Societat

JOSEP MARIA ALENTÀ

TEÒLEG. LLIBRETER DE LA CLARET

“Ser llibreter no és només el meu treball, és el meu apostolat”

A Claret toquem tot el que siguin valors humans, el que es pugui relacionar amb l’Evangeli. Tenim molta filosofia i psicologia
Ara tenim grans autors i molts són de casa i molt venuts: l’Otón, en Torralba, en Melloni, en Pániker, l’Esquirol, en Pigem.....
El papa Francesc és un supervendes, tant els llibres i les encícliques que ha escrit ell com els llibres que parlen d’ell

En Josep Maria Alentà avui hauria d’estar jubilat perquè ja ha fet els 65 anys, però la llibreria Claret, que des del 1971 és al carrer de Llúria número 5 de Barcelona, es trasllada a Gràcia i per tal de poder fer el trasllat en condicions la direcció li ha demanat que es quedi uns mesos més. Hi ha accedit content perquè tot i que diu que a casa seva no s’avorrirà i que té llibres “per a dos-cents anys”, a hores d’ara ningú l’imagina lluny del taulell i les estanteries d’aquesta llibreria, una de les més importants de llibre religiós. Alentà –teòleg especialitzat en la Bíblia i en teologia de la vida religiosa, llicenciatura que va fer a Roma– és una brúixola per a la gent que busca. Ho sap tot, ho llegeix tot i sap recomanar llibres.

