Societat

MARTA LLORET

LA CAÇADORA DE MASIES. IMPULSORA DEL PROJECTE MASIAIRE

“Un mas era una casa... i tota l’explotació”

“Protegir el patrimoni és l’eix central, però el projecte Masiaire va més enllà: és el repoblament, recuperar el sector ramader, facilitar l’accés a l’habitatge...”

“Molta gent s’ha adonat ara que viu en un entorn desnaturalitzat”

“L’actual llei de patrimoni està molt mal plantejada”

Marta Lloret Blackburn
La Garriga (1982). Va estudiar humanitats, va fer un màster de gestió de patrimoni cultural i és tècnica de Patrimoni Cultural. Avui treballa a l’empresa privada Antequem, dedicada a l’arqueologia, elaborant inventaris i catàlegs de patrimoni cultural. En els seus comptes a Twitter i Instagram també ha fet fortuna com a Caçadora de Masies, ajudant a difondre aquest patrimoni. Ara impulsa el projecte Masiaire, per posar en contacte propietaris amb potencials masovers que els ajudin a rehabilitar les masies.
Volem proposar que es faci un inventari de totes les masies, tant si estan en ruïnes com si estan bé. Hi ha de ser per poder-hi actuar
Com a Fundació Mas i Terra, presentarem una ILP al Parlament per ajudar els propietaris rurals i fomentar el contracte de masoveria

D’on li ve l’afició per les masies?
De quan estudiava humanitats: la Fundació Mas i Terra va oferir una beca per inventariar masies a la Garrotxa i el Solsonès, amb un fons europeu, i hi vaig participar. Hi vaig quedar molt atrapada, vaig voler continuar treballant en la feina de caçar masies i he anat seguint camins. Vaig estar treballant amb ells bastants anys i, en paral·lel, amb la Diputació de Barcelona, amb la qual al final he acabat més centrada perquè és una feina més contínua. Avui documento tot de patrimoni cultural, no només masies.
I ara, juntament amb la fundació, impulsa el projecte Masiaire. En què consisteix?
Connecta propietaris que tenen cases tancades amb masovers que estarien interessats a viure-hi a canvi d’arreglar-les.
Com una borsa d’habitatge…
Sí, però nosaltres fem una supervisió de tot el procés: fem la recerca de masovers, fent entrevistes i buscant un perfil concret que busqui un propietari i que encaixi no només amb la comarca on és, sinó també amb les possibilitats d’arreglar-la i el projecte que hi vulgui portar a terme, perquè pot ser agroramader, artístic o d’un altre tipus. Al propietari li presentem els que creiem que hi encaixen més, ell escull el candidat, com a fundació fem un contracte amb les tres parts i fem una supervisió que s’està complint.
Les condicions deuen canviar en cada cas, doncs…
Sí, depèn de l’estat en què està la casa. Si està bé, fins i tot es pot començar pagant un lloguer, tot i que baix, perquè s’entén que hi estan fent una feina de manteniment. Algunes sí, però normalment les cases no estan en perfecte estat, i com més inversió s’hi hagi de fer, més anys de durada tindrà el contracte.
Ha tingut una bona acollida?
Sí, just vam començar la tardor passada, a final de novembre, i ja tenim 1.300 sol·licituds de masovers, i de propietaris ens n’han contactat uns 40. En marxa ja tenim 22 cases.
1.300 són molts! A què atribuïu l’interès? A la pandèmia?
Sens dubte hi ha influït. Molta gent s’ha adonat que està vivint en un entorn tan desnaturalitzat... Això que fan els de Barcelona de marxar corrent el cap de setmana és per alguna cosa. Se’n van adonar, però també hi ha altres motius. Potser hi ha gent que ho ha volgut sempre, però no tenia l’oportunitat d’accedir a aquest tipus d’habitatge.
Arreglar una masia és molt car, pocs propietaris ho poden fer…
Sí, però el projecte Masiaire m’ha fet veure que hi ha altres possibilitats, com trobar gent que ho pugui i ho vulgui fer. I tenim altres projectes al cap, com una escola de masovers per tancar el cercle i formar-los, tant els 1.300 que tenim com d’altres que vulguin arreglar casa seva i no s’encallin en el tema econòmic.
Però hi deu haver gent ‘pulcra’ amb el patrimoni, i d’altres que ho tirarien tot a terra…
Sí, i justament per evitar això hi estem al darrere, tot i que l’objectiu del projecte arriba més enllà de la protecció del patrimoni, ja que és el repoblament, recuperar el sector ramader, facilitar l’accés a l’habitatge al jovent... El projecte afecta molts àmbits, però l’eix central per a nosaltres és la recuperació del patrimoni i per això volem que es faci bé. És molt important.
Cert que és un projecte tangencial, que pot ajudar a recuperar activitat econòmica al territori.
Sens dubte. Nosaltres donem prioritat als projectes que vagin cap aquí, perquè un mas no és una casa, era la casa i tot el seu entorn, tota una explotació econòmica. I de passada actues no només sobre aquest patrimoni, sinó sobre el pont que t’hi permetia arribar, la barraca, la font… Tot això altre, que també està descuidat, no només les cases de pagès. I mantens l’entorn natural amb boscos més nets.
Us esteu reunint amb els grups parlamentaris perquè us donin suport. Hi trobeu complicitat?
De moment n’estem trobant. Totes les respostes són sí, tot i que encara no hem parlat amb el govern. Els demanem si les institucions hi poden participar posant-hi facilitats, perquè esdevingui no un projecte de petita escala com fins ara, sinó més de país i que arribem més lluny.
I això voldria dir suport en forma d’ajuts? Tramitacions…?
Sí, de fet busquem dos tipus de suports: per al projecte Masiaire i per a la situació de les masies en general, perquè hi ha molts propietaris que estan lluitant molt i passant moltes penúries per mantenir el seu patrimoni, i es tractaria d’ajudar-los una mica. Arran d’haver anat parlant amb alguns grups, puc avançar que volem engegar una iniciativa legislativa popular (ILP), perquè fent això el Parlament està obligat a aprovar-ho. I si no sortís així, ho provaríem com ho estem fent ara, buscant un consens amb tots els partits perquè facin una proposta de resolució. Però entretant volem provar aquesta opció perquè també sigui més participativa, crec que tindríem el suport de molta gent, i seria relativament fàcil trobar 50.000 signatures.
Seria per demanar una llei específica sobre les masies?
Sí, per desenvolupar una llei que alleugi els propietaris rurals i, si es pot, fomenti aquest model de contracte de masoveria.
No està regulat ja en la llei?
Sí que existeix, però demanem que hi hagi un suport. Que si un propietari està mantenint una casa, no hagi de pagar impostos, i que els que les tenen deixades no se’n puguin beneficiar. Això potser faria que molts que estan deixant que caiguin, si tenen un incentiu econòmic, no ho fessin.
I això valdria només per a masies aïllades, o també per a cases desocupades en nuclis rurals?
Els pobles no els podem tocar. En el projecte Masiaire, hi tenim cases de poble i ens agradaria molt que el model englobés tot el patrimoni, perquè el problema que tenim no és només de masies: és de colònies tèxtils, esglésies, castells…, perquè realment està tot malament. Però ara ens volem centrar en les masies, perquè quien mucho abarca poco aprieta. I perquè també és un patrimoni que té un model molt específic, que està molt lligat al territori, a una activitat i al desenvolupament de tot un indret. I a part hi viuen, a diferència dels altres que et deia. Tot això hauria d’incloure també la renovació de la llei de patrimoni, que està encallada en clau política. L’actual és del 1993, molt obsoleta, i les masies n’estan patint les penúries.
Què n’hauria de canviar?
Tot. Realment està molt mal plantejada. A la feina ens trobem molts despropòsits de coses que no lliguen entre si, i que els mateixos tècnics de l’administració tampoc no et saben respondre. Quan hi treballes a sobre veus que no va… Les mesures de protecció que hi ha, per exemple, no queda clar per a tothom fins a quin nivell depenen de cada administració. No hi ha un registre general de tots els béns culturals d’interès local (BCIL)… La llei de patrimoni diu que tots els béns patrimonials anteriors al 1993 que estiguessin en un catàleg són BCIL per defecte, però n’hi ha molts que realment no figuren en el registre oficial de béns protegits. I la llei no parla de si ha de ser una llista, o un catàleg amb fitxa, o…
També hi ha qui ha aprofitat que tenia una vella pallissa enrunada i s’hi ha fet un xalet…
És que la llei és molt restrictiva perquè hi ha hagut molta picaresca. Per fer-ho tan així ho han matat. I el que deia de la llei de patrimoni és que si protegeix un edifici, sempre ha de ser un benefici i no un perjudici. Ara mateix, si a qualsevol propietari de Catalunya li dius que té un edifici protegit, no n’està content. A França, Alemanya, Anglaterra… la gent si en té un ho diu amb orgull, aquí en canvi diuen: “Quina merda, no m’hi deixen fer res.” I tenen raó. Perquè cada cas s’hauria d’estudiar per separat i no amb una llei que ho ofega tot; hauria de ser flexible i que obligui a fer un estudi de cada casa. Estiguin o no protegides, totes les cases que tenen un valor cultural, i ho sé perquè m’hi dedico, haurien de tenir un estudi previ que avaluï si s’hi pot fer una actuació. Per exemple, en molts casos no es deixa actuar en una masia, però si ja tenia una masoveria on ja vivien independentment, pots deixar que hi hagi un altre habitatge. En canvi, ara diuen que no, no se’n pot dividir cap. S’ha d’estudiar cada cas concret.
El problema és que als BCIL el propietari no hi pot fer res?
Ha de demanar permís, s’ha de fer un estudi previ, que jo en faig a la feina, i en teoria té uns avantatges tenir un edifici protegit: et pots acollir a les úniques subvencions que hi ha en temes de patrimoni. El problema d’entrada és que hi ha moltes cases que podrien ser BCIL i simplement no s’hi ha tramitat. Hi ha ajuntaments que sí que han fet la seva feina, han fet una declaració i molt bé, però potser vas al poble del costat, que té edificis tant o més importants, i allà no estan protegits. Depèn de les feines que ha fet cadascú, que estigui desenvolupat, i ens trobem que està tot una mica empantanegat.
Hi ha ajuntaments que sí que tenen almenys un catàleg fet?
Sí que n’hi ha, però dels 948 ho hauríem de mirar un per un. És una feina ingent… Seria una feina d’aglutinar el que ja hi ha i, on no n’hi hagi, començar de zero.
Hi ha algun recompte o estimació global de quantes masies abandonades hi ha al país?
Aquest és el problema. També volem proposar que es faci un inventari, un registre de totes les masies, tant si estan en ruïnes i només hi queden quatre pedres com si estan bé. Hi ha d’haver un registre per poder-hi actuar. Si no, no pots fer res amb cara i ulls. És el que et deia també de la llei de patrimoni: si no s’ha fet una feina de camp, no pots actuar sobre el patrimoni. A la fundació en tenim d’inventariades unes 6.000, no només a Catalunya, també n’hi ha de la Catalunya del Nord i l’Alguer.
Té característiques pròpies, la masia catalana?
Sí, perquè es construïen amb els materials de la zona, i no en trobaràs cap més d’igual a fora. A tots els Països Catalans es manté una tradició arquitectònica similar i, si bé hi ha diferències, mantenen uns patrons comuns. Aquesta és la joia que tenim.
La fundació es va crear el 2003. Ha pogut anar actuant aquests anys? Ha tingut suport de les administracions fins ara?
Va començar molt fort, amb un projecte europeu. I quan va acabar vam començar amb els catàlegs de masies, que va anar bé, perquè fèiem el de municipis i també el nostre registre, ja era com un inventari. Però després va venir la crisi i es van deixar, i s’ha anat fent de mica en mica.
I ara reviscola, tot això…
Sí, potser ara no hi ha aquests fons europeus, però la complicitat de les institucions seria molt important per fer aquest inventari. La fundació té tots els recursos i se’n podria ocupar. De fet ja ho va fer de dues comarques, de manera molt respectuosa i amb èxit. Se’n va fer una exposició i tot!
També hi han ajudat molt els comptes que té a Twitter i Instagram com a Caçadora de Masies. S’han fet molt populars…
Sí, el d’Instagram el vaig crear fa tres anys i mig i el de Twitter, fa any i mig. La intenció ja era aquesta, sensibilitzar sobre el tema, però tampoc m’esperava que arribaria a tant, la veritat.
Han estat un exitàs...
Sí, i soc la primera perplexa. M’ho diu molta gent, i anima molt tenir aquest suport per continuar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona