Societat

Un audiovisual recrea en 3D l’evolució del castell de Montsoriu al llarg de quatre segles

El projecte mostra les tres fortaleses d’entre els segles XI i XIV i combina recerca arqueològica amb tecnologia digital

Un audiovisual recrea en 3D l’evolució del castell de Montsoriu, que va ser cap i casal del Vescomtat de Cabrera, al llarg de quatre segles. El projecte, que combina l’arqueologia amb la tecnologia digital, ensenya les tres fortaleses que van ocupar el cim del turó al llarg de 400 anys: el castell de l’any 1.000, el tardo-romànic i el gran castell-palau gòtic del segle XIV. Per a la recreació, s’ha combinat la recerca arqueològica feta durant les tres dècades d’excavacions a la fortalesa amb les noves tecnologies, enllaçant milers de fotografies per crear un model digital de base on poder traçar totes aquelles línies i punts fins a recrear la planta dels diferents castells. El resultat es pot veure al nou Espai Cabrera d’Arbúcies.

La recreació en 3D culmina un any de feina, on l’arqueologia ha anat de bracet amb les tecnologies digitals. Per crear els diferents models, els arqueòlegs del Museu Etnològic del Montseny han treballat colze a colze amb l’equip de 3D Stoa, dirigit per l’empresa Digivision. El resultat són els models en tres dimensions dels tres castells que van ocupar el cim del turó de Montsoriu al llarg de 400 anys. S’han dissenyat amb l’objectiu que aquests models puguin servir per a futurs projectes de realitat virtual i augmentada.

Per recrear l’evolució del castell, que va ser cap i casal del Vescomtat de Cabrera, s’ha aplicat la tècnica de la fotogrametria a la fortalesa actual. A través de combinar milers de fotografies, es va crear un model digital de base on poder traçar totes aquelles línies i punts que han permès recrear les diferents fortaleses a partir dels resultats obtinguts pels arqueòlegs.

Durant tots aquests mesos, s’han analitzat les diferents parts del castell fins a recrear els tres grans models: la fortalesa de l’any 1.000, el castell tardo-romànic i el gran castell-palau gòtic. A més, també s’han simulat en 3D diferents parts de Montsoriu, com el pati d’armes, la cuina, la sala noble o la capella.

Un gran llinatge medieval

El castell de Montsoriu, situat al límit dels termes municipals d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu (la Selva), s’alça damunt d’un turó de 649 metres, que forma part dels primers contraforts del massís del Montseny. La seva situació privilegia permetia que des de la fortalesa es dominés visualment tant la zona costanera com part del Montseny i les Guilleries.

Tot i que algunes restes poden datar-se de la segona meitat del segle X, la primera cita documental de Montsoriu és de l’any 1.002. El fill del vescomte de Girona, Amat, ja s’anomenava senyor de Montsoriu (Amatus Castro Surice). La filla d’Amat, Ermessenda, es casà el 1.033 amb Guerau de Cabrera, originant així el llinatge vescomtal dels Girona-Cabrera. D’aquest castell roquer inicial construït al voltant de l’any 1.000, en l’actualitat només queden dempeus l’actual torre de l’Homenatge, restes de la capella preromànica, el perímetre de les seves muralles, una cisterna i les traces d’alguns murs i paraments.

Al voltant de l’any 1.200 el vell castell roquer es va ampliar amb la construcció d’un segon recinte murallat o pati d’Armes, la torre de les Bruixes (situada al nord del turó) i tot un gran recinte emmurallat exterior, protegit per una torre central amb un fossat perimetral, Un conjunt de fortificacions, que configuraven un perímetre emmurallat de prop de 650 metres i que el cronista reial Bernat Desclot, l’any 1285, ja va descriure com “un dels més bells e nobles del món”.

La darrera gran transformació va tenir lloc al segle XIV. Entre els anys 1347-1348 es van dur a terme unes importants reformes arquitectòniques que van transformar Montsoriu en el gran castell- palau gòtic, cap i casal dels vescomtes de Cabrera. L’impulsor de les obres va ser Bernat II Vescomte de Cabrera i de Bas (1298-1364), gran almirall i conseller del rei Pere el Cerimoniós. En aquesta època es construeix el tercer recinte del castell, el Recinte Jussà, el perímetre emmurallat es reforça i també es milloren totes les habitacions i sistemes defensius.

A l’Espai Cabrera

La recreació audiosivual en 3D, que es combina també amb fotografies, es pot veure al nou Espai Cabrera, Un equipament vinculat al Museu Etnològic del Montseny, que es va inaugurar la setmana passada, i que s’ha concebut com la porta d’entrada per descobrir el llegat patrimonial i històric del Vescomtat de Cabrera. L’edifici, de més de 600 metres quadrats, inclou un gran espai dedicat a la recerca i una sala de projeccions polivalent amb capacitat per a 70 persones. Les obres han suposat una inversió de més d’1 milió d’euros .

Aquí, la recreació en 3D també es combina amb un altre audiovisual, ’Els Cabrera, el poder d’una gran nissaga’. Produïda per Digivision amb l’assessorament del museu, explica els orígens dels vescomtes de Girona-Cabrera i com, al voltant del terme del castell de Montsoriu (el nucli inicial del seu patrimoni), van arribar a convertir-se en una de les nissagues més importants de la Catalunya medieval.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els embassaments de les conques internes baixen tres punts l’últim mes

barcelona

La clínica Bofill incorpora un braç robòtic per les cirurgies de pròtesis de genoll i maluc

girona

La gironina Gelati Dino obre a Qatar la seva primera gelateria a Àsia

empuriabrava

El govern demana accelerar el traspàs de rodalies

barcelona

Guanyem Girona critica que no s'hagi presentat cap pressupost abans d’acabar l’any

giron

Barcelona reforça el dispositiu policial de Nadal amb 365 agents diaris

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel ennuvolat

Barcelona

Un tren xoca contra un cotxe buit que havia caigut a les vies entre Reus i el Morell

Reus

La mandíbula de Banyoles seria el fòssil d’Homo Sapiens més antic d’Europa

Banyoles