Quatre AMPA i els veïns de Pont Major reclamen al ple que es reverteixi “el procés d’extinció de l’ESO” al Narcís Xifra

Quatre Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) i l’associació de veïns de Pont Major han reclamat aquest dilluns al ple de Girona que es reverteixi “el procés d’extinció de l’ESO” a l’institut Narcís Xifra. Abans del ple, s’han concentrat davant l’ajuntament darrere d’una pancarta on s’hi llegia ’Volem l’ESO al Pont Major’ i, després, han llegit part d’una carta als grups municipals .

Denuncien que la “inacció política” ha condemnat els estudis secundaris al Xifra a una “extinció agònica” i alerten que tant el barri com les famílies dels alumnes temen que la supressió es tradueixi en un augment de la segregació escolar. Les AMPA i els veïns creuen que encara hi ha marge per fer marxa enrere i demanen la complicitat als grups .

El Departament d'Educació va confirmar fa deu dies que eliminarà les dues línies de 1r d'ESO de l'institut Narcís Xifra el curs vinent. Això suposarà que els alumnes que preveien anar a aquest institut hagin d'estudiar a altres centres de la ciutat. El Govern ha justificat la decisió perquè vol convertir el Xifra en un centre "d'excel·lència" i un "referent" de la formació professional a partir del curs 23/24.

La decisió, però, no ha agradat les AMPA de les tres escoles adscrites a aquest institut (Carme Auguet, FEDAC Pont Major i Montjuïc), a les famílies dels alumnes que actualment hi estudien ni tampoc a l'associació de veïns del barri de Pont Major que aquest dilluns s'han mobilitzat per portar les seves reivindicacions al ple de l'ajuntament. Abans de començar el ple, s'han concentrat davant l'ajuntament i, a l'inici de la sessió, dos portaveus han llegit part d'una carta que han fet arribar als grups municipals i que es titula 'Volem l'ESO al Pont Major': "Davant l'anunci d'Educació de suprimir, per al curs vinent, el grups de 1r d'ESO de l'institut Xifra, iniciant així un procés d'extinció de l'ESO a l'institut, les famílies de les escoles i l'institut us demanem que activeu els mecanismes polítics i administratius necessaris per revertir aquesta decisió i que el futur de l'ESO al barri de Pont Major es treballi, tal i com preveu la pròpia ciutat, a través dels instruments i espais tècnics i de participació comunitària". 

El president de l'AMPA del Xifra, Roger Casero, ha remarcat que és l'institut de referència al barri i que la sensació és que es perd escolarització per als alumnes d'entre 12 i 16 anys. "Les famílies viuen amb preocupació el procés, sobretot les famílies que en un mes hauran de matricular els seus fills i veuen que no hi ha cap treball de connexió entre les escoles i els instituts on aniran. Ho vivíem amb un sentiment de pèrdua", ha exposat Casero.

A la carta, recorden que l'ajuntament va aprovar el juliol del 2020 el Pacte de ciutat per combatre la segregació escolar i consideren que eliminar l'ESO al barri atempta contra els objectius d'aquest acord. A més, lamenten que no s'hagi treballat sobre les conseqüències que tindria per al Xifra la posada en marxa de l'institut de Sarrià de Ter com la pèrdua d'alumnat que finalment hi ha hagut. 

"Les famílies volem fer-vos arribar la nostra disconformitat i demanem que els estudis d'ESO es mantinguin al barri i que s'activin les eines i mecanismes necessaris que s'esmenten al Pacte", reclamen a la carta i afegeixen que cal revertir la "manca de planificació" dels darrers anys que ha abocat l'institut a la situació actual: "No acceptem que la solució sigui eliminar l'ESO de Pont Major i que l'alumnat fins ara adscrit al Xifra hagi d'anar a altres instituts". 

Finalment, reclamen la implicació dels grups amb representació al ple per unir esforços per evitar que la supressió de 1r d'ESO sigui una realitat. Les famílies i els veïns consideren que és una qüestió de "voluntat política" i critiquen que ara hi hagi "una bona predisposició" per transportar els alumnes del barri, situat "a la perifèria", fins al centre de la ciutat però no hi hagués el mateix compromís per fer-ho "a l'inrevés" durant els darrers quatre anys.