“L’atenció a la diversitat no és l’adequada i cal més formació”
La Fundació ECOM denuncia que l’administració és qui vulnera més drets de les persones amb discapacitat física
Més de la meitat dels casos tenen lloc en espais públics
L’administració pública és la principal vulneradora dels drets de persones amb discapacitat física o orgànica a Catalunya, segons denuncia la Federació ECOM. Així ho constata el darrer informe presentat ahir, en què es recullen 318 vulneracions de drets el 2021 en què l’administració va ser la màxima responsable en un 65% dels casos. “Tenim les lleis però és la mateixa administració que incompleix la normativa”, denunciava la vicepresidenta de la Fundació ECOM, Bibiana Bendicho. Més de la meitat de les vulneracions detectades han tingut lloc en espais públics, amb un 55,9% dels casos, com ara oficines d’atenció pública (15,9%), carrers, places i platges (12,6%), centres sanitaris públics (13%) i estacions i mitjans de transport públics (10,8%). La responsable de l’àrea de defensa dels drets d’ECOM i coordinadora de l’informe, Inma Gómez, afegia que el sistema públic és massa “rígid i inaccessible” per al col·lectiu, que sovint es troba que “l’atenció a la diversitat no és l’adequada i cal més formació”. Segons Gómez, hi ha una “manca d’informació” per explicar per què es deneguen o no arriben les ajudes i la gent està “desprotegida”.
Des d’ECOM denuncien “el greu col·lapse”, amb vuit mesos i mig d’espera a Catalunya, per fer la sol·licitud del reconeixement o la revisió del grau de discapacitat, així com les valoracions de reconeixement de la situació de dependència. “Sense aquest reconeixement no hi ha ajudes possibles”, deia Bendicho, en un moment en què el cost de la vida fa molt més vulnerable el col·lectiu i que requereix “que es faci molt més” augmentant les partides en polítiques socials.
En total, l’entitat ha rebut 884 consultes, de les quals 140 incloïen vulneracions de drets, i ha fet una enquesta –que van respondre 166 persones– gràcies a la qual també es van detectar 178 vulneracions. Inma Gómez lamentava, però, que poc més de la meitat (55,1%) de les vulneracions es denuncien i que la percepció majoritària (45%) és que fer-ho “no serveix per a res”. Per les entitats és important “explicar bé” les diferències entre denúncies i reclamacions per col·laborar a canviar “el que no s’està fent bé”. Des d’ECOM insisteixen a la Generalitat perquè aprovi el decret d’assistència personal que ja estava gairebé llest i a punt en l’anterior legislatura, per garantir el dret a la vida independent de les persones amb discapacitat física. També reclamen que s’aprovi el nou decret del codi d’accessibilitat, que acumula sis anys de retard, i més recursos per a l’escola inclusiva.
LES XIFRES
“No tots tenim les mateixes oportunitats”
Khalid Zerguini té una discapacitat que l’obliga a desplaçar-se amb cadira de rodes. A causa de la pandèmia va haver de tancar el negoci que tenia i arrossega els deutes amb l’administració local i amb la Seguretat Social, que li han impedit accedir a prestacions públiques. “La mateixa assistent social de l’Ajuntament de Sant Celoni que certifica que no tinc cap ingrés em denega les beques per a l’escola de les meves filles”, denuncia aquest pare que, seguint les recomanacions de la mateixa administració, va recórrer a les entitats perquè l’ajudessin. “Em van dir que anés a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca perquè ells no tenien pisos socials”, diu Khalid, que a causa de la seva situació econòmica no va poder afrontar les despeses de l’escola pública de música de les filles, que van ser “expulsades” del centre. “Se’m tanquen totes les portes a serveis socials” a causa dels deutes, diu, i lamenta que l’administració no respongui. “No tots som iguals, no tots tenim les mateixes oportunitats”, es lamentava en una situació que l’ha portat a perdre-ho tot, i el que més sent és que l’hagin separat de les seves filles per no disposar d’un habitatge en condicions per la seva discapacitat.
