que no tindria la mateixa opinió, o sí, per criteris polítics. He parlat amb tots els regidors i parlo també amb les associacions de veïns dels barris.
Va ser síndica electoral del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Va ser investigada per jutjat penal número 11 de Barcelona per un delicte de desobediència i d’usurpació de funcions, i absolta l’abril del 2021. Considera que s’ha significat a favor del procés o vostè es veu una defensora dels drets, en general?
Vaig acceptar això perquè em considero defensora dels drets fonamentals. Per tant, no hem comès cap delicte. Per mi, és una manera de defensar els drets més bàsics. Considerava que era aportar els meus coneixements, igual que la resta, perquè es fes un procés electoral, tant fos pel sí com pel no. Alerta, érem allà per garantir un procés que es volia que es fes amb garanties, per a tothom. I que la participació, la democràcia i les campanyes, es fessin per al sí i per al no. M’hauria agradat molt poder culminar això per garantir que es fes i que el resultat, fos el que fos, s’acceptés amb garanties. Quan se’ns va proposar, pel Parlament, amb les majories que hi havia, no em vaig plantejar mai que estigués fent res mal fet. Al contrari, aportar els meus coneixements en dret per a un procés participatiu i la màxima expressió de la democràcia, que és votar no veig que faci cap mal a ningú.
És nova l’experiència de fer de defensora, vostè que té experiència de fa temps com a advocada?
No, com a advocada, jo he estat molt temps en el torn d’ofici, i és una feina que estàs molt propera a la gent i ja hi estem acostumats, a escoltar la gent, els problemes de la gent, els casos. De fet, la gent quan ve a l’oficina de la defensora, és perquè hi ha hagut un fracàs en la gestió amb l’administració.
Ara és la vicepresident del Fórum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya. A banda de multes i queixes a solucionar, què és el més peremptori, urgent a solucionar? L’habitatge, els ajuts socials... Quina és la situació més negativa què viu?
A Girona i altres llocs, els problemes són molt comuns. A nivell social, el que ens trobem molt i és el més greu a la societat és el problema de l’habitatge, sigui perquè no s’han fet polítiques per tenir lloguer social, polítiques públiques per tenir habitatge destinat a lloguer social. És un gran problema. És un gran problema, tots aquests edificis dels bancs i fons voltor que queden buits, les ocupacions, les desocupacions, i la manca de recursos. Ja es van fent coses, amb els grans tenidors, a poc a poc...
En un acte recent sobre el servei municipal de mediació en habitatge (dia 5 d’aquest mes), va alertar que els desnonaments augmentarien quan s’aixequés la moratòria estatal.
Ara hi ha aquesta moratòria amb tot això de les execucions hipotecàries, amb les mesures del covid per evitar que molta gent es quedés al carrer, en situacions concretes. Quan s’acabi aquesta moratòria, hi haurà desnonaments i situacions que quan la gent ha de marxar de l’habitatge que perd... Si no tenim manera d’aconseguir habitatge a un preu social que es pugui assumir i que ho puguem facilitar, tenim un problema molt gran com a societat. A més, s’ha de fer una gestió correcta, dels recursos. També ho he de dir, i que els petits propietaris que posen els seus habitatges a la borsa de lloguer, que no es trobin desemparats, que també s’hi troben. Hi ha hagut dos casos que m’han arribat i que els hem deixat desemparats, quan també ho necessiten. Han posat el pis a lloguer social perquè els ha semblat que ho feien bé, que volien fer-ho per ajudar. I no s’ha gestionat bé.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat

Normalitat a les presons en un matí sense bloquejos dels funcionaris

Barcelona

Escullen l’utiller Josep Font com a bisbalenc de l’any 2023

LA BISBAL D’EMPORDÀ
gastronomia

L’Alimentària posa la pizza en el podi

L’Hospitalet de Llobregat
llengua

El català torna a l’agenda europea

barcelona

Compromís per treure tot l’amiant dels edificis a finals del 2025

BADIA DEL VALLÈS

El Manhattan mataroní

mataró
castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona