Societat

HUNGRIA PANADERO

FUNDACIÓ FERRER I GUÀRDIA

“Per tal de respectar la diversitat es tolera el fonamentalisme”

Les dones feministes volen integrar el feminisme a la seva religió, però la seva experiència ens mostra que es donen cops i cops
Es fan defenses en l’àmbit de les religions des de la interculturalitat i en aquest marc ens diuen que tot val. I no, no tot val
L’Església catòlica no paga IBI, hi ha tot el tema de les immatriculacions... i encara marca el calendari. És intolerable!

L’Informe Ferrer i Guàrdia és una publicació anual que des de fa deu anys fa la Fundació Ferrer i Guàrdia (FFG) i que recull, des del seu institut d’estudi social i polítiques públiques, l’anàlisi de la laïcitat en xifres (basant-se en les dades de diferents fonts secundàries: baròmetres CIS, INE, ministeris d’Educació i Hisenda...). A aquesta anàlisi s’hi adjunten diverses col·laboracions al voltant d’un tema. L’any passat, de pandèmia, es va posar èmfasi en l’educació i l’informe va presentar un bloc d’articles “dedicat a la importància de la laïcitat en l’educació i en contra dels privilegis de l’Església catòlica en l’ensenyament i en el debat de la laïcitat a les escoles”. Aquest any el tema ha estat “Feminismes, religions i llibertat de consciència” i hi han participat Mar Griera i Rosa Martínez-Cuadros, sociòlogues de la UAB; Dolors Marín, mestra i escriptora; Nazanín Armanian, politòloga d’origen iranià; Maysoun Douas, regidora de Más Madrid a l’Ajuntament de Madrid; María Outomuro, membre de la direcció de les Joventuts Obreres Cristianes, i Mercè Otero, professora jubilada i activista feminista.

A quina conclusió heu arribat a la FFG sobre religions i feminisme?
Que el món del feminisme i les religions és molt complex. Les dones creients que es declaren feministes volen veure la part feminista de les seves religions i nosaltres creiem que elles realment ho busquen, i és lícit, però veiem que hem arribat a un punt en què es dona prioritat a un discurs de la interculturalitat i dintre d’aquest discurs tot val. I aquest “tot val” per tal de respectar aquesta diversitat fins i tot tolera fonamentalismes, és a dir, que la realitat és que ens estem trobant que es fan defenses en l’àmbit de les religions des de la interculturalitat en què ens diuen que tot val. I no, no tot val.
Per tant...?
Hi ha molta feina a fer des del feminisme per transformar les diferents religions. Les dones feministes volen integrar el feminisme a la seva religió, però la seva experiència ens mostra som s’han anat donant cops i cops... i cops. Cops frontals amb la seva religió perquè es produeixi aquesta obertura.
Anem per la part de l’informe on es fa l’anàlisi de la laïcitat. Què diuen les xifres aquesta vegada?
Hem notat que amb la pandèmia ha crescut la quantitat de gent que es declara no religiosa, que no s’adscriu a cap religió. Segons les dades que tenim, cada any que passa la laïcitat avança al nostre país. L’any 1978 hi havia un 8% de persones que deien que estaven adscrites a opcions de consciència no religioses (i es declaraven atees, agnòstiques o indiferents a la religió). L’any 2019 aquesta opció era ja del 27% i el 2020, del 33 %. Doncs el 2021 la xifra de gent que es declara no religiosa ja és del 37%. Estem parlant de l’Estat espanyol, perquè a Catalunya encara és més gran aquest percentatge.
De quant parlaríem, a Catalunya?
Encara no ho sabem perquè les dades que tenim de Catalunya són del 2019, però en aquell moment la xifra de no creients ja era del 41%. Per tant, ara potser ja podríem parlar –tot i que hem d’esperar a tenir les xifres oficials– de gairebé la meitat de la població catalana.
El que sí que sabeu amb xifres de l’Estat són les edats en què hi ha més o menys gent que creu en una religió...
Sí, i les dades diuen que com més jove és la gent, menys religiosa és. Entre els més joves, que van dels 18 als 24 anys, dos de cada tres ja diuen que són no religiosos. És a dir, només un de cada tres joves fins als 24 anys diu que és religiós. I per primera vegada les xifres ens diuen que el 50% de la darrera generació del baby boom ja no és religiosa; les persones amb adscripció a opcions de consciència no religiosa representen el 55% entre els 25 i els 35 anys. Amb l’increment de l’edat, la proporció de persones que es declaren no religioses disminueix. Així, entre el grup de població de 65 anys i més aquest percentatge és només del 20%.
Catalunya és, amb Navarra, la comunitat amb el percentatge més alt de persones que diuen que no segueixen cap religió.
Sí, a Catalunya i a Navarra la proporció de persones no religioses representen el 41% de la població. Al País Basc són el 37,8% i a les Illes Balears, el 33,7%. Per contra, a Ceuta només un 3% de les persones diuen que són atees, agnòstiques o que la religió els és indiferent; a Melilla el percentatge puja al 15% i a l’Aragó són el 16,6%.
I quan parlem de practicants, la xifra és encara més baixa?
Tenim dades generals de l’Estat, que ens diuen que només una de cada tres persones que s’havien declarat religioses practiquen. Fa unes setmanes fins i tot la Conferència Episcopal admetia que el nombre de practicants havia caigut molt. Crec que és evident que aquest hàbit d’anar cada setmana a missa està decaient, potser perquè la gent que es considera religiosa avui fa altres pràctiques o són més íntimes. Tal com s’entenia fins ara, anar cada diumenge a missa, és minoritari. Fixa’t que el CIS, quan fa un estudi, pregunta: “Assisteix vostè a oficis religiosos al marge de comunions, batejos, bodes i funerals? A quants va?, més de cinc cops l’any?, menys?”... La pregunta ja denota una tendència, perquè el cas és que avui, com a mínim a les ciutats, ja no hi ha aquella pressió social per anar a missa. I als pobles, que n’hi havia més, ara ja tampoc n’hi ha.
Temes com la pederàstia a l’Església creieu que han pesat en la gent a l’hora de desvincular-se de la religió?
Les dades el que ens indiquen és una evolució constant cap a la no adscripció religiosa de la gent. Estem parlant d’un canvi social i d’un canvi generacional; les dades no ens diuen si entre les causes hi pot haver aquesta, però ho podem interpretar. A veure, dels últims de la generació del baby boom molts estem batejats. Els que som més reivindicatius hem fet apostasia, als que no els fa ni fred ni calor potser et diuen que no són catòlics encara que estiguin batejats, però n’hi ha que, per costum, continuen dient que són catòlics. Aleshores és quan els preguntes: “Però practiques?”, i és quan et diuen que no. Durant la Transició i amb els acords del concordat van voler deixar lligada i molt ben lligada la relació i una normalització amb el catolicisme, però a mesura que avancem en el temps les generacions següents s’estan deixant de reconèixer com a creients catòlics.
Batejos, comunions i casaments, van a menys?
Les dades de la Conferència Episcopal i la Fundación Santa María així ho confirmen. Aquesta dada sí que la recollim a l’informe perquè la dona l’Instituto Nacional de Estadística i diu que nou de cada deu matrimonis que es fan ja són pel civil. A veure, la tendència és de vuit de cada deu, però com que l’any passat hi va haver un 45% menys de casaments per la pandèmia, les xifres han variat una mica, però, vaja, la realitat és que la immensa majoria ja es casa pel civil. L’INE no dona dades dels altres ritus de pas, que només els té l’Església catòlica i molts cops no les fa públiques. I aquí hi ha un altre tema: hi ha poques dades sobre els funerals. Hauríem de contactar amb totes les empreses privades, perquè estan privatitzats, i demanar la dada de quants es fan religiosos i de quants són civils. Fa cinc anys si tu volies fer un funeral laic te l’havies de fer tu: algú de la família o un amic havia de fer la cerimònia. Ara, aquí, a Catalunya, ja no és així: ja hi ha un professional de l’empresa que ho pot fer. Aquí, a Catalunya, els tanatoris són neutres i pots fer la cerimònia civil o religiosa. Això no passa en altres comunitats. A Andalusia, per exemple, això no és possible encara.
En canvi, les religions nouvingudes pressionen perquè els falten cementiris, tanatoris adequats per fer les seves cerimònies...
El cas és que moltes religions volen practicar els seus rituals en el cas de mort i es troben, al marge que no hi ha espais adequats, que no són compatibles amb la normativa vigent. Aquí no es pot enterrar una persona sense taüt, per exemple. En els darrers pressupostos participatius de Barcelona a Montjuïc, la comunitat jueva, per exemple, va demanar reformar la seva zona per dignificar-la... Les religions reivindiquen.
Tenen molt de pes...
I tant. I aquí podríem parlar del tema de l’educació.
...?
Fa dos anys es va fer una prova pilot per introduir l’assignatura de religió musulmana a l’escola. Nosaltres, des de la Fundació Ferrer i Guàrdia, ens hi neguem. No pot ser que a l’espai públic, a l’escola pública o concertada, que aquest és un altre problema que tenim, en pro de la interculturalitat s’acaparin espais que des de la laïcitat considerem que no haurien d’acaparar-se.
Les religions s’haurien d’estudiar dintre de l’assignatura d’història?
Sí, però el que no pot ser és el que passa ara. Des que hi ha la llei Wert, què ens hem trobat? Doncs que s’ha incrementat el nombre d’estudiants de secundària obligatòria que cursen l’assignatura de religió perquè el senyor Wert va fer que computés a la mitjana. La tendència que teníem, que era que cada any anava disminuint l’alumnat que cursava religió a l’ESO, es va estabilitzar i, després, es va incrementar. I fins l’any que ve no entra en vigor la nova llei....
Però vosaltres dieu que el volum d’alumnat que fa religió a primària baixa.
Sí, a primària baixa. I a secundària puja per la llei Wert.
Tornant a les classes d’islam... La comunitat musulmana diu que atès que és difícil fer el seguiment dels imams de les mesquites més val que la religió s’ensenyi en un lloc controlat i no radicalitzat com és l’escola. I que si hi ha alumnes que fan religió catòlica, els musulmans han de tenir els mateixos drets, no?
Aquí no ha de tenir dret cap religió. En teoria estem en un estat aconfessional, però a la pràctica el concordat ho va deixar ben lligat. Pel que fa al control del que ensenyen els imams a les mesquites, això ho ha de controlar la mateixa comunitat. El que no pot ser és que l’escola hagi de fiscalitzar això. L’escola, que financem tots, ha de posar mestres escollits per les religions en detriment d’especialistes? Recordem que els mestres de religió catòlica els tria l’Església catòlica!
Pel que fa al concordat amb la Santa Seu, ningú s’ha atrevit a cancel·lar-lo?
Ningú, cap partit en tots aquests anys. El 2019 vam fer una campanya per denunciar els acords concordataris que l’Estat i la Santa Seu van signar el 1979, dels quals es van derivar molts dels privilegis en els àmbits econòmics, jurídics i educatius que encara avui manté l’Església catòlica, i no vam aconseguir res. Sembla mentida que estiguem vivint en una laïcitat “moderada”, per dir-ho d’alguna manera, perquè prevalen encara aquells acords i els privilegis de l’Església catòlica. I avui l’Església encara té molt poder i el que diu l’Església té molt pes. No paga IBI pels seus immobles, hi ha tot el tema de les immatriculacions... i encara marca el calendari. És intolerable que l’Església ens marqui el calendari. Per què?

El concordat

La FFG denuncia que, mentre creix la secularització i la religió té un impacte cada cop més petit en la vida de les persones, “l’Església catòlica manté un tracte de favor de l’Estat blindat pel concordat signat l’any 1979, que dona seguiment als acords presos entre la Santa Seu i la dictadura franquista el 1953”. El concordat estableix, entre altres coses, la potestat de l’Església de garantir la impartició de classes de religió a l’escola pública i d’escollir els docents, de rebre finançament estatal –a través de l’IRPF– o la responsabilitat de l’Estat de restaurar el patrimoni propietat de l’Església, malgrat que els beneficis de l’explotació turística d’aquest patrimoni van a la CEE.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estats units

Condemnen a 20 anys per tràfic sexual de menors l’ajudant d’Epstein

Nova York

Manifestació a favor de l’alliberament LGTBI a la Plaça del Vi

girona
educació

Cambray nega falta de diàleg i subratlla que ell governa i pren decisions

Barcelona

Col·laboració de l’Observatori Astronòmic d’Albanyà amb la NASA

ALBANYÀ
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel amb poques novetats

Barcelona

La divuitena edició de l’(A)phònica tanca amb molt bon resultat

banyoles
Salut

Més activitat social i una variant més contagiosa fan augmentar els casos Covid

BArcelona

Restablerta la circulació de trens en la R3 entre Sant Quirze de Besora i Ripoll

Barcelona

El PSC fitxa Adrià Lamelas per liderar Lloret de Mar

lloret de mar