Societat

IRENE MUZAS CALPE

RABINA

“M’ha sorprès l’expectació per la meva ordenació”

Descobrir que el que feia la meva àvia, separar la carn de la llet, era una llei jueva em va empènyer encara més a estudiar el judaisme
Fer-te jueva no és només estudiar: ho has de viure, assimilar. No és només un canvi intel·lectual, és un canvi vital

Irene Muzas Calpe va ser ordenada rabina al mes d’octubre al Zacharias Frankel College de Berlín, on els darrers anys ha fet els estudis per poder ser doctora de la llei jueva. Muzas s’ha convertit en la primera dona catalana i també de l’Estat ordenada rabina. Des de fa pocs dies exerceix a la comunitat Atid de Barcelona, de la branca masortí, ja que el darrer rabí, Stephen Berkowitz, s’ha jubilat.

La seva ordenació ha aixecat molta expectació. S’ho imaginava?
En absolut. Més aviat em pensava que si sortia alguna cosa als mitjans seria una cosa petita, perquè els temes jueus en general a Espanya no interessen....
Però és que el seu cas és històric. És la primera rabina catalana i de l’Estat.
Sí, sí, a Catalunya i a Espanya, sí, però de rabines n’hi ha moltes al món. Passen tantes coses al món jueu, també al món jueu català, que no són notícia, que jo em pensava que la meva ordenació tampoc ho seria. No sé si hi ha hagut una primera dona imam a Catalunya, però espero que quan n’hi hagi una també hi hagi molta cobertura dels mitjans.
Segur que sí. Ser rabina també és una gran responsabilitat.
Molt. Ja era una responsabilitat sense la repercussió mediàtica, però ara encara més, perquè m’he convertit en una cara visible del judaisme.
Ho diu perquè en el judaisme català no hi ha cap persona molt coneguda?
Coneguda potser no, però hi ha molts líders i persones molt potents, molt sàvies i amb molt més de prestigi que jo, que tot just estic començant. Crec que sí que és veritat que ha impactat que una dona hagi estat ordenada rabina, fins i tot en el món jueu.
Què vol dir?
Doncs sembla que molts jueus no sabien que es podien ordenar dones i m’he trobat, tornant d’Alemanya, que he hagut de fer molta pedagogia. “Com?, que una dona pot ser rabina?”, em preguntaven. I a mi em sorprenia perquè ho trobo el més normal del món. He estat en contacte amb les societats d’Alemanya, els Estats Units, Israel i el Regne Unit i allà hi ha dones rabines i hi ha moltes dones en llocs de decisió. La degana de la meva escola rabínica és una dona, la degana de l’escola rabínica de Los Angeles és una dona, la degana de l’escola rabínica del moviment masortí de Nova York és una dona, la degana de l’escola rabínica de Londres progressista és una dona... El judaisme és molt plural i hi ha grans moviments que ordenen dones des de fa molts anys. També poden ser cantores, un altre càrrec que hi ha a les sinagogues que s’encarrega dels cants, una part de la litúrgia especialment complicada.
Vostè és membre del moviment masortí a la comunitat Atid, però primer havia estat a Bet Shalom, que és reformista.
Tant el moviment masortí com el reformista estan sota el paraigua progressista. Són moviments que comencen a sortir a mitjans del segle XIX a Alemanya, quan a Europa hi ha una emancipació dels jueus. Això va donar peu perquè els jueus convisquessin amb no jueus i perquè els rabins es formessin, també, en l’àmbit acadèmic, cosa que va fer modernitzar el judaisme i va ser l’embrió del moviment progressista.
I els progressistes es divideixen?
Dintre del moviment progressista hi ha una branca molt i molt revolucionària que és la que acaba sent el moviment reformista, que volen assemblar-se el màxim possible als altres alemanys protestants, per dir-ho d’alguna manera i entre cometes, i aposten per erradicar l’hebreu de la litúrgia i fer servir la llengua vernacla perquè els textos arribin a més gent. I dels progressistes també sortiria el que ara és el moviment masortí, que està d’acord amb la modernització i amb la interpretació des d’un punt de vista acadèmic dels textos, tot combinant-ho amb l’estudi de la manera tradicional, però es nega a abandonar l’hebreu i moltes altres tradicions.
Vostè es va iniciar en el reformista.
Quan jo em vaig iniciar no en tenia ni idea dels diferents moviments i vaig conèixer primer la comunitat Bet Shalom.
Com es va acostar al judaisme?
Sempre m’havia interessat des d’una vessant cultural i havia fet un curs d’hebreu. Quan ja havia acabat la llicenciatura de filologia anglesa i treballava com a professora, em vaig animar a apuntar-me a un curs de judaisme a la Universitat de Barcelona i allà vaig descobrir que hi havia un costum que sempre li havia vist a la meva àvia que, en realitat, seguia una de les lleis jueves: separar la carn de la llet. Em vaig preguntar si la meva àvia materna era d’ascendència jueva, que crec que sí. Aquesta descoberta em va donar un impuls emocional i vaig continuar investigant i estudiant. La comunitat que em va obrir les portes va ser Bet Shalom i allà vaig començar a fer cursos, a seguir els oficis, a anar a les festes...
I es va acabar convertint.
Sí. Vaig estudiar, em vaig anar introduint en aquest món, vaig saber que em podia convertir, i vaig fer el pas. Tot aquest procés, que és molt dur i molt llarg, dura anys. Has d’estudiar molt i ho has de viure i assimilar. No és només un canvi intel·lectual, és un canvi vital.
I després va decidir anar a Alemanya a estudiar per ser rabina?
Cada vegada estava més implicada en la comunitat, m’agradava oficiar, estudiar amb la gent... Algú em va preguntar si alguna vegada havia pensat en fer-me rabina, i no, no ho havia pensat, la veritat. Però després vaig veure que m’agradaria perquè, de fet, jo ja era professora d’anglès i de llatí i era una progressió natural. “I per què no?”, vaig pensar. Primer vaig anar a l’escola rabínica reformista de Nova York, però era molt car, i vaig anar a l’escola rabínica reformista de Berlín.
Reformista. I després va canviar.
A Alemanya els seminaris reformista i masortí, com que venen de la mateixa arrel progressista, estan junts. Jo no sabia que hi havia un seminari masortí. Vaig començar en el reformista, però a mesura que anava avançant anava veient que la meva pràctica i la meva manera de veure el judaisme eren més tradicionals, més observant la tradició, i de manera natural vaig passar del seminari reformista al masortí.
Quants anys ha estudiat per ser rabina?
He estat sis anys a Alemanya, perquè el primer any has d’estudiar alemany i saber l’idioma i passar un examen per poder entrar a la universitat d’allà. Com que els meus estudis no tenien res a veure amb el judaisme, perquè era llicenciada en filologia anglesa, em van obligar a fer la llicenciatura en teologia jueva i després un màster. Així vaig poder fer els estudis al seminari per formar-me com a rabina. Entre el final de la llicenciatura i abans de fer el màster, vaig haver d’estar un any a Jerusalem per estudiar textos sagrats. Això és obligatori.
Què és el més difícil d’aquests estudis?
Per mi el més complicat va ser aprendre alemany, després aprendre a estudiar en alemany, després aprendre les melodies litúrgiques, perquè no soc música i era complicat llegir les partitures... I després de tot això és quan comences a estudiar els textos, entre ells el Talmud, que tampoc és un text fàcil. Agafar el ritme de l’estudi talmúdic és molt difícil, és una tasca de cada dia. Cal molta paciència i perseverança i t’ha d’agradar. Ha estat complicat perquè, a més a més, ho estudies en hebreu i en arameu. Però al final compensa.
La van ordenar a l’octubre i s’ha estrenat com a rabina a la comunitat Atid.
Sí, perquè és on havia anat fent pràctiques i ara se n’ha jubilat el rabí. Acabo de començar i hi ha tantíssima feina...!
Què fa una rabina o un rabí?
Jo sé el que hauré de fer: coordinar cursos de formació als membres de la comunitat, a nens, a gent que es vol convertir; coordinar les festes del calendari jueu; cada setmana fer el sàbat, que comporta la preparació del deraixà, que seria el sermó; organitzar les tasques que han de fer els membres de la comunitat perquè tothom hi pugui participar, i estar per la gent, acompanyar-la. També hauré d’impartir cursos, tallers... I, a més, haig de continuar estudiant i formant-me.
Com és la vostra comunitat?
Relativament petita si la comparo amb les comunitats d’Alemanya o els Estats Units. Però aquí es fan moltes coses, hi ha molts voluntaris i tothom té moltes ganes de fer comunitat. Ha demostrat ser una comunitat molt valenta contractant una rabina que no té experiència i sabent que ni a l’Estat espanyol ni a Catalunya no n’hi ha cap altra i que potser encara hi ha molta gent que no ho entén.
Què canvia, el fet que sigui una dona?
Potser la gent sí que es pensa que ser rabí dona és diferent de ser rabí home, però per mi no ho és. Per tant, reivindico la normalitat. El judaisme és plural, hi ha més d’una opció, i potser no l’hem vist fins ara, però el meu ordenament és clarament la demostració que hi ha més d’una opció, tot i que jo respecto totes les opcions, naturalment. Sí que m’importa una cosa, però: que les nenes vegin que ser rabina és possible i es preguntin: “I per què jo no?”
A part de vostè, només hi ha un altre rabí català, Jordi Gendra. El coneix?
I tant. I t’explico una anècdota: jo era a Jerusalem, en una ieixivà, una escola conservadora, i tot parlant amb altres estudiants ens van demanar que sortíssim a explicar alguna cosa “que ningú més sabés”. I llavors surt un senyor i, en anglès, diu: “Jo sé parlar català!” “Jo també en sé!”, vaig saltar, i li vaig preguntar que com és que ell el sabia, sent nord-americà, i em va dir que el seu mestre a la seva sinagoga dels Estats Units havia sigut el rabí Jordi Gendra.

La Kitty Pryde i en Magneto, els dos superherois jueus de Marvel

La passió de la rabina Muzas són els còmics i els superherois. “Hi ha superherois que són obertament jueus, com la Kitty Pryde, dels X-Men de Marvel, i el mutant Magneto, que és un personatge dolent però és un dolent molt gris, perquè és un supervivent de la Xoà i el que vol és protegir els mutants per evitar que pateixin un nou holocaust”, diu. “Vaig descobrir que molts dels primers dibuixants i creadors de còmics (de Superman, Batman, i Stan Lee, creador d’Els 4 Fantàstics i Spiderman, entre d’altres) eren jueus i que els seus superherois d’alguna manera havien d’amagar la seva identitat. És el tema de la meva tesina de grau de teologia jueva a la Universitat de Potsdam”, explica. Muzas assegura que aquests autors, a través dels seus personatges, expressaven la seva por a l’assimilació o aquestes ganes d’assimilar-se perquè no descobrissin el que eren en realitat. “Em vaig centrar en la Kitty Pryde i en Magneto. Ella és creació de Chris Claremount, un dels guionistes de X-Men que va ser un dels primers a parlar de la Xoà als Estats Units obertament als còmics en un moment que tot el tema de l’Holocaust estava molt amagat. La Kitty Pryde i en Magneto, i el Professor Xavier, mentor dels X-Men, arriben a protagonitzar diàlegs i debats profundíssims, entre altres coses, sobre si preferien ser assimilats o viure aïllats.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Cruïlles obre al públic el seu patrimoni arquitectònic

cruïlles
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Persistiran les pluges a la tarda

Barcelona

El PSC Girona demana que s’acceleri el desplegament d’energies netes a tot al territori

girona

L’hospital més gran de Catalunya ja no té pacients a la UCI per covid

Barcelona

Dotze entitats de Lloret rebutgen que les deixalles de Solius vagin a l’abocador del municipi

lloret de mar

L’ACA inverteix 4,3 milions en la nova depuradora de Maçanet de Cabrenys

maçanet de cabrenys

La Fageda comença a vendre els seus iogurts a Madrid i al País Valencià

SANTA PAU

El mercat de Salt ofereix un servei d’acompanyament per a persones amb ceguesa

salt
medi ambient

Les autoritats del Brasil comencen a recuperar el control de la terra Ianomami

Sao Paulo