Només el 40% dels joves catalans confia en la policia

El 40% dels joves catalans diu que confia en els Mossos d’Esquadra i les policies locals i el 51% diu que respecta aquests cossos policials. El jovent posa una nota de 5,8 sobre 10 als Mossos i un 5,5 a les policies locals, i el 57% diu que coneix casos d’abusos o extralimitació de la força. Alhora, un 26% dels joves creu que la violència està justificada per protestar contra accions que consideren abusos de poder o opressions del sistema i el 20% ho veu justificat si és per enfrontar-se a la policia davant d’un comportament que creu inadequat o que el fa sentir-se atacat. Tot plegat es recull en un estudi de la Fundació per a la Seguretat Pública (FSP) que s’ha fet públic aquest dimarts: Percepcions i actituds de la joventut envers la policia a Catalunya.

Els joves més insatisfets són els que reconeixen menys legitimitat a la policia i els que menys hi confien. A més, això també va directament lligat a la probabilitat de cooperar amb la policia i fins i tot a la freqüència amb la que es cometen delictes.

Els aspectes que tenen en compte els joves per valorar millor o pitjor una interacció amb la policia és si els agents escolten i deixen explicar-se als ciutadans, si prenen decisions justes i si tracten les persones amb dignitat i respecte.

El 48% dels joves ha tingut contacte directe amb la policia durant l’últim any i el 54% hi ha tingut contacte indirecte en els últims cinc anys. La satisfacció mitjana d’aquesta interacció directa és de 6 punts sobre 10, però el 25% creu que hi va haver un abús de poder o ús excessiu de la força per part dels agents en el cas del tracte directe, percentatge que puja al 57% en els casos de contacte indirecte.

Segons les característiques sociodemogràfiques, els homes posen una nota als Mossos de 5,7, per sota del 6 que posen les noies. Els més joves, de 14 a 18 anys, són els que posen pitjor nota, un 5,6, mentre que els més grans, de 25 a 30 anys, posen un 6,1 de nota mitjana. Els estrangers posen millor nota, 6,3, que els de nacionalitat espanyola, un 5,7. Per nivells d’estudis, els que no tenen els obligatoris o només els obligatoris, posen un 5,2. Els que tenen FP i Batxillerat posen 5,8 i 5,9 respectivament, mentre que els universitaris posen un 5,6. Els joves que treballen posen un 6,1, els que estudien, un 5,8, els que fan les dues coses també un 5,8, i els que no en fan cap suspenen els Mossos amb un 4,8.

Els joves que preveuen viure pitjor que els seus pares són els que posen pitjor nota al cos, 5,3, mentre els que esperen viure millor els posen un 6,1. Els que estan més satisfets amb la vida que porten posen un 6,6 a la policia catalana, mentre que els que estan menys satisfets li posen un 5. Una cosa similar passa amb els que consideren que no tenen igualtat d’oportunitats, que posen un 5 als Mossos, mentre els que sí que creuen que hi ha igualtat d’oportunitats, posen un 6,8.

Per partits polítics, els que posen millor nota als Mossos són els votants d’ERC, amb un 6,6, per davant de JxCat, 6,5, i PSC, 6,4. Després venen PP, comuns, Vox i Cs, amb notes de 5,1 a 6, i els de la CUP són els únics que suspenen el cos, amb un 4. De fet, els de la CUP són els que més pensen que la majoria de policies s’identifiquen amb una mateixa ideologia. Ho pensen el 61% dels joves enquestats simpatitzants de la CUP. Els joves de la resta de partits pensen majoritàriament el contrari. Els cupaires també són els que més justifiquen la possible violència contra la policia com a protesta, amb 3,5 punts sobre 5. La resta de partits estan per entre els 2,4 i el 2,9.

Per tot això, l’informe conclou i recomana que el que s’anomena justícia processal és un dels elements que ha de guiar l’actuació de la policia al carrer per generar confiança, guanyar legitimitat i influir en la cooperació amb la policia i el compliment de la llei. La justícia processal consisteix en el fet que els agents han d’escoltar i deixar que els ciutadans s’expliquin, que prenguin decisions justes i que tractin amb dignitat i respecte els ciutadans. Així, proposa que els agents tinguin formació per atendre adequadament els joves al carrer i també planteja la possibilitat de crear espais específics per als botellots.

L’estudi es va fer al juny amb un qüestionari en línia a 825 joves catalans d’entre 14 i 30 anys, tenint en compte característiques sociodemogràfiques. També s’han fet dos focus groups de 16 a 18 anys i de 19 a 24 anys i una visita i entrevistes a quatre grups de joves que feien botellot a la zona de Marina de Barcelona. De tots els entrevistats, la meitat admetien que almenys un cop al mes consumeixen més de quatre begudes en una sola ocasió, i el 46,6% van a botellots un cop al mes o de forma esporàdica. El 70% no han acudit a macrobotellots.