Com va entrar a Claret?
Jo vaig entrar als claretians als deu anys i el 1968, quan ja formava part de la comunitat, em vaig ordenar. El 1992 vaig deixar la congregació i em vaig posar a treballar en una empresa de distribució de menjar de Lleida durant dos anys i després vaig estar un any a l’atur. Quan se m’acabava l’atur em va trucar el director de la llibreria Claret, en Pere Codina, que em coneixia de tota la vida, i em va proposar de venir a treballar a la llibreria perquè el llibreter que la portava de feia 40 anys s’havia de jubilar. Vaig dir que sí i l’1 de setembre del 2000 vaig entrar a treballar aquí. Vaig estar dos anys llargs amb en Bru Cañigrà, aquest claretià que va ser un gran mestre.
És a dir, que va deixar de ser claretià però en part n’exerceix.
Bé, tinc molt bona relació amb la comunitat, celebro amb ells les festivitats més importants i, si t’haig de dir una cosa, avui em sento més claretià que abans. La vocació dels claretians és escampar la paraula, amb la predicació, els col·legis i, evidentment, la impremta. Per tant, jo aquí em sento com a casa. I el que faig, ser llibreter, no ho considero un treball, sinó el meu apostolat. Així ho visc.
Difondre la paraula, com diu, va ser la principal missió del pare Claret.
Fos escrita o predicada ell volia difondre la paraula servint-se de tots els mitjans possibles. Ell ho va fer amb predicacions populars i amb la Llibreria Religiosa que va fundar cap al 1840 amb el bisbe Caixal. El pare Claret, i això és molt important, sempre va predicar en català i les seves obres es van editar, bàsicament, en català. Fins i tot en Verdaguer li va fer uns grans elogis. Quan va morir la seva Llibreria Religiosa ja s’havia pràcticament dissolt i l’havien agafat els jesuïtes, que la van mantenir uns anys.
I aquesta llibreria?
Bé, els claretians van crear les Gràfiques Claret i el 1971 en aquest edifici, que va ser una donació, van obrir la llibreria i l’editorial. I fins ara, perquè al setembre marxem i anem a Gràcia, al carrer Sicília. Allà hi ha el col·legi Claret, l’Esportiu Claret i és on hi haurà la llibreria Claret. L’Esportiu Claret té entrada pel carrer Nàpols, on hi ha unes altres comunitats claretianes.
Però aquí esteu molt cèntrics!
Sí, la gent s’hi haurà d’acostumar. Els jesuïtes són dels que ens trobaran més a faltar perquè estan aquí al costat i els dissabtes, quan fan cursos, venen a buscar aquí els llibres, i els dilluns, quan fan conferències, molta gent també ve aquí a comprar els llibres. I una cosa: aquí també hi ve molta gent després de passar per Ribes i Casals, que tenim al costat. Venen a compar roba i després entren a la botiga. Ho sabem per les bosses que porten. La meva germana mateix, va a comprar roba i després em ve a saludar. Sempre diem que la llibreria Claret és la casa de cites més important de Barcelona perquè molta gent se cita aquí i no sempre per venir-hi a comprar...som un punt de referència. N’estem contents perquè demostra que la gent ens coneix, ens estima i ens valora.
Sou la principal llibreria de llibre religiós a Catalunya? I l’editorial?
Sí, a veure: els bisbes catalans quan han de fer algun document, els documents d’Església, ho fan amb la nostra editorial. La Bíblia Catalana Interconfessional, que es va fer amb l’Associació Bíblica de Catalunya i Societats Bíbliques Unides, que són els protestants, també la vam editar nosaltres i aquí la venem, és un dels llibres més venuts, i com a llibreria religiosa nosaltres som el referent.
En què us diferencieu d’altres llibreries religioses?
La Balmesiana, que acaba de fer cent anys, és més petita, més de llibres devocionals; una mica el mateix que Les Paulines, una llibreria important però que és molt de llibre estrictament religiós i prou...no tenen llibres de l’Editorial Trotta, que és més combativa, per exemple, o llibres més d’“esquerres”, per entendre’ns, i de debat, com podem tenir nosaltres . Per nosaltres la religió no és només devocionaris i bíblies i vides de sants. Nosaltres toquem tot el que siguin valors humans, d’humanitats , la immigració, els pobres... tot el que es pugui relacionar amb l’Evangeli. Per això tenim molta filosofia i psicologia. Religió ve de relligar, d’estar relligat amb Déu, i el nostre Déu és un Déu que s’ha fet carn, que vol dir que és la natura humana. Per tant, tot allò que és autènticament humà és, d’alguna manera, autènticament diví.
Teniu molta filosofia.
Tenim molts filòsofs i no cal que siguin creients, però parlen de valors. Un dia parlant amb un d’ells, en Josep Maria Esquirol , li vaig dir: “Escolta, tu no parles de Déu en els teus llibres, però parles de perdó, de trobar-se a un mateix, d’obrir-se als altres, de trobar moments de silenci..i això és Evangeli pur!” I hi va estar d’acord. És a dir, ell no parla amb paraules religioses, però no fa falta per entendre que la persona humana està feta d’aquests valors. Per això nosaltres necessitem tots aquests tipus de llibres.
També veneu llibres de diàleg interreligiós, d’altres religions?
Evidentment. Tenim una estanteria sobre les grans religions. Aquí tenim l’Alcorà, la Torà, llibres de taoisme, d’hinduisme, també tenim molta cosa de protestantisme, d’ortodòxia. També venem revistes com Foc Nou, El Pregó, Catalunya Cristiana, El Ciervo, Serra d’Or, Palabra...difícils de trobar en un quiosc .
La gent li deu fer moltes preguntes...
En general la gent quan ve a buscar no sempre ve a buscar un títol concret. Moltes vegades sí, eh!, però sovint venen amb una idea, a buscar un tema....i, és clar, de cada temàtica has de conèixer una mica els llibres. N’has de conèixer no només la coberta i el títol, sinó l’autor, el llibre en si, per poder-los ajudar. I això, que ho sé jo i els altres companys de la llibreria, ho valora molt la gent. I t’ho diuen: “No hem trobat cap altra llibreria que et puguin assessorar d’aquesta manera!” I venen a buscar un llibre i se n’emporten tres perquè una part del que volen és en aquest llibre, una altra part en un altre...
Quins són els llibres que més ha venut?
La Bíblia , això sense cap mena de dubte. I el Nou Testament. Després ja venen molts llibres que d’alguna manera poden ajudar la persona. Aquí ens venen molts estudiants, de teologia sobretot, però també molta gent del carrer que demana de tot. Últimament ve gent molt despistada, gent que busca respostes a les seves angoixes. I a vegades no saben ni què busquen. També hi ha molta gent que vol conèixer més la Bíblia... i no saben per on començar. Volen una bona traducció, anar als textos originals, que no estiguin manipulats...
...però quantes Bíblies hi ha?
Moltíssimes. El text és el mateix, però les traduccions no. Totes les bíblies actuals es tradueixen directament dels còdex dels s. II i III , que estan escrits en grec, el Nou Testament, i en hebreu, l’Antic Testament. A Catalunya la que més es compra des de fa trenta anys és la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI), que hi és en format butxaca, amb lletra gran, en format gran volum, en format normal amb tapa dura i amb tapa senzilla, una edició més de luxe.... Justament ara la de butxaca han deixat de fer-la; es feia a Holanda en una impremta experta en aquell paper petit i fi. No sé què ha passat però la gent ja la troba a faltar. I es continua venent molt la Bíblia de Montserrat.
La Claret cap als anys vuitanta va editar un Nou Testament en català que s’ha convertit en un clàssic...
Vam fer una edició especial que va tenir molt d’èxit. Encara la venem. La traducció la va fer el meu professor de grec, en Jaume Sidera, de Girona, que tenia un català molt directe. Cada deu anys en fem una revisió i ara, l’actual, a la coberta hi ha el pantocràtor.
I altres col·leccions de Claret?
No parem d’editar; va ser molt important la col·lecció Els Daus, amb més de dos-cents títols, hi havia una mica de tot: història de l’Església, ecologia, antropologia...també vam fer la col·lecció Glossa. Claret també edita molts llibres infantils de religió per a totes les edats, però en tenim molts d’infantil d’altres editorials a la llibreria: la Bíblia dibuixada per la Pilarín Bayès, per exemple, molta cosa de Publicacions de l’Abadia de Montserrat.I llavors hi ha els llibres de catequesi, que venem massivament el setembre.
I a Claret editeu Pere Casaldàliga.
Els seus llibres són molt venuts. Des de l’Encara avui respiro en català de la col·lecció Els Daus, un dels seus primers textos, al darrer que fa referència a ell i vam presentar fa poques setmanes: Vents de profecia a l’Amazònia, d’Antônio Canuto , traduït per Joan Soler, sobre els cinquanta anys de la prelatura de São Félix do Araguaia .
I els llibres del papa?
Del papa Francesc en tenim una estanteria sencera, és un supervendes, tant els que ha escrit ell com els que han escrit altres sobre ell. I les encícliques i cartes apostòliques també i ho editem nosaltres i en català . Però cal dir que també Benet XVI, que és un gran pensador i un dels grans teòlegs, té molta demanda.
I autors més venuts?
Quan vaig començar hi havia autors que es venien molt, com Luís Martín Descalzo, el monjo de Montserrat Miquel Estradé, el francès Michel Quoist...ara tenim grans autors de casa com en Francesc Torralba, en Josep Otón, el jesuïta Xavier Melloni, Raimon Pániker, Josep Maria Esquirol, Juanjo Fernández, que ha fet llibres infantils com Preguem de la A a la Z, de la nostra editorial, que es ven moltíssim. També tenim en Jordi Pigem. El seu Pandèmia i Postveritat ha estat un fenomen els darrers mesos.
I no catalans?
El benedictí alemany Anselm Grün. Un llibre seu, precisament Si aceptas perdonarte, perdonarás, el vaig recomanar a una clienta desesperada enfadada amb un germà. També hi ha el portuguès José Tolentino Mendonça , el basc José Antonio Pagola, la benedictina i psicòloga americana Joan D. Chittister, i Dolores Aleixandre, una altra monja.
Vostè escriu a la publicació ’La missa de cada dia’, editada per Claret?
Hi col·laboro. És un missalet que ajuda a seguir la missa de cada dia i tenim més de 15.000 subscriptors que el reben cada mes. També col·laboro amb Paraula i Vida, llibre que recull les lectures evangèliques que l’Església catòlica proposa en la litúrgia diària.

