Societat

Ferran, la recuperació incompleta

El rovell de l’ou de Barcelona bull però encara no ha arribat als nivells d’abans de la covid i és un exemple del que passa a la ciutat

Sense el turisme rus i asiàtic, l’activitat no és del tot completa

Encara hi ha locals tancats

Amb la pandèmia Ferran va ser víctima de la gentrificació
Un comerciant ha tornat a obrir gràcies a la baixada del lloguer

La Barcelona turística encara no és la que havia estat. El carrer Ferran, al rovell de l’ou de la ciutat, entre la plaça de Sant Jaume i la Rambla, és el termòmetre que posa la temperatura a l’estat de la ciutat en el negoci del turisme i en aquests moments el resultat és el d’una recuperació incompleta de l’activitat en relació amb el període anterior a la crisi del coronavirus.

La comparació de les dades següent ajuda a conèixer l’abast de la situació. El juliol de l’any passat, quan la ciutat ja tornava a rebre turistes però encara amb limitacions, al carrer Ferran hi havia 29 establiments amb la persiana abaixada, sense activitat a l’interior. Ara per ara el nombre de locals tancats s’ha reduït però encara n’hi ha 16, una xifra que evidencia que alguns actors econòmics encara no veuen clar el negoci.

No només són les persianes dels comerços les que estan tancades, també hi ha edificis sencers, com el del número 29, que està buit i encara sense activitat que faci pensar en una prompta ocupació. Fins i tot hi ha un hotel que encara està tancat, l’Adagio Gastronòmic, a la confluència amb el carrer Rauric. Per contrarestar aquests dos inputs negatius, l’edifici del número 34 es troba en fase de rehabilitació amb obrers treballant-hi de valent en el manteniment. El bloc és propietat de Núñez i Navarro, que en un principi hi volia fer un hotel.

El carrer Ferran és, potser, un dels que més van notar a Barcelona els efectes de la pandèmia. Va ser aleshores quan va quedar al descobert el fenomen de la gentrificació i el despoblament del centre de la ciutat, on la població autòctona ha estat expulsada pel negoci del turisme. Per tant, Ferran i tot el centre de Barcelona necessita el turisme per recuperar el pols de la normalitat i donar vida als que hi tenen negoci.

I ha tornat el turisme? Sí, evidentment, però no tot. Als carrers de Barcelona encara s’hi troben a faltar els grups d’asiàtics, sobretot japonesos, i els russos. Els uns, per la restricció de moviments per la covid, i els altres, per la guerra d’Ucraïna, aquest any no ha vingut. I són dos grups que es troben a faltar especialment pel seu alt poder adquisitiu i la despesa que fan aquí. En els cas dels japonesos, per exemple, treballen agències especials de missatgeria que envien al seu país les compres que fan aquí i que no volen carretejar durant el seu periple per Europa.

En relació amb el turisme, un dels signes del retorn a la normalitat al carrer Ferran és l’hotel Rialto. L’establiment és un dels que van haver de tancar durant la pandèmia, i oferia un aspecte fantasmagòric, amb unes planxes de fusta que impedien l’accés a l’interior i amb un trist paper en un dels costats on s’indicava als clients quin hotel de la cadena Gargallo, a la qual pertany, estava obert per allotjar-s’hi.

El Rialto va reobrir fa uns mesos després d’una posada a punt i ara funciona amb normalitat tot i que una part de les instal·lacions, el xamfrà amb el carrer del pas de l’Ensenyança, està en obres. Això no sembla molestar als clients, que han tornat a l’hotel en nombre important, en aquest cas sí com si res no hagués passat.

“Estem treballant a tope, quasi al cent per cent”, expliquen a l’establiment amb satisfacció. Entre el turisme que ha tornat a la ciutat i al Rialto, des de l’hotel es destaca que “hi ha molts americans” i que en general el turisme d’aquest estiu del 2022 és un visitant “amb un poder adquisitiu més alt que el d’abans”.

El Rialto es troba a la part alta del carrer; a tocar de la Rambla un dels establiments més singulars és la botiga de galetes franceses La Cure Gourmande. La treballadora que atén l’establiment, la Lara, ja hi era abans de la pandèmia i confirma que “l’activitat ha tornat al carrer”, però matisa: “Encara no estem treballant com ho fèiem el 2019.”

El 2019 a la botiga de bosses i maletes Guido hi despatxaven tres persones a la vegada, ara només n’hi ha dues, que ja són més que durant la pandèmia, però encara no s’ha recuperat del tot la normalitat.

Aquest establiment, a escassos metres de La Cure Gourmande, durant els moments més durs de la pandèmia, quan no hi havia cap turista a la ciutat, va tenir com a producte estel·lar unes mascaretes que tenien com a reclam a l’aparador. Aquest ganxo comercial i els crèdits de l’ICO els van ajudar a superar el mal moment.

En Josep Guido, un dels germans que regenten la botiga, no acaba d’estar content del funcionament del negoci, ni de la quantitat de visitants que hi ha a la ciutat. En Josep mira a fora i explica que “aquest és un carrer que podria ser a qualsevol municipi turístic, com Platja d’Aro, i per tant per funcionar necessita turistes”.

Guido és un dels negocis veterans del carrer, com la botiga de productes de belles arts que durant el confinament va poder seguir treballant en entrar dins del capítol de negocis essencials que va decretar el govern espanyol. Pel tipus de producte que ven, aquest establiment és dels que menys depenen del turisme. Potser per això el seu propietari diu que no es queixa de com li va i mirant al carrer deixa anar un “està buit”.

El carrer Ferran es troba ara sotmès a un procés de reforma i des d’aquesta botiga es critica la política de l’Ajuntament de permetre el trànsit de bicicletes amunt i avall, en doble sentit.

Belles Arts Ferran fa molts anys que funciona, en canvi la botiga Chigarriga, al número 28, és nova d’aquest estiu. Aquest és un exemple de la vitalitat que, malgrat tot, té el carrer, on n’hi ha que sí que treballen perquè recuperi del tot el pols comercial. El propietari d’aquest local en tenia un altre en el mateix lloc abans de la pandèmia. El va haver de tancar perquè era impossible mantenir-lo amb el lloguer que li demanaven i sense poder vendre res.

“El retorn ha estat possible perquè els preus de lloguer dels locals han baixat”, explica en Chai. Abans de la pandèmia la botiga estava dedicada a la venda de xocolata i ara són objectes de regal que produeix ell mateix, una mercaderia que diu que és més assequible.

LES XIFRES

970
metres
de llarg té el carrer Ferran, una via que viu quasi al cent per cent del turisme que hi transita.
71
establiments, entre oberts i tancats, hi ha al llarg del carrer, amb un predomini dels de restauració.
16
persianes
d’establiments comercials encara estan abaixades i els locals continuen inactius, al carrer Ferran.

David, l’home que sempre hi és, amb pandèmia o sense

Hi ha un personatge tan singular com entranyable que sempre és al carrer Ferran. Es diu David, és francès i de nit dorm en un allotjament que li facilita la fundació Arrels, dedicada a ajudar persones sense sostre, però la resta del dia se’l passa al costat de la porta d’accés a l’església de Sant Jaume, al número 28, demanant almoina. Viu dels diners que rep, del suport de l’ONG i dels entrepans que algun veí sempre li porta.

El seu aspecte és inconfusible perquè es desplaça en una cadira de rodes des que fa uns anys, diu, li van donar una pallissa que el va deixar impedit. Des de la seva posició s’ha convertit en un espectador de luxe del carrer, on fa disset anys que s’hi està, cada dia, des de primera hora del matí fins a última hora del vespre. Sempre igual i sempre recollint la mateixa quantitat de diners.

Si la generositat dels que donen almoina al David és el termòmetre del carrer, es pot dir que des d’aquest punt de vista el carrer Ferran ha tornar a la normalitat. “Abans de la pandèmia em treia entre set i deu euros diaris, i ara mateix estic en la mateixa quantitat”, explica en David, a qui els habituals del carrer sempre saluden, ara un veí, ara el botiguer de més amunt, ara el repartidor que passa amb el camió fent sonar el clàxon i traient la mà per la finestra.

Per en David el pols del carrer torna a ser el mateix que el d’abans de la pandèmia; en tot cas, considera que per trobar diferència cal remuntar-se a anys enrere, “ha perdut molt des que es va omplir de pisos turístics”, diu.

Els turistes no ajuden en David. Per a ell seria millor que no en passés cap, ja que l’ignoren i com a molt li volen fer alguna fotografia, i això el disgusta. “Jo no vull que em facin cap foto”, diu, i ni els turistes ni aquest diari quan se li va demanar si tenia algun inconvenient perquè la seva imatge aparegués en aquestes pàgines.

En David aquest estiu no fa vacances, ell no en fa mai, sempre és al seu lloc, defensant-lo. Sí que té tancades les portes l’església de Sant Jaume, i així ho comunica amb un rètol a l’entrada. No fer vacances a vegades té premi. “Aquest matí ha passat una noia i m’ha donat 5 euros i després una altra amb un de 20”, explica somrient.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor una persona arrossegada diversos metres per un taxi a la Gran Via de Barcelona

barcelona

Els ferits a la Casa de Cultura de Girona rebran l’alta avui, excepte la nena de 5 anys

girona

Mor un home en l’incendi d’un habitatge a Mataró

mataró

Dani Jiménez: “En els més de 20 anys que fem experiments en públic mai s’ha produït cap incident”

girona

Elena Manresa, XXI premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Econòmica

Benvinguts a Pagès arrenca avui amb 10.000 inscrits

BARCELONA

Cinc cursos d’una escola de la Bisbal, sense classes per les pluges

la bisbal d’empordà

Crearan una zona taronja per aparcar dotze hores a Girona a un preu reduït

girona
societat

Pel transport públic