Societat

Els ajuntaments inverteixen en l’esterilització de gats

Els ens locals van al capdavant del control sobre la proliferació per evitar problemes d’insalubritat

Els convenis amb associacions, l’esforç de persones voluntàries i la ferma inversió inicial són les claus de l’èxit

Girona va afrontar el problema el 2021 i té un 86% d’esterilització

Els ajuntaments han agafat les regnes del control sobre la proliferació del nombre de gats ferals a les ciutats per evitar que es converteixin en un perill per a la salut pública. Més enllà dels esforços de centenars de persones voluntàries i cuidadores que assumeixen la gestió de les tasques d’alimentació de les colònies de gats de carrer, els convenis amb associacions protectores d’animals, en alguns casos, amb el col·legi de veterinaris i, en darrer terme, inversions destacades per afrontar campanyes d’esterilització s’han acabat convertint en les claus d’una necessitat que va més enllà de la bona fe de les persones que es preocupen pel benestar dels animals.

L’alimentació controlada sense l’acompanyament de campanyes d’esterilització només guia cap a la proliferació descontrolada sense solució de continuïtat. La dificultat d’alguns ajuntaments petits per assumir el cost de l’esterilització converteixen la proliferació de gats assilvestrats en un maldecap com no havia passat mai en entorns rurals.

Girona ha fet el gran pas endavant en la gestió dels gats ferals en els últims dos anys. El febrer del 2021 se signava un conveni amb la federació Xarxa Gatera i el col·legi de veterinaris que marcava les pautes, els límits i els objectius. Amb responsables de barri i uns 90 voluntaris de l’Associació Gats de Girona, va agafar empenta la iniciativa. Explica el regidor Martí Terés que l’objectiu era ser per sobre del 90% de gats esterilitzats, xifra que és al llindar de complir-se. “Si no fas res també t’estalvies diners, però llavors tens un problema de salut pública; i fent la inversió que s’ha fet ho tenim controlat”, indicava. El procés és captura-esterilització-registre i retorn (CERR). Però tot costa diners. L’any 2021 es van destinar 27.256 euros a implementar el projecte. Aquest any ja s’ha rebaixat fins als 19.072 euros, i es calcula que l’any vinent seran només 13.876 euros. Actualment s’estima que a Girona hi ha 711 gats de carrer amb un 86% d’esterilitzats. Els diners es destinen a despeses de coordinació, assegurança de voluntaris; als serveis veterinaris com revisions, esterilització, desparasitació i tall d’orella, xip per als gats pendents de CERR i intervencions suplementàries com ara tests, proves, ingressos, eutanàsies i gestió de cadàvers.

Des de principi de l’any 2021, a Figueres, l’Ajuntament té vigent un conveni amb SOS Mininus. L’organització, per afrontar el problema, va establir 60 colònies arreu de la ciutat, de les quals tenen cura una trentena de voluntaris. La despesa anual que assumeix l’Ajuntament per tenir control dels gats de carrer és d’uns 19.000 euros, 6.000 dels quals són per a esterilització, i les altres dues terceres parts, per a pinso. La regidora Sònia Trilla afirma que l’objectiu és l’esterilització màxima. “La nostra idea és el cent per cent d’esterilització, però aquesta és una lluita que no acaba mai”, exposava. Afirma també que en aquest temps han aconseguit un control molt raonable. A Figueres es tenen controlats uns 600 gats ferals, i s’esterilitzen mascles i femelles indistintament.

A Salt s’hi destinen diners des de l’any 2018. En aquests cinc anys, l’Ajuntament hi ha destinat 11.800 euros. Els responsables estan satisfets dels resultats, tant de la implicació de les entitats animalistes com del control veterinari o poblacional. En l’últim any s’han esterilitzat 33 gats o gates i el cens en té controlats 140. Per a l’any vinent preparen un conveni amb l’entitat animalista de Salt i el col·legi de veterinaris. Serà al 2013 quan facin una acceleració amb una inversió de fins a 8.000 euros, que permetrà col·locar microxips i augmentar el control de les colònies.

A Lloret de Mar el control va començar el 2018, coincidint amb la nova ordenança de tinença d’animals. Les esterilitzacions es fan a través del Centre d’Acollida d’Animals de la Selva, gestionat pel Consell Comarcal de la Selva, i ens en qui l’Ajuntament té delegat el servei de recollida i control d’animals de companyia abandonats, perduts o ensalvatgits. La regidora de Medi Ambient, Marina Nicolàs, explica que és un tema que pot generar conflictes, perquè no tothom ho veu igual. En aquest sentit, l’Ajuntament intercedeix. Tenen 58 colònies controlades, amb un percentatge alt d’esterilització. A l’Escala hi dedica esforços l’associació Sol Gat. L’ajuntament destina 4.000 euros a una part de la gestió de les colònies. N’hi ha 76, amb 648 gats, un 96% dels quals estan esterilitzats.

LES XIFRES

5
anys .
A Salt fa cinc anys que l’Ajuntament destina diners al control dels gats de carrer a la població.
27.256
euros.
Són els que va dedicar l’Ajuntament de Girona a impulsar un pla de xoc de control de gats el 2021.

La gossera de l’Alt Empordà no es frena, pendents de reüll de Figueres

Joan Puntí

La construcció d’una gossera comarcal continua sent una prioritat per al Consell Comarcal, tal com admetia la consellera de Medi Ambient, Anna Palet. “Fem tot el possible perquè si es pot tornar a licitar demà no es faci demà passat”, afirmava Palet, que afegia: “Ja hi ha hagut prou entrebancs. No aturem res.”

Els dubtes, però, es generen a Figueres, on el compromís plurianual de finançament està signat per dos anys –per tant vigent encara el 2023–, però en any d’eleccions tot es complica. Bàsicament el govern no ha anunciat cap canvi en aquest sentit, més enllà que deixen de treballar en la recollida amb l’empresa Associació Protectora d’Animals i Plantes de Figueres des del 31 de desembre passat. El compromís es manté ferm i vigent mentre no es canviï allò que està escrit.

La discrepància arriba de les diferents maneres d’analitzar la solució dels responsables de govern de Figueres. Lladó no ha manifestat cap variació. La regidora de Medi Ambient, Sònia Trilla (PSC), sí que s’ha pronunciat, en declaracions a aquest diari, en contra de no participar en el projecte de construcció de le gossera comarcal. “De moment en som partícips. Vam firmar per dos anys amb una aportació de 200.000 euros, 100 el 22 i 100 el 23”, admetia Trilla, que assegura que cal revisió: “Si seguirem? Estem a pocs mesos d’eleccions. Jo no hi participaré perquè no és la meva idea. Això que es vol construir és un magatzem de gossos, i això ja em posa els pèls de punta.”

Trilla parla en nom del seu grup, el PSC, conscient que no tothom en el govern de Figueres ho veu igual que ella. “Penso que s’ha d’anar a evitar l’abandonament de gats i gossos i també la cria. Però hem d’anar cap a refugis petits als municipis, liderats per associacions, que molts en tenen. Cal una cosa més personal no tan freda.” Aquesta no és la seva única discrepància. “A més, tampoc m’agrada la zona. És al costat del centre de tractament de residus, on l’estiu passat mateix hi va haver un incendi.” En definitiva, la decisió sobre la participació de l’Ajuntament de Figueres s’haurà de prendre després de les eleccions, a criteri de qui governi. El Consell Comarcal no atura la licitació, però el finançament, tal com es preveu ara, podria fallar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)