Societat

GLÒRIA TORT COMELLAS

UNA DE LES PIONERES A CATALUNYA EN LA COSMÈTICA ECOLÒGICA

“La bona cosmètica treballa amb el teu cos”

Ens deixem influenciar per un missatge impactant, un disseny elaborat i una potent i massa efectiva campanya publicitària
El capitalisme ha prioritzat el benefici per sobre de tot i ha fet que el ritme actual d’explotació dels recursos sigui insostenible

El món de la cosmètica sempre ha estat present i s’ha convertit en un univers gegantí i atractiu que factura milions. Però, dins aquest món, n’hi ha un altre, el de la cosmètica ecològica i natural, que amb els anys ha anat prenent força. Glòria Tort va fundar a Calonge i Sant Antoni, ara fa trenta anys, l’empresa familiar Giura, dedicada a la cosmètica ecològica. La Glòria, però, juntament amb altres, és clar, forma part d’una època en què uns pioners amb molta il·lusió, ganes i amb l’esperit de les antigues remeieres, van començar a treballar per fer de la cosmètica ecològica el que és avui. De fet, Giura, que ha estat guardonada en aquest sentit, ens permet resseguir l’evolució d’aquest sector.

La vida no deixa de ser un viatge que necessita un punt de partida, com les llavors de les quals naixeran les arrels d’una planta. Què ens poden ensenyar les plantes?
Ens ensenyen el que és la vida mateixa, formen part de la natura. I, com tot el que és viu, neixen, lluiten per créixer i es posen a l’abast dels requisits de la mateixa natura.
De la llavor a les arrels. El seu viatge vital fa un sal important quan es reinventa i posa fi a una etapa dirigint una botiga, per saltar al món de la cosmètica natural i ecològica. Estem parlant del 1992. Per què va fer aquest canvi?
Dos fills petits i una botiga a Platja d’Aro no són compatibles. Vaig, per tant, fer-me un replantejament de vida. Per circumstàncies gairebé casuals vaig tenir l’ocasió d’iniciar-me en aquest món amb l’ajut de dos metges naturòpates i experts en plantes, amb els quals vaig treballar un temps.
Un viatge ple de dificultats?
Sí, la veritat és que sí, que va ser un viatge ple de dificultats; però jo diria que especialment de reptes; era realment un terreny molt desconegut pel que fa a matèries primeres.
Aquí, doncs, tenim la primera part, el de la iniciació.
Recordo que en aquella època et decantaves per buscar el que consideraves que era natural.
No hi havia prou informació?
Estem parlant d’un moment en què no hi havia llibres formatius; és a dir, no es podia disposar d’una guia oficial del que es podia considerar ecològic. Dos països referents com Alemanya o els Estats Unitats tampoc marcaven cap camí.
Un món de pioners, doncs?
Podem dir que sí. Tot estava per fer. Pensi que també va ser un repte la comercialització dels nostres productes.
Trucant porta per porta.
Anava jo mateixa per les botigues i explicava què fèiem i, sobretot, com ho fèiem.
Va ser difícil?
Era el meu projecte! La gent veu la teva passió i confia en tu. I això és el que va passar.
Tot projecte requereix somnis, il·lusions. Quins van ser els primers reptes?
Recordi que en aquella època no existia res, a diferència d’ara. El repte va ser formar-me, investigar, descobrir coses noves, i, de fet, no he parat de fer-ho des de llavors. L’experiència és una gran mestra.
Amb què es va trobar?
Tot era pràcticament químic. Estic parlant de fa més de dues dècades, és clar. I, a més, tampoc no existien els extractes naturals. Ja n’hi havia, d’extractes de plantes, però tots portaven un dissolvent químic.
I la solució va ser...?
El que vam fer és plantar nosaltres; fer els extractes amb un dissolvent apropiat per ecològic i natural, i sempre amb planta fresca.
Giura vindria a ser, vist en perspectiva, i sense voler deixar de banda altres pioners com vostè, una mena de dietari de com ha evolucionat el seu sector?
Totalment. Pensi que s’hi admetien un seguit de conservants, perquè no hi havia literalment res més. O si vol un altre exemple, i molt contundent: t’obligaven a fer els tests d’irritació amb ratolins de laboratori! I, a més, era obligat, perquè si hi havia algun problema el jutge et podia donar la culpa a tu per no haver fet les proves. Vist amb perspectiva, tot això ara és absolutament aberrant, perquè hi ha molts més sistemes igual d’efectius.
Això de ser dels pioners, té avantatges i inconvenients, és segur avançant i descobrint.
Aquest món és realment inabastable. Per això la formació ha de ser constant i continuada, no podem parar ni un sol dia. I per això cal utilitzar tots els recursos a l’abast. Fa trenta anys recordo formular sobre una taula plena de llibres de botànica, de remeis de l’àvia, de medecina de les plantes... Avui, sabent triar, tenim quasi tot a un cop de dit.
I això ens porta a una qüestió: la gent sap què es posa realment al cos?
En general, no. Ens deixem influenciar per un missatge publicitari impactant, un disseny elaborat i encertat i una potent campanya de publicitat. I no ens preocupem de conèixer el significat dels noms estranys que apareixen en la composició de determinat producte.
Què ens pot ajudar a escollir?
Com a guia orientativa, els noms llatins que apareixen a les etiquetes són un bon senyal sobre la procedència dels ingredients del producte. I, naturalment, el segell d’una certificadora de productes ecològics ens dona una certa garantia d’un control dels continguts.
A peu de laboratori, què li va cridar l’atenció?
La qualitat sempre va lligada a tenir com a base una planta fresca. I això ha estat sempre el que hem fet i, penso, el que ens ha diferenciat.
Ja posats, defineixi què és la cosmètica ecològica?
És aquella que està pensada amb la mateixa finalitat que totes les cosmètiques, amb la diferència que la seva finalitat última no és ser atractius. Treballa juntament amb el teu cos.
Posi’m un exemple de com s’aconsegueix?
És com fer una infusió. Si s’agafa una fulla de menta el resultat és, no només boníssim, sinó absolutament natural. L’altra opció seria agafar un sobre que ja ve preparat; ja està bé, per descomptat, però no és el mateix, especialment si has tastat l’altre gust, el natural.
Continuem parlant de la cosmètica ecològica. Quina diferència hi ha entre, per exemple, una crema per al cos que puc comprar en una gran superfície comercial a un preu mòdic, i un producte ecològic?
La diferència pot ser enorme; per exemple, una crema es compon bàsicament d’oli i aigua, si posem parafina (petroli) i aigua, més una essència sintètica, ja tenim una crema molt econòmica i inútil en el millor dels casos, o perjudicial, en el pitjor.
Ara estem parlant de cosmètica, però la cultura ecològica és transversal i afecta innombrables productes. En tot cas, creu que cal fer pedagogia? I, si és així, què caldria fer?
Crec que anem tard, i precisament la manca de consciència, o la inconsciència del sistema és el que ens ha portat fins a on ara ens trobem. Per tant, cal pedagogia i sobretot implicació de governs i institucions. La màxima del sistema capitalista de prioritzar el benefici a tot preu ha fet que el ritme actual d’explotació dels recursos sigui insostenible.
Estaríem davant d’un tema d’elecció, no? És a dir, el consumidor hauria de poder escollir lliurement sabent què li comportarà el que esculli.
Evidentment, com el menjar, podem triar. El que penetra a través de la pell, va directe al reg sanguini, sense filtre. Cadascú tria el que creu més oportú. Però és important que el consumidor tingui aquesta informació. Després és quan realment pot escollir. Aquesta penso que és la gran diferència. L’elecció després ja és de cadascú.
Tornem al món que es va trobar quan va començar. Hi havia mercat?
Ja aleshores existia un sector marginal de la població que demandava ecologia en general, però pel que fa a la cosmètica, ni les normatives, ni el mercat d’ingredients ho consideraven, i, per tant, vaig haver de picar molta pedra, fins al punt d’haver de produir-nos, com li he explicat, una part molt important de la matèria primera; cosa que, per cert, encara fem, cultivant i processant en fresc nosaltres mateixos les plantes de les quals obtenim olis i extractes, i que al capdavall ens dota d’un tret diferenciador que suma un plus molt important en relació amb altres fabricants.
Què els aporta?
Treballar les plantes en fresc aporta extractes, maceracions, tintures, molts més principis actius, tanins, pigments, i també antígens dels quals la planta disposa per protegir-se del medi, i, per tant, estalvia conservants. En definitiva, aconseguim un ingredient o producte d’una excel·lent qualitat i funcionalitat.
I com s’arriba a un bon producte ecològic?
Obtindrem una bona crema amb una aigua floral assolida per destil·lació de roses, camamilla, o la planta adequada, i uns olis ecològics i de qualitat, d’alvocats, ametlles... i podem afegir algun oli essencial obtingut per destil·lació o corrent de vapor, més algun extracte de plantes ecològiques, entre altres possibilitats.
Quin és el valor d’una bona cosmètica?
Tota cosmètica ha de servir per cuidar-nos físicament, naturalment, però, i aquest és un element clau que ens diferencia de la resta, també internament. Amb això no vull dir que la cosmètica tradicional no serveixi, i ara!, però sí que cal tenir tota la informació per poder escollir un bon producte cosmètic.
Ara mateix, si ens comparem amb altres països que han estat pioners en el món dels productes cosmètics naturals, el nostre en quina situació estaria?
Catalunya està a un molt bon nivell, tant de fabricants i comerciants especialitzats, com de demandants d’aquest tipus de producte. També és cert que un cop fet el camí hi ha qui sense pagar peatges volen passar per sobre; parlo dels intents del gran comerç de posar al mercat productes pseudoecològics; en aquest sentit li recordo que conegudes grans superfícies han estat objecte de la retirada, per part de les autoritats sanitàries, de productes d’aquesta mena.

L’experiència dels pioners

Glòria Tort Comellas va néixer el 1953 al barri de Gràcia de Barcelona. Segurament empeltada per aquest poble que va passar a barri sense, això sí, renunciar a perdre la seva personalitat, Tort ha estat una emprenedora que ha sabut marcar un perfil propi en el món de la cosmètica ecològica. No és la primera, hi va haver més projectes com el seu, però forma part d’un moment en què a Catalunya, i en aquest món de la cosmètica natural, tot estava per fer. Sense manuals, sense guies, amb una legislació en alguns casos encara no adaptava a aquest món i que ni l’entenia, va saber impulsar un projecte personal fundant l’empresa familiar Giura. Aquesta, que ha estat guardonada com a pionera en cosmètica ecològica amb el premi BioCultura, ara la dirigeix la seva filla, Alba Marín. La Glòria, ja jubilada, hi continua aportant, això sí, des de la segona línia, l’experiència dels pioners.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

Cadena humana per traslladar llibres a la nova biblioteca de Sant Joan de les Abadesses

sant joan de les abadesses

Infermeres de Catalunya critica que Salut pacti només amb els metges

Barcelona
salut

Les obres d’ampliació del bloc quirúrgic del Trueta de Girona ja han començat

girona
societat

El comerç de Ciutat Vella denuncia la deixadesa de l’ajuntament

Barcelona
societat

Neix un projecte pilot per donar veu als joves gironins i acostar-los a la política

girona

Catorze persones han mort en accidents de trànsit al gener

Barcelona

Joan Isaac, Xavier Baró, Isaac Ulam, Joan Colomo i Carles Belda, al II Febrefest de Blanes

blanes

La línia R4 de Rodalies pateix retards que poden superar la mitja hora

Barcelona

El cap de policia de Pineda, absolt en el cas dels ‘piolins’

barcelona