Llibreter i psicòleg

“Un dia em va venir un senyor d’uns seixanta anys, molt ben vestit, i em diu: «Recomani’m un llibre, sisplau, estic molt malament, a punt de suïcidar-me.» I jo, li vaig dir que hi havia un llibre que a mi m’havia anat molt bé, Sé amigo de ti mismo. Manual de autoestima, del jesuïta valencià José-Vicente Bonet, que havia estat a l’Índia i, a més, era psicòleg”, explica en Josep Maria Alentà. I diu: “El vaig deixar parlar, el vaig escoltar, i no sé si li va fer bé o no perquè no el vaig veure més, però la meva recomanació va ser amb la millor voluntat. És per aquestes coses que dic que la meva feina com a llibreter és, sobretot, un apostolat, perquè hi ha molta gent que busca i jo els intento ajudar amb un llibre”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Conjura de Geis i els rectors per rellançar l’UCE

prada

El primer Parlament

SÒNIA OLIVELLA
COORDINADORA DE L’ÀREA DE MEMÒRIA HISTÒRICA D’IRÍDIA I MEMBRE DE L’ATENEU MEMÒRIA POPULAR

“S’han d’obrir fosses tenint en compte que són l’escenari d’un crim”

Barcelona

Els naixements a Girona no remunten

GIRONA

Salvem Begur ‘ocupa’ la plaça en una nova protesta

BEGUR

Alerten del deteriorament de Santa Maria de Camprodon

CAMPRODON
JAWAD BOUIRIG
migrant sense papers

“Passar per l’Estret és car i molt perillós”

caldes de malavella

L’Escola d’Arts i Oficis, a punt per rebre l’IPEP de Palafrugell

PALAFRUGELL

Blanes tanca l’expedient sobre Aladern tot i que l’alcalde no diu què farà

BLANES