Societat

Un adult ingereix uns 8.100 microplàstics cada any amb el consum de mol·luscs

L’estudi del grup TecnAtox de la URV determina que les ostres i els musclos són els que més microplàstics concentren

Les persones adultes ingereixen uns 8.100 microplàstics de mitjana cada any quan mengen musclos, ostres, caragols marins, escopinyes, navalles o tellerines. La xifra es dispara a uns 19.400 entre els grans consumidors d’aquests aliments. Es el càlcul del grup de recerca TecnAtox de la URV a partir de quantificar els microplàstics presents en 2.300 mol·luscs recollits pels productors a tota la costa catalana. Les ostres i els musclos són els que més microplàstics concentren. Els fragments de materials polimèrics sintètics tenen entre 0,02 i 5 mil·límetres i per la mida accedeix als organismes dels mol·luscs que tenen estratègies d’alimentació de filtració actives, sobretot els que viuen a les roques o semienterrats als sediments.

L’equip investigador de la URV ha determinat la concentració, la morfologia i la composició de microplàstics en espècies de mol·luscs consumits de la costa catalana. Les ostres i els musclos tenen la concentració més elevada per mostra, amb nivells de 23 i 19 microplàstics de mitjana per individu, respectivament. Les altres espècies analitzades han presentat uns nivells de 0,5 (tellerines), 5 (caragols marins), 10 (navalles) i 10 (escopinyes) microplàstics de mitjana per mostra.

La majoria de microplàstics són en forma de fibres (74%), fragments (13%) i films (13%). En dues mostres de musclos, també es van trobar dos pellets (esferes que són la matèria primera per fer els objectes de plàstics) de polietilè, de més d’un mil·límetre. Les fibres més abundants són de polièster i de cel·lulosa sintètica procedent de la roba i de mida inferior a un mil·límetre. Els fragments són sobretot de polietilè, un dels materials plàstics més produïts al món.

El grup de recerca assenyala que “encara falta estudiar més sobre els efectes dels microplàstics sobre la salut dels humans”, però que alguns estudis ja indiquen que poden estar relacionats en malalties inflamatòries del tracte digestiu. “Aquests microplàstics contenen substàncies químiques i metalls com ara additius i contaminants ambientals adherits, potencialment tòxics, que poden migrar del plàstic un cop ingerits”, apunta Joaquim Rovira, investigador del grup de recerca TecnAtox (Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica) de la URV-IISPV.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Amposta augmentarà la presència policial per frenar els furts

AMPOSTA
urbanisme

El nou POUM perfila com serà la ciutat d’aquí a mig segle

Tarragona
educació

La UPC oferirà el grau de Medicina a partir del 2026

BARCELONA

Reivindiquen l’herència de la gastronomia marinera femenina

roses

L’Escala vol definir un Pla Local de Joventut amb la participació

l’escala
medi ambient

Mataró canvia de lloc els peixos del Parc Central per la sequera

mataró

La UAB aprova un pla per assolir la neutralitat climàtica el 2030

Cerdanyola del Vallès
MEDI AMBIENT

El GironaNat recupera basses pluvials i en crea de noves

girona

Rècord de validacions a TMB coincidint amb Sant Jordi

Barcelona