El català s’utilitza més amb els fills que no pas amb els pares
La meitat de catalanoparlants creu que la submissió lingüística no és una amenaça
Els estrangers tenen més interès pel català que els residents de la resta de l’Estat
La situació del català és preocupant, però no sempre les dades conviden al pessimisme. A Catalunya, el 36% dels habitants parlen en català amb els pares i el 53%, amb el primer fill, segons els resultats de la darrera enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat. Aquesta és una de les cinquanta dades que recull l’onzena edició de l’InformeCAT, l’estudi anual de Plataforma per la Llengua sobre l’estat de salut del català a partir de fonts oficials i elaboració pròpia.
Altres dades no del tot negatives són que sis de cada deu residents estrangers tenen interès a aprendre català o a millorar-ne el coneixement –una dada que contrasta amb la dels residents nascuts a la resta de l’Estat espanyol: només el 27,7% afirmen que hi tenen interès–; o que el 34% dels nord-catalans fan servir el català quan visiten la Catalunya del Sud, tot i que només el 5,7% el parlen habitualment al seu territori. D’altra banda, els últims anys, fins a sis noves editorials han revolucionat el panorama de literatura fantàstica amb la publicació en català de grans clàssics i obres d’autors catalans. I enguany una pel·lícula rodada en català ha obtingut per primera vegada l’Os d’Or en el Festival de Berlín (Alcarràs).
Tanmateix, s’ha de garbellar força per trobar indicadors que no siguin negatius. Una mica més de la meitat dels catalanoparlants (un 50,9%) creuen que canviar al castellà quan algú els parla en aquesta llengua no implica cap amenaça per al català, segons una enquesta del GESOP encarregada per l’ONG del català, que també revela que només els simpatitzants de Junts per Catalunya i la CUP ho consideren majoritàriament un perill (un 63%). En canvi, pel que fa als d’ERC, el 62,4 % consideren que la subordinació al castellà no és un perill.
A les Balears, només un de cada deu illencs manté el català quan algú els respon en castellà. Al País Valencià, l’ús de la llengua amb les amistats disminueix entre el 2005 i el 2015 del 30,5% al 24,9%.
Pel que fa a la tecnologia, la meitat dels joves catalanoparlants tenen el mòbil configurat en castellà i només l’1,9% de les grans marques fan servir el català a les publicacions d’Instagram. En l’àmbit judicial, les dades són preocupants: només el 6,9% de les sentències van ser en català el 2021, la xifra més baixa des del 2001.
Dèficit de català a les biblioteques
Segons el catàleg de biblioteques públiques Atena, que unifica els 429 equipaments del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, només un de cada quatre llibres el tenen el català. Dels 1.011.934 llibres registrats, un 63,6% són en castellà i només un 24,8%, en català. Per bé que només el 13,5% de total de llibres que es publiquen a l’Estat són en català, “és evident que la política actual de les biblioteques públiques és insuficient per normalitzar l’oferta en català”, diu l’informe. En els últims cinc anys, el 89% dels llibres adquirits pel Ministeri de Cultura són en castellà, i només un 6,4% en les altres llengües oficials. Un 39,7% dels llibres enviats a les biblioteques de Catalunya pel ministeri des del 2016 era en català i el 54,1%, en castellà.
