Societat

Justícia lliura la nul·litat de 83 judicis franquistes a familiars de represaliats de Lleida

Familiars, alguns visiblement emocionats, han agraït l’acte de reparació jurídica i diuen que “mai és tard”

La Seu Vella de Lleida ha acollit aquest diumenge el primer acte a la ciutat de reparació jurídica a víctimes del franquisme. Un total de 68 famílies han rebut de la mà de La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, 83 documents que expedeix el Departament de Justícia i que acrediten la nul·litat de les sentències i les resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra a què van ser sotmeses aquestes persones pel règim franquista. De les 83 víctimes -3 de les quals encara estan vives-, 47 són veïnes de Lleida i 36 de pobles de l’entorn. Els assistents, alguns visiblement emocionats, han agraït l’homenatge als seus familiars després d’anys de patiment i assenyalen que “mai és tard”.

L’acte d’aquest diumenge té com a objectiu reconèixer la injustícia de les sentències dictades pels tribunals del règim franquista i fer un homenatge a les persones de la demarcació de Lleida que van patir la repressió. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha dit que l’acte “emociona” perquè permet “reparar un fets que no s’haurien d’haver produït” i fer-ho amb les famílies.

“Sabem que cap paper podrà mai compensar el dolor que la repressió va causar en els qui la van patir però almenys, com a societat democràtica que som, podem i volem restablir la veritat i el seu honor”, ha argumentat.

En el mateix sentit, l’alcalde de la ciutat, Miquel Pueyo, ha qualificat l’acte “d’emotiu” i “de justícia” i n’ha resumit els objectius, que són potenciar la memòria democràtica, recuperar la memòria de les represaliades, així com dignificar el seu nom, reparar-lo jurídicament i retre’ls-hi un homenatge públic. “Avui és un dia de reparació moral per aquelles persones que van patir aquestes injustes causes judicials”, ha afegit.

De la seva banda, les famílies que han rebut els 83 documents han agraït l’homenatge als seus éssers estimats. Pepita Graells ha explicat que el seu pare va passar més de 6 anys empresonat pel règim franquista, primer en camps de concentració i més tard en diverses presons, i ha mostrat la seva il·lusió per poder poder assistir a l’acte de la Seu Vella. “Ho rebo amb molta il·lusió perquè no era dolent [el seu pare], són coses de la vida i que no torni a passar mai més”, ha afegit emocionada.

“Per mi és un dia molt especial”, ha dit una altra de les assistents, Inés Cucó, moments abans de recollir el document de reparació jurídica del seu avi, assassinat després de la Guerra Civil i del qual la família encara no sap el lloc on està enterrat. Rosa Pujol també ha agraït l’homenatge ja que la seva família, que va estar empresonada a Barbastre, “ho van passar molt malament”.

Dels 83 documents entregats, però, només 3 corresponen a persones que encara viuen. És per aquest motiu que alguns dels familiars consideren que actes com el d’aquest diumenge arriben tard i que s’haurien pogut fer abans. Un d’ells, Josep Moragues ha lamentat que ha anat a buscar el document de reparació jurídica del seu oncle perquè el fill d’aquest va morir fa escassos dies. Malgrat tot, altres com la Rosa Pujol asseguren que “mai és tard”.

A l’acte de lliurament dels documents de nul·litat també hi ha assistit el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font; el delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, i la directora dels Serveis Territorials de Justícia a Lleida, Montserrat Mesegué, així com altres membres del consistori de Lleida. La part musical ha anat a càrrec de la cantautora Meritxell Gené.

Actes de memòria democràtica fins a finals d’any

A banda de l’acte d’aquest diumenge, la Paeria ha preparat fins a finals d’any un conjunt d’accions que tenen l’objectiu de recuperar la Memòria Democràtica a Lleida, fer-ne difusió i sensibilitzar la ciutadania sobre fets històrics ocorreguts a la ciutat.

El programa d’actes que l’àrea de Memòria Democràtica de la Paeria ha previst fins al desembre inclou quatre debats de memòria, sobre la lluita contra els maquis, les fosses de la Guerra Civil, la policia secreta franquista i la violència política durant la Transició espanyola; dos itineraris sobre la maçònica de Lleida i els vestigis de la Guerra Civil a l’aeròdrom d’Alfés, i una acte en record al poeta Gabriel Ferrater.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cap de setmana ennuvolat

Barcelona
SOCIETAT

El Gran Recapte crida a la mobilització “contra la pobresa”

25-N
crònica

“I got my back, I got my sex”

SOCIETAT

L’alta velocitat ferroviària té una tercera companyia

36 denúncies diàries per violència masclista

barcelona
MEDI AMBIENT

Entra en vigor el decret per sequera al Ter-Llobregat

El preu del lloguer a Girona s’ha encarit un 10% en un any

GIRONA
IRENE MUZAS CALPE
RABINA

“M’ha sorprès l’expectació per la meva ordenació”

barcelona
25N
Dia Internacional per a l’eliminació de la Violència contra les Dones

Clam contra la violència masclista

Brussel·les