Societat

DAVID GARCIA SAVALLS

RESPONSABLE DE PROLLEMA

“La llengua materna és una eina valuosa”

Molts joves ens diuen que els pares se sorprenen que hi hagi gent que vulgui aprendre el seu idioma

David Garcia Savalls va engegar un projecte per a joves en risc d’exclusió social basat a donar valor a la seva llengua materna, que s’ha consolidat com un referent entre els treballadors socials.

En què consisteix el projecte de Prollema?
Respon a les inicials del projecte: projecte de llengua materna i el que cerca és treballar amb joves migrants sols en situació d’exclusió social severa. Els capacitem perquè esdevinguin ensenyants de la seva llengua materna i la puguin ensenyar persones que vulguin aprendre-la.
Qui són aquests joves?
Són joves que no tenen documentació, que tenen poca xarxa al territori i que no estan realitzant formació. Fa unes dues o tres edicions hem incorporat joves que viuen al carrer o que estan en infrahabitatges: una tenda de campanya, un pis ocupat...
Quines llengües ensenyen?
Estem parlant de joves migrants sols que arriben al territori i n’hi ha un volum molt alt que provenen del Marroc. Sempre tenim el dàrija i altres llengües com l’amazic i les seves diferents variants: l’amazic del rif, el de l’Atles. Aquest any tenim un jove que és del Sàhara. Són joves que provenen del Marroc, o de l’Àfrica subsahariana o de l’Àsia meridional.
Quants joves hi ha?
Intentem constituir un equip de quatre joves per edició, però tenim molta demanda per part de joves i d’entitats que treballen amb joves i hem començat a obrir l’equip i en lloc de quatre podem arribar a treballar amb sis persones.
D’on els ve la demanda?
De professionals que treballen amb joves i d’entitats de Barcelona ciutat i de la rodalia que coneixen el projecte i saben que prioritza molt els joves que no tenen documentació, fet que els deixa molt limitats.
Que hi hagi tanta demanda vol dir que el projecte funciona.
El projecte és reconegut perquè no només parlem de la capacitació del jove a través de la seva llengua materna, sinó que la seva llengua materna esdevé una eina que té valor, que pot utilitzar en el seu dia a dia com una activitat complementària a la seva activitat principal.
Com es formen els joves?
La participació dels joves en el projecte és de dotze mesos. Els primers quatre mesos reben una formació on se’ls capacita com a ensenyants.
I després?
Un cop acabat aquest procés de capacitació comença a ensenyar la seva llengua materna: els mesos de maig i juny, i al juliol, que és quan es fan els cursos intensius. Cerquem que a partir del mes de setembre i octubre l’activitat principal del jove no sigui Prollema, sinó fer una formació postobligatòria. Mots joves estan preparats, dominen la llengua d’acollida i tenen itineraris acabats en els seus països d’origen. Nosaltres fem una recerca dels títols per homologar-los i acompanyar-los en una orientació formativa amb l’objectiu que el jove al setembre o a l’octubre estigui realitzant una formació del seu interès.
Com reben el fet que algú s’interessi per la seva llengua materna?
Veuen que els miren d’una altra manera. Donem valor a una competència pròpia i inherent de la persona com és la seva llengua materna. Molts joves ens diuen que els seus pares se sorprenen quan els expliquen que hi ha gent a Barcelona que vol aprendre la seva llengua materna. Hi ha també un reconeixement del seu entorn familiar.
Quin perfil tenen els qui aprenen aquestes llengües?
El perfil mitjà és una dona i un professional vinculat a l’acció social o a l’ensenyament. És gent que treballa amb joves migrants que busca crear un vincle a partir de la llengua. Si com a professional de l’àmbit social et trobes amb un jove i el saludes en la seva llengua materna per demanar-li com està, ja generes confiança. A partir d’aquí, molts professionals ens diuen que volen continuar formant-me en aquesta llengua, amb aquesta metodologia i amb aquest jove.
I què fan?
Llavors incorporem un segon grau. El jove ja ha constituït un grup d’aprenents i, a partir d’aquí, elaboren el programa des d’un nivell molt inicial.
S’hi guanyen la vida, els ensenyants?
No, però sí que tenen uns ingressos amb els quals poden sufragar part del seu dia a dia. Un jove pot guanyar al mes uns 250 euros. Malauradament, amb 250 euros a la ciutat de Barcelona no pots pagar-te ni una habitació. Hi ha joves que treballen d’intermediaris lingüístics.
I què fa un intermediari lingüístic?
Fa de pont entre el professional social i la persona que atén. El professional vol poder comunicar-se amb la família i el jove fa d’intermediari lingüístic. Això suposa un reconeixement de la llengua del jove, de la llengua de la família i una entrada d’ingressos per al jove. Són, però, serveis que ofereixen els joves de manera complementària. La seva activitat principal és l’estudi.

Replicar el model

Prollema va començar com un projecte modest, però ja ha començat a estendre’s. A finals del 2021 i principis del 2022 van engegar una rèplica a Tarragona amb una jove que havia participat prèviament en Prollema i ja han posat en marxa la segona edició, així com una altra rèplica a Salt. La filosofia és sempre la mateixa: donar oportunitats als joves perquè desenvolupin una carrera formativa i professional a partir de l’impuls de la seva llengua materna.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona

El Manhattan mataroní

mataró

Obre a Girona una nova Barnahus per a infants i adolescents que han patit violència sexual

Societat

Els sindicats tornaran a plantar el govern aquest dimarts

Barcelona
societat

König i La Puntual, entre els establiments guardonats en la Nit del Comerç

girona
FIGUERES

Una lletrada denuncia que el bloqueig a la presó li impedeix veure un representat

FIGUERES
SALUT

Reforma del sistema sanitari a partir d’eixos d’hospitals

Barcelona