Societat

Una alternativa garrotxina a la cultura del consumisme

Des de fa onze anys, els integrants d’una ecoxarxa intercanvien béns i serveis amb moneda virtual

Busquen la sostenibilitat econòmica i social

La majoria dels seus membres fan petites produccions

De la sacsejada provocada per la crisi del 2008, van sortir-ne diferents iniciatives, com ara les ecoxarxes. Es tracta de col·lectius basats en un projecte de transformació social que mira de prescindir de les relacions de producció i comercialització convencionals i bastir una alternativa més sostenible en tots els sentits, començant per no consumir més del que és necessari. Els seus membres s’intercanvien béns, serveis i coneixements. Com que no sempre és possible el bescanvi pròpiament dit, recorren a una moneda virtual pròpia. El saldo entre els imports sempre ha d’acabar sent zero, de manera que ningú té beneficis i no s’acumula riquesa.

Supervivents

De les primeres ecoxarxes catalanes, avui en queden algunes, entre les quals hi ha la de la Garrotxa, nascuda aquest mes farà onze anys arran de la versió olotina del 15-M a la plaça Major d’Olot (vegeu l’entrevista de la pàgina següent). L’ecoxarxa garrotxina té uns 200 membres, una xifra considerable si es compara amb els inicis, però que abans de la pandèmia havia estat força superior (uns 250). “D’un temps ençà hem quedat estancats”, explica l’Uli, una integrant del col·lectiu d’Argelaguer. “Ara mateix ens falten productors, som una xarxa petita”, assenyala, però alhora mostra la seva confiança en la viabilitat del projecte.

L’activitat de l’entitat gravita a l’entorn del rebost que tenen a la casa de les Mates d’Olot, una finca de titularitat municipal on hi ha la seu de diverses entitats. A l’antiga casa de pagès hi porten els seus productes, generalment hortofructícoles, i els seus derivats elaborats (melmelades, per exemple) i també iogurts, formatges, mató, cosmètica, roba feta a mà, peces d’artesania... El fet que hi hagi sobretot productes del camp denota que molts d’ells són gent establerta a pagès, homes i dones que han apostat per la vida rural, lluny de l’asfalt, i que fan produccions petites, ecològiques sempre que poden. Per a productes bàsics que no tenen a mà es fan puntualment compres col·lectives, com és el cas de l’arròs, que van a buscar a Pals. Un altre aliment que a la Garrotxa no pot ser de quilòmetre zero, com són les taronges; les aconsegueixen a través d’una seva integrant, la Mariona de Tortellà, que les porta de la seva família a les Terres de l’Ebre.

Admeten que participar en una ecoxarxa és una qüestió de militància, però també assenyalen que, com que coneixen el responsable dels productes i la manera com els elaboren, en tenen garantida la qualitat. “Per preu, ens podem equiparar als béns de qualitat del mercat convencional, amb l’avantatge que disposem només de productes que hem constatat que són de confiança, que podem menjar amb seguretat”, assegura en Sergi, un dels fundadors.

La moneda virtual que fan servir es diu trok. En teoria no existeix físicament, però se n’ha fet alguna petita tirada per a fires o trobades.

El col·lectiu no només bescanvia béns, sinó també serveis i coneixements: sessions formatives o lúdiques: des de classes de ioga fins a massatges, passant per concerts, i ara estan preparant uns tallers formatius. Paral·lelament donen suport a iniciatives que coincideixen amb els seus ideals, com ara la recent recuperació de la transhumància a la comarca que ha fet el pastor mierenc Prem Puig. Gent de l’ecoxarxa van acompanyar-lo, a ell i les seves ovelles, fins al pla d’Anyella.

LA XIFRA

200
integrants
té aproximadament aquest col·lectiu, que havia arribat a tenir 250 membres.

LA DATA

2011
és l’any
de la fundació d’Ecoxarxa Garrotxa, seguint el model d’ecoxarxes ja existents.
SERGI REGALES MEMBRE FUNDADOR D’ECOXARXA GARROTXA

“A la gent ens costa sortir del model que coneixem”

Com va néixer l’entitat?
Va sortir del 15-M, a la plaça Major d’Olot. Ja feia un temps que uns companys ens havien fet arribar notícies sobre iniciatives d’aquesta mena, ja havia nascut una ecoxarxa al Montseny el 2009. En vam estar parlant allà a la plaça i vam dir: “Ostres, va vinga, muntem una ecoxarxa.”
Com s’estableix el preu o el valor del que s’ofereix?
Bé, cadascú és lliure de posar el preu que vulgui, però després veurem si el destinatari hi està d’acord o no, és clar.
Fa l’efecte que en general vostès són gent vinculada al món rural, lligats a la pagesia. És així?
Sí, som de pagès, la majoria. Mira, les ecoxarxes van sorgir per tot Catalunya, se’n van obrir unes 27 o 28, però amb el pas dels anys les que han funcionat millor han estat precisament les de zones rurals. Hem de tenir en compte que dins de ciutats és complicat produir aliments o coses bàsiques. I sí, som sobretot petits ramaders, petits pagesos, gent que tenim els nostres horts, les nostres gallines, que fem producció artesana...
Creu que és un sistema que es pot anar expandint?
La nostra intenció és que això vagi a més, però podríem dir que hem quedat una mica estancats. Sortir del sistema monetari que coneixem costa. A la gent li costa. A nosaltres mateixos ens ha costat anys entendre el funcionament; pensa que és un sistema que implica canvis en la teva vida.
Fins a quin punt es pot prescindir del sistema tradicional?
Ja ens agradaria prescindir-ne totalment, però estem amb un peu a cada banda, és complicat. Hem de pagar lloguer, l’aigua, la benzina... Durant aquests anys hi ha hagut algun any en què alguna persona d’Ecoxarxa, com jo mateix, ha superat el 50% de les transaccions en moneda social en lloc d’euros. Però és clar, això és possible si pots eliminar de la teva vida certs pagaments als quals estem agafats. I això és molt difícil. Jo, ara mateix mantinc un 10% de la meva economia amb intercanvi i moneda virtual.

Una altra manera de viure

Estar integrat en una ecoxarxa implica rebel·lar-se contra els esquemes en què es basa la vida de la immensa majoria dels occidentals. En un col·lectiu d’aquesta mena –descriu el periodista Xavier Borràs, membre d’Ecoxarxa Garrotxa des de fa vuit anys– “es fa feina per recuperar la dimensió ètica i humana en les activitats econòmiques, superar l’individualisme i la competitivitat capitalista i impulsar una economia basada en la confiança, la reciprocitat, la solidaritat, la cooperació i l’ecologia.” Consegüentment, les persones que hi prenen part les trobem també en iniciatives de caire ecologista, feminista o de defensa del territori. Al grup, però, no li és possible prescindir dels mecanismes convencionals, fins al punt que en la seva economia domèstica els intercanvis o transaccions en moneda virtual són només una petita part. De mica en mica, determinats establiments van acceptant moneda social (a Olot n’hi ha almenys dos), un fet que obre la porta a una expansió d’aquesta altra manera de viure.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

La nova selectivitat s’ajornarà un any

Reforç de Salut davant d’un hivern complicat

Barcelona

Creen l’Institut de Recerca Glòria Compte a Figueres

FIGUERES
JOAN VALLÈS I SALA
COMPTABLE JUBILAT. HA ESCRIT ‘FA MÉS DE CINQUANTA ANYS’

“Deies que eres protestant i la gent quedava de pedra”

Barcelona

Finalitzen les obres de reconstrucció del parc de la Pilastra

SALT

Un tió ‘caga’ a Girona la puja que reclamen els empleats de l’Ajuntament

girona

Treballadors de justícia protesten contra la LOEO

girona

Quasi un miler de desnonaments al llarg del 2022

comarques gironines

Un 25 % més d’agressions contra les persones trans

BARCELONA