Societat

SEGIMON ROVIRA

President de l'Asssociació Club Català de Naturisme

“El nudista té més respecte al tèxtil que el tèxtil al nudista”

Pot semblar que com a societat som més oberts, però el cos continua fent molta por
Demanarem als partits del Parlament que legalment es garanteixi el respecte als espais nudistes

La pràctica del nudisme a Catalunya va prendre volada durant la Segona República i la posterior dictadura franquista la va tallar de soca-rel. Amb l’arribada de la democràcia es va recuperar i el 1989 es van abolir les consideracions morals del Codi Penal i el 1995 es van derogar els delictes d’escàndol públic. Amb una vuitantena d’espais de tradició nudista a Catalunya, ara l’amenaça és que cada cop més els anomenats tèxtils –gent vestida– ocupen espais de tradició naturista. L’Associació Club Català de Naturisme promou activitats naturistes i vetlla per mantenir la conservació d’aquests espais.

La societat ha canviat molt en les darreres dècades, però el nudisme continua essent minoritari?
Sí. Els últims anys no ha augmentat. Està estabilitzat. Pot semblar que com a societat som més oberts, però el cos continua fent molta por. Estem retrocedint en moltes coses. I els mòbils, les fotografies i les xarxes socials fan mal.
Què vol dir amb això de les xarxes socials?
Avui en dia tothom té un mòbil que és una càmera fotogràfica. Hi ha gent que fa fotos i les penja a les xarxes socials o grups de WhatsApp i hi ha nudistes que tenen por de trobar-se despullats circulant per internet. Per exemple, no fa gaires dies, una família amb menors era en una platja practicant nudisme i una persona es feia fotos on apareixien els nens al darrere. Li van demanar que les esborrés i, en aquest cas, s’hi va avenir ràpidament perquè no ho havia fet amb mala intenció. Però s’ha d’anar amb compte.
Quina salut té el nudisme?
En algunes platges s’està retrocedint perquè hi va molta gent amb banyador i això fa que hi hagi menys nudistes en un espai que tradicionalment era naturista. Per exemple, l’Illa Roja de Begur. Molta gent ha deixat d’anar-hi perquè augmenten molt els tèxtils, no és una platja tan tranquil·la, hi ha més soroll, més massificació... També passa, per exemple, a la Boadella de Lloret de Mar. Tradicionalment hi havia molts nudistes. Però ha estat envaïda pels tèxtils i cada cop hi ha menys nudisme, que queda relegat als extrems.
Això no és una falta de respecte? Ho dic en el sentit que només hi ha uns determinats espais de tradició nudista i els tèxtils, en canvi, poden anar a qualsevol lloc del litoral.
El nudista té més respecte al tèxtil que el tèxtil al nudista. Als anys vuitanta i noranta, si algú anava a una platja nudista i hi havia gent despullada, o en feia o marxava. Ara això no passa. Un factor que cal tenir en compte és que les platges naturistes solen ser llocs més bonics i naturalitzats que moltes platges urbanes. L’aparició d’internet o de publicacions que fan llistes de les platges més boniques o més tranquil·les –per posar un exemple– ha fet que aquests espais s’hagin conegut molt més. En molts casos ni es diu que siguin espais nudistes. Llavors què passa? Que decideixen anar-hi i s’hi queden portant posat el banyador. I això té un efecte: que els nudistes se senten estranys i són ells els que acaben marxant. En aquest sentit sí que falta respecte.
Pel que diu, això acaba provocant incomoditat als nudistes a casa seva, per dir-ho d’alguna manera.
És clar. A l’Illa Roja, a les tardes, et pots arribar a sentir totalment incòmode. Al matí encara hi ha més gent despullada, però a partir del migdia només hi ha tèxtils. I és un dels espais més antics de tradició nudista de Catalunya. La gent en general accepta la nuesa tot i que no la practiqui, però no s’adonen que el fet que ells vagin vestits en una platja nudista incomoda als que practiquen el nudisme.
Què els diria als que associen nudisme i depravació, en molts casos, sexual?
Que el practiquin i veuran que hi ha un ambient molt tranquil i molt saludable. És simplement una manera de viure més en contacte amb la natura i de llibertat. No té res a veure amb l’exhibicionisme o el sexe.
Què diu la legislació vigent sobre el nudisme en espais públics?
A l’Estat espanyol el nudisme és lliure. Per tant està permès i no està prohibit. És a dir, pots practicar-lo a qualsevol espai, tant a la platja com a la muntanya o als rius. Els estanys del Pirineu estan prohibits, però no per als nudistes, sinó per a tothom, pel tema de protecció del medi natural. S’ha de ser realista. Els nudistes no ens despullem a qualsevol lloc, tot i que legalment ho podríem fer. Nosaltres no promovem que la gent vagi despullada pel carrer! Anem a llocs de tradició nudista. Tot i que si et vols banyar nu en riu, per exemple, ningú et podria res.
Però hi ha excepcions.
No, a menys que el municipi tingui una ordenança que ho prohibeixi explícitament. És el cas de Barcelona, Lloret de Mar, Platja d’Aro, Tarragona, Roses o Cadaqués...
Però a Lloret, per exemple, hi ha la Boadella i a Barcelona, la Mar Bella.
Sí, però són municipis on només es permet en uns espais determinats i senyalitzats. De fet, la federació espanyola demana que els ajuntaments senyalitzin aquests espais amb la inscripció “Platja d’ús nudista recomanat”. No ens acaba d’agradar aquesta denominació, però millor que hi sigui. Però, per exemple, a la Mar Bella l’administració no garanteix el nudisme, i és l’única platja de Barcelona.
Abans es referia al fet que cada vegada són més els tèxtils en espais nudistes. A banda que aquests no tinguin respecte als que hi són, legalment se’ls pot dir alguna cosa?
Les platges són espais lliures. No pots prohibir que algú porti banyador o que no en porti, a menys que hi hagi una ordenança municipal. Dit això, si una persona nudista es despulla en una platja on no hi ha tradició, segurament serà increpada i no estarà tranquil·la. En canvi, quan és a la inversa no els pots dir res, més enllà de recordar-los que aquell és un espai nudista i animar-los a provar de despullar-se. No estem en igualtat de condicions, perquè tu no trenques la “tranquil·litat” d’una platja tèxtil però ells ho fan a les nudistes.
S’han perdut platges nudistes al litoral català per la presència dels tèxtils?
Perdre, no. A menys que s’hagi fet una urbanització i hagi incidit en algun espai, però en principi no. Però n’hi ha que estan en una situació delicada i estem mirant de ser-hi presents perquè no es perdin. És el cas de la Waikiki o de la de l’Illa Roja. En aquesta última aquest any més nudistes hi van justament perquè no es perdi, després del que va passar l’any passat amb el tema de la guingueta.
Parla d’urbanització. És justament el que va passar amb la Boadella, on abans l’accés era molt més verge i hi havia més tradició i ara, en canvi, és més massificada.
Sí. Al col·lectiu temíem que passaria just això i per tant vam demanar que se senyalitzés. El que passa és que el cartell és tan petit que pràcticament no es veu.
Pocs ajuntaments donen valor al fet de disposar de litoral nudista.
Cert. I no s’entén. És un fet diferencial que, si ho aprofitessin, seria un pol d’atracció important, perquè hi ha molts europeus nudistes. El nudisme mou persones i mou diners, però sembla que a Catalunya ningú se’n vol adonar. En tot el país només hi ha tres espais dedicats al naturisme: el poble del Fonoll i els càmpings de Mont-ras i l’Hospitalet de l’Infant. Però els ajuntaments ni ho promouen ni ho valoren, i la Generalitat tampoc. A més, és un sector econòmic amb potencial, que no està explotat. En altres països, com França o Croàcia, saben treure’n més profit també des del punt de vista econòmic.
Ho han plantejat al govern?
Hem tingut converses amb la direcció general de Turisme i ens diuen que molt bé, però no es concreta res. Tenim pendents més reunions. I les diputacions fan el mateix. Et diuen que sí, però no es concreta en res. Molts estrangers quan venen aquí queden parats.
En quin sentit?
T’expliquen que al seu país el nudisme es respecta. Que, als espais que hi ha, tothom és nudista i no hi ha tèxtils. Aquí queden esparverats de veure que les platges nudistes estan envaïdes de gent que no fa nudisme.
Però és perquè tenen una legislació diferent als seus països o és una qüestió, com dèiem abans, de respecte?
A França, per exemple, és una qüestió de legislació. Però també hi fa la cultura, i en general són més respectuosos.
Han plantejat un canvi legislatiu a través de partits per garantir la preservació d’aquests espais?
A partir del setembre demanarem entrevistes amb els diputats del Parlament de Catalunya per veure què es pot fer. El 1995 es va fer una proposició no de llei que demanava als ajuntaments que no posessin obstacles per fer nudisme. Però no s’ha complert, perquè ajuntaments com el de Barcelona en l’època del PSC ho han prohibit i els successius governs tampoc no ho han canviat. El 2018 ja vam parlar amb el síndic de greuges, que va fer una resolució en el sentit que, si bé no es pot impedir l’accés a espais naturistes a persones que no ho siguin, hi ha d’haver una discriminació positiva. I que els municipis han de senyalitzar els espais i vetllar perquè es pugui fer nudisme en aquells llocs. El que volem és que legalment es garanteixi el respecte als espais nudistes.
El que passa és que les resolucions del Síndic no són d’obligat compliment.
No, són de caràcter consultiu.
I els ajuntaments en fan cas? Senyalitzen?
Depèn del municipi. Per exemple, el de Begur mai havia volgut senyalitzar l’Illa Roja. Hi havia una pintada a les roques que havien fet fa temps els usuaris i quan l’any passat es va voler repintar l’Ajuntament ens va posar una multa... Ho vam posar altre cop en coneixement del Síndic i finalment aquest estiu el consistori li ha fet cas i l’ha senyalitzat. La guingueta que hi van posar l’estiu passat era una amenaça de mort: una guingueta en una platja nudista que no atén els nudistes. Tot lògic. No estava pensada per als usuaris de la platja sinó per atreure turistes com si fos un mirador de l’espai natural i fer festes a la nit. A veure com acaba, perquè l’Ajuntament li va treure la concessió per incompliment del plec i el jutge per ara li permet continuar amb mesures cautelars. En canvi, a Castell, a Palamós, s’ha guanyat espai nudista.
Fa un temps es va crear la Federació Naturista-Nudista de Catalunya. Per què?
La integrem l’Associació Club Català de Naturisme, la dels Amics de la Platja del Torn i els de la Platja d’Aiguadolç. Formem part de la federació espanyola i de l’europea. L’objectiu és ajuntar-nos tots i dirigir-nos a les administracions de manera coordinada.

Des de ben jovenet

Segimon Rovira està casat, té dos fills i viu a Osona. Biòleg de professió, es dedica a la docència i és professor d’ESO a Manlleu. Explica que es va interessar pel món del naturisme quan tenia 14 o 15 anys (ara en té 55). Va llegir un article de premsa que parlava del naturisme i, al cap de poc, va veure un programa a la televisió sobre el tema. Li va cridar l’atenció i va començar a practicar-lo. Es va associar el 1995 i va ser un dels fundadors del grup de joves de l’associació. El 2015 va accedir a la presidència del club i, després de dos mandats, la deixarà l’any vinent. També presideix la federació catalana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Encara no coneixes el servei CIDOEmpreses?

barcelona

Junts x Roses vol piscines salades a la vella depuradora

ROSES

L’inici del buidat a Vacamorta, abans que acabi aquest any

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Denuncien que una acadèmia de Girona els ha estafat

Girona
Cens exclusiu de pesca per al PN Cap de Creus

Cens exclusiu de pesca per al PN Cap de Creus

CADAQUÉS

Volen solucions per a la inseguretat i la foscor del Mercadal, a Girona

girona

Milloren les dades policials a Banyoles

BANYOLES

Doble vacunació per als majors de 60 a partir del 17

Barcelona

Realitat virtual per recuperar-se d’un ictus, al Trueta

girona