Societat

A les portes de l’infern

Desenes de famílies demanen diàriament l’ajut de la plataforma Sant Roc Som Badalona per evitar ser desnonades i haver de dormir al ras

En els deu anys de vida de l’entitat, la gran majoria de persones que han atès vivien en un habitatge ocupat que estava en mans d’un gran tenidor, i en casos comptats hi havia darrere un particular

El més lamentable és que després del desnonament “molts pisos queden buits”

Casat i amb tres fills menors d’edat, en Bogdan no s’ho va pensar a l’hora d’acceptar pagar 500 euros per la clau d’un pis, situat al barri de Llefià de Badalona, i un contracte de lloguer. Desesperat per trobar qualsevol tipus de sostre, no es va plantejar que aquells papers poguessin ser falsos, com per desgràcia va acabar descobrint. “Ni sabia que aquella persona no n’era la propietària”, explica mentre l’atenen els voluntaris de la plataforma Sant Roc Som Badalona. Ha acudit a aquesta entitat perquè sobre la seva família pesa una ordre de desnonament, amb data d’abril del 2023. Fa un mes ja es va aturar el primer intent de Corona Real State, societat que ara és propietària de l’habitatge, de fer-los fora. Amb uns ingressos mensuals de 1.100 euros, demana un lloguer social per poder viure tranquil. Mentre l’atenen, lamenta que al mateix edifici on resideix hi ha un pis, “propietat de la Generalitat”, que fa dos anys que està buit.

Carles Sagués –una de les ànimes de la plataforma– atén en Bogdan. A pocs metres altres famílies vulnerables, la majoria amb canalla molt petita, espera per ser escoltada i somia amb un contracte legal. Aquesta entitat social es va fundar ara fa una dècada amb la voluntat d’atendre problemàtiques de diferent tipus a la zona, però el tema de l’habitatge ha acabat ocupant tot el seu temps. Gestionen, en paral·lel, els casos d’unes 750 famílies. Els telèfons d’en Carles, l’Enric i en Ginés, els tres voluntaris que donen la cara un dilluns qualsevol del mes de novembre, no paren de sonar. Els arriben infinitat d’urgències. Entre entrevista i entrevista, miren de trobar un sostre temporal a una dona pakistanesa que haurà de dormir aquella mateixa nit al carrer si ningú no hi posa remei. Finalment, és Càritas qui li pagarà una pensió, però només dues nits. Ja estan acostumats a apagar focs d’aquesta magnitud, en què la urgència no deixa espai per buscar una solució reposada i duradora.

Per la porta de la sala que l’Ajuntament de Badalona ha cedit a la plataforma, dins el centre cívic de Sant Roc, entren l’Isaac i l’Alba, amb la seva filla de tan sols un any. Mostren el document del jutjat amb una data i una hora fixades per a l’execució del drama: el 10 de gener, a les onze del matí. També s’hi pot llegir que l’habitatge és propietat de la Sareb. “Esteu de sort, som els que més negociem”, assenyala Sagués, en un to que transmet una certa pau als afectats. L’Isaac i l’Alba, casats pel ritu gitano, viuen en aquest pis del barri de la Salut des de fa tres anys. Van comprar la clau per 1.500 euros. Qui us la va vendre? “Se sap que necessitem un pis, corre la veu i hi ha autèntics professionals d’això”, expliquen sense voler entrar en més detalls. Amb els ingressos que acumulen, els 1.100 euros d’ell, que treballa de repartidor, i els 360 de l’ajuda social que rep ella, aspiren a pagar un preu assumible. L’Enric anima l’Alba a buscar feina i inscriure la petita en una llar d’infants. A ella, la idea de deixar-la en altres mans, fins i tot professionals de l’escola bressol, li provoca “molta peneta, que encara és molt petita”.

Gairebé totes les famílies que demanen l’ajuda d’aquesta entitat viuen en un pis que és propietat d’un fons o d’una filial d’una entitat bancària. Les persones que ocupen un habitatge d’un petit propietari són faves comptades, comenten els voluntaris. “N’hi ha que intenten fer veure que no són grans tenidors per enganyar el jutge”, expliquen aquests jubilats, reconvertits en experts a aturar desnonaments i en batalles judicials. I és que les ordres que obliguen a abandonar pisos no cessen. Tampoc amb la moratòria antidesnonaments que el govern espanyol va prorrogar fins a finals d’aquest any per protegir els més dèbils. Hi ha dies que la plataforma badalonina fa front a sis llançaments en un matí. L’entitat atura la gran majoria, negociant en el temps de descompte. El mes passat no es va poder aturar el d’una dona de 84 anys. El més lamentable, segons indiquen, “és que es produeixen desnonaments i després el pis queda buit durant molts mesos”. Alguns desnonats hi han tornat pocs minuts després de ser expulsats. Ningú els ha tornat a molestar, una prova que buidar el pis no era una qüestió d’urgència.

Durant l’atenció a les famílies vulnerables hi ha casos en què l’idioma esdevé una barrera que dificulta la comunicació entre les diferents parts. La plataforma no té recursos per contractar traductors. Les seves eines són els folis, els bolígrafs i ara tenen permís del consistori per usar la fotocopiadora del centre cívic. La seva força rau en la persistència i la xarxa que han establert amb professionals de diferents perfils, des d’assistents socials fins a treballadors dels fons d’inversió. L’Enric, per exemple, va treballar a la banca. Es nota de lluny que sap quines tecles tocar. A la sala de treball arriba una família pakistanesa. L’home mira de fer-se entendre però amb prou feines es pot desxifrar alguna frase. Venen derivats pels serveis socials de l’Ajuntament, assegura. La dona i la filla que l’acompanyen acaben d’arribar a Badalona. Les alarmes s’encenen quan diu que el desnonament tindrà lloc l’endemà. Una trucada dels membres de la plataforma el rectifica. Encara tenen tres dies de marge per trobar una solució. L’home explica que ha estat quinze anys pagant per aquest pis i realment costa d’entendre com ha arribat al laberint en el qual es troba. Potser no li volen renovar el contracte. Al pis hi viuen el matrimoni i cinc fills, tres d’ells menors d’edat. Entre el pare i un del fills acumulen 1.800 euros mensuals. Volen seguir pagant i viure sense aquests maldecaps.

L’activitat d’aquesta entitat és frenètica. Els telèfons sonen a qualsevol hora del dia. Darrere hi ha sempre una urgència que no pot esperar. En Carles, l’Enric i en Ginés són les persones que dediquen més temps a atendre les persones vulnerables, però darrere d’ells hi ha una tropa que sobretot respon quan s’ha de parapetar algú per mirar de frenar un desnonament. El seu gran enemic és la inexistència de pisos socials on derivar la gent que ho necessita. I unes lleis que sobre el paper han de protegir els més necessitats però a l’hora de la veritat els deixen al ras.

Un no parar
La feina de la plataforma Sant Roc Som Badalona és molt intensa. Els seus voluntaris s’hi dediquen en cos i ànima i mai veuen l’hora de plegar. Sempre hi ha una urgència que impedeix ajornar les gestions per a l’endemà. Quan arriba una família fins al centre cívic de Sant Roc i els explica que venen derivats pels serveis socials, ni tan sols s’estranyen. Ja s’hi han acostumat perquè l’escena es repeteix, diuen, amb massa freqüència.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una marxa lenta per reclamar la gratuïtat de la C-32 col·lapsa l’autopista entre Vilanova i Sitges

Barcelona

Estabilitzat l’incendi forestal que crema des de la matinada a Tortosa

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Calma a l’espera d’un canvi de temps

Barcelona

Mor el Fundador de Fotògrafs per la Pau, Miquel Ruiz Avilés

girona
la crònica

La llum de la història

SOCIETAT

Absolt el conductor que va malmetre creus grogues a Vic

SALUT

Manifestació contra l’espionatge policial

SOCIETAT

Molins recupera el format de la Fira de la Candelera

L’engany de la llet

girona