El Pla de l’Estany mira de salvar el món rural
Un full de ruta marca accions per reactivar un territori on pagesos i ramaders estan passant per una situació molt delicada
La dotació econòmica inicial, a càrrec del Consell Comarcal, permet preparar les primeres accions, centrades en els productes de proximitat
El producte local té poca presència a les fires i als allotjaments
Com arreu, al Pla de l’Estany el sector primari està en declivi. L’any 1982 hi havia 1.168 explotacions agrícoles o ramaderes i el 2019 n’eren 688. Segons les dades del 2019, a pagès només hi treballen 351 persones, bona part dels quals com a autònoms. Els municipis amb més ocupació agrària són Sant Miquel de Campmajor, Camós i Vilademuls (superen el 25% de la seva població activa) i els que menys, Banyoles, Palol de Revardit i Serinyà (no arriben al 2,5%). Les edats són ben significatives: només el 5,7% dels pagesos tenen menys de 35 anys, mentre que el 25% supera els 65 anys.
Full de ruta
Un pla estratègic del món rural pensat per reactivar les zones rurals de la comarca, iniciat el 2019, però que per culpa de la pandèmia no s’ha pogut activar fins ara, preveu prop de 30 projectes no només relacionades directament amb el sector primari sinó també amb altres activitats, especialment un turisme vinculat a la pagesia. En paraules del Consell Comarcal , responsable del pla, l’objectiu és “impulsar iniciatives amb potencial per esdevenir font de creació i estabilització d’ocupació, alhora que una palanca per situar el medi rural de la comarca com un dels elements centrals de la seva agenda política, social, econòmica i mediambiental”.
El producte local
Si bé el pla anirà més enllà de l’activitat agrícola i ramadera pròpiament dita, alguns dels principals objectius hi fan referència: visibilitzar, valoritzar i singularitzar el producte local; impulsar la comercialització i consum de producte local; promoure cultius i productes amb valor afegit; millorar serveis i infraestructures (viàries, telemàtiques o de transport) i col·locar productes locals en els establiments turístics. Una partida inicial de 50.000 euros dels pressupostos d’aquest any del Consell del Pla de l’Estany ho farà possible.
Les tres primeres accions ja estan a punt i posen el focus precisament en els productes de proximitat. Es tracta, d’una banda, de la publicació d’un catàleg (imprès i digital) de productes alimentaris i serveis agroturístics, sempre de productes locals. Una altra acció, batejada com Poble a poble, agenda del producte local, serà un calendari d’activitats amb els productes comarcals de referent (formatges, llet, mel, carn, etc.), amb l’objectiu de fer visibles aquests productes i fomentar-ne la comercialització i el consum. I finalment uns itineraris per descobrir explotacions agrícoles i ramaderes, on s’oferiran experiències gastronòmiques. De moment se’n farà una prova pilot amb tres rutes. Paral·lelament es posarà en marxa un web plantejat com una eina de treball. “Hem de fer una campanya de difusió molt forta perquè la gent sàpiga que té al seu abast el producte local, que consumir-lo sigui el més normal del món”, expliquen a l’ens comarcal.
L’anàlisi
El punt de partida del pla és una memòria elaborada per les geògrafes Isabel Salamaña, Anna Roca i Laura Sáez i l’ambientòleg Sergi Nuss. En aquella anàlisi, producte de tallers i reunions amb els sectors implicats, hi ha una extensa llista d’aspectes negatius detectats en el treball de camp realitzat prèviament. Hi destaquen la “poca atenció a la ruralitat” que hi ha a l’hora de planificar urbanísticament; la contaminació per nitrats i altres impactes en el medi ambient; el desconeixement del destí del producte perquè en bona part es ven a la indústria agroalimentària; poca producció de producte local i poc conegut i desvinculació d’aquest producte autòcton de les altres activitats del món rural (turisme, esport, etc.).
Una dada significativa és la presència mínima dels productes de proximitat en les fires de la comarca i en els establiments turístics, s’assenyala en l’informe.
Urbanisme perjudicial
La taca de l’àrea urbana de Banyoles i la seva expansió cap a Camós, Porqueres i Cornellà del Terri i el seu planejament urbanístic, poc proper a l’activitat agrària –s’adverteix a la memòria–, estan provocant més d’un maldecap a les explotacions agràries d’aquesta perifèria urbana. “S’entén el rigor que exigeix l’administració però també caldria que aquesta apostés per solucions úniques i de consens per evitar la pèrdua de més espais agraris i contribuir directament als reptes de futur de les explotacions periurbanes.”
Avantatges
A favor seu, els pagesos tenen –s’assenyala en aquella anàlisi– una “situació geoestratègica d’excel·lència i bones condicions agroclimàtiques”. També el potencial que hi ha en produccions artesanes (mel, xai de ramat, horta, llúpol, menta, formatges, farines); en la introducció de sistemes de producció ecològics o en inversions en obradors, sanejament, emmagatzematge o maquinària.
“L’agricultura i la ramaderia estan a l’UCI”
R. Estéban
“Les administracions són una policia per sancionar”
A Unió de Pagesos no els han consultat a l’hora de preparar el pla estratègic, lamenta el responsable del sindicat al Pla de l’Estany, Miquel Puigdevall. A l’inici del procés, recorda, els van convocar a una reunió a Camós, quan en realitat es feia a Vilademuls i quan hi van arribar, ja s’acabava. Aquest és l’únic contacte d’Unió de Pagesos amb el pla estratègic del món rural.
A l’ens comarcal asseguren, en canvi, que, independentment de si es va convidar o no Unió de Pagesos, sí que es va fer una crida a cadascun dels pagesos de la comarcal a participar a títol individual a les taules del sector primari.
Si bé no pot valorar el document, Puigdevall fa una reflexió genèrica i molt rotunda sobre la situació que viu el sector al Pla de l’Estany i a la resta del país: “Cada dia som menys. No en quedarà cap, de pagès.” Segons el seu parer, la gent que es dedica a l’agricultura i la ramaderia –almenys, a la seva comarca– a més de viure una crisi econòmica fortíssima, estan mal vistos per una bona part de la societat, bé perquè els seus vehicles són un destorb a la carretera o perquè se’ls acusa de contaminar. El problema de fons –hi afegeix– és la poca consideració que tenen els pagesos per part de les administracions (“som pocs vots”), fins al punt que aquestes s’han convertit en unes “policies per sancionar i no pas per orientar”; no tenen una visió a llarg termini i busquen només un rendiment immediat. Ni tan sols s’ha solucionat el problema del senglar, segons ell, perquè la Generalitat té més en compte els interessos dels caçadors que els dels pagesos